L’EFECTE MONTILLA

Quan arribem, tot just, a la meitat de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, tothom ja té clar que aquesta campanya no s’assembla gens a cap de les viscudes anteriorment. Fins i tot puc afirmar, i ho explicaré tot seguit, que CIU ha fet trampa i ha canviat les regles del joc polític a Catalunya, fent saltar pels aires l’anomenat “oasi català”.

La campanya electoral de CIU, ha trencat de forma radical amb la prudència i la moderació que havia caracteritzat la federació nacionalista de Jordi Pujol, que des que ell no està al capdavant ha substituït el debat intel·ligent per la crispació i l’enfrontament amb tots els rivals, tibant al màxim la corda a l’estil més genuí del PP a Madrid. Aquest és un canvi profund.

Dos exemples recents i lamentables d’aquesta manera de fer: primer, el patètic DVD dirigit conjuntament per Mas i Madí; segon, les afirmacions fetes aquesta darrera setmana per Nadal, candidat de CIU i alcalde de Tarragona, en les que proposava “llençar a un forat” a la Consellera d’Interior Montserrat Tura. En els dos exemples es òbvia la manca de respecte cap a les persones i cap a les institucions i, el que encara és més greu, la manca d’arguments sòlids.

A les antípodes d’aquesta manera barroera de fer política, hi ha el PSC de José Montilla, un candidat amb una actitud humil, prudent, amable, rigorosa, ferma i sòlida que sense estirabots de cap mena fa arribar el seu missatge positiu i les seves propostes a sectors cada vegada més amplis del electorat català. A hores d’ara ja ningú dubta que Montilla és el “canvi assossegat” que els catalans i catalanes preferim majoritàriament i les darreres enquestes conegudes així ho demostren. Aquest és l’efecte Montilla.

Aquesta contraposició de maneres de fer també la vivim al Camp de Tarragona. Mentre Nadal no assisteix a debats per contrastar idees (de moment només ha anat a TV3) ni accepta cap cara a cara i aprofita qualsevol acte de partit per embrutar la campanya, Xavier Sabaté, el cap de llista del PSC, es dedica a debatre, a explicar i a convèncer als ciutadans i ciutadanes d’arreu de la demarcació de la bondat de les propostes que els socialistes incorporem en el nostre programari i dels avantatges que se’n deriven pel seu benestar present i futur. Mentre Sabaté parla del que veritablement preocupa als ciutadans i ciutadanes, Nadal només parla d’ell mateix i de les seves obsessions i ambicions personals.

Per la coalició nacionalista de CIU, l’únic important és guanyar les eleccions, mentre que per la resta de catalans i catalanes l’important és com es gestionarà l’educació, la sanitat, la justícia, l’atenció a la gent gran, les escoles bressol, la seguretat, la immigració, els barris, la igualtat d’oportunitats, etc. , és a dir, el que cada partit es compromet a fer l’endemà de les eleccions si guanya.

On els socialistes oferim projectes, CIU només és capaç d’oferir xecs. Amb els xecs, reprodueixen la visió antiga de la caritat que perpetua i agreuja les desigualtats. Per contra, els socialistes incorporem cohesió, proximitat, sensibilitat i sentiments a la política, hi ho fem per què treballem pensant en les persones que són les destinatàries finals de l’acció política.

Per això el proper 1 de novembre és important que guanyi aquest estil proper de fer política, assossegat, que defensa la igualtat d’oportunitats per a tothom i la convivència ordenada i cívica. Per això és important que el proper 1 de novembre, Montilla rebi – tal i com vaticinen les enquestes – la confiança majoritària dels catalans i catalanes.


Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

ENQUESTES, MENTIDES I CINTES DE VIDEO

Ja sé que la modernitat aconsella superar la divisió tradicional de dreta i esquerra, però en un moment com l’actual, de confrontació de dos models de país, aquesta diferenciació ens pot ser útil conceptualment.

Al llarg de la història, la dreta s’ha acostumat a la possessió del poder econòmic. Sovint, també ha tingut a les seves mans el poder polític i, en el cas extrem de les dictadures, el poder econòmic i el polític s’han fet indisociables.

En democràcia, l’alternança fa possible que la dreta perdi el poder polític com a resultat d’un procés electoral. I és aquí quan els seus esquemes es trenquen i es neguen a acceptar la realitat..

Això li va passar al PP l’any 2004, però abans ja li havia passat a CIU l’any 2003. Les dues formacions, PP i CIU, encara no han acceptat que van perdre el poder polític com a conseqüència d’una decisió lliure i democràtica dels ciutadans i ciutadanes. Busquen una mà negra, que pel PP és l’atemptat del 11-M i per CIU és el Pacte del Tinell.

CIU ha dut a terme durant quasi tres anys una tasca d’oposició barroera, sectària, basada en la mentida i la crispació, amb l’únic objectiu de retornar al poder. El de menys són els catalans i catalanes, l’important és el control de les institucions, encara que no ho manifestessin obertament. Però ara, just a l’inici de la campanya al Parlament de Catalunya, CIU i Artur Mas s’han tret definitivament la careta amb un DVD que demostra fins on estan disposats a arribar.

Podem voler els catalans i catalanes que tornin a la Generalitat els mètodes de David Madí que va haver de dimitir per l’escàndol de les enquestes? Podem voler que CIU torni a dictar la seva llei a TV3 i a Catalunya Ràdio? Podem voler un partit que va signar el Pacte del Majèstic amb el PP per impedir un nou Estatut? Podem voler un Conseller com el senyor Fernández Teixidó presumptament vinculat amb la màfia russa? Podem voler un partit que va votar a favor del Pla Hidrològic Nacional del PP? Ens podem creure que estimen Catalunya i governaran bé, tal i com diu el seu eslògan?

Per suposat que al DVD de tot això no en parlen. Són 53 minuts d’un producte que té la pretensió de ser una pel·lícula i acaba sent un anunci llarg i dolent, en el que CIU només fa una antologia del que, segons ells, són errors i en cap moment fan un balanç seriós de la tasca de Govern. I no el fan perquè no els hi sortiria a compte.

El DVD també inclou dos fets sospitosos: primer, mentre que als ciutadans que opinen, per exemple, del Carmel, els hi desfiguren el rostre, amb els polítics de CIU utilitzen el pla curt, l’angle més fotogènic i un entorn de disseny; i segon, cap referència crítica al PP que ha fet la campanya més dura contra Catalunya que mai s’hagi fet, que ha votat en contra de l’Estatut i després l’ha recorregut al Constitucional, que ha votat en contra del català a Europa o que es va oposar al retorn dels papers de Salamanca. Què s’amaga darrera això?

Efectivament, en el DVD hi ha manipulació i diners a parts iguals. És a dir, els dos elements que ja van fer sortir CIU del govern. En definitiva, parodiant el títol d’una pel·lícula que reflectia el món de les ambicions: enquestes, mentides i cintes de vídeo.

Difícilment tornaran al govern fent servir aquell estil que més disgusta la gent.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

PARTICIPACIÓ I PROXIMITAT

La setmana passada des del Grup Municipal Socialista vàrem presentar el nostre projecte de pressupostos participatius pel 2007. Un any més, els socialistes tindrem en compte les propostes, les preocupacions i les iniciatives dels tarragonins i tarragonines en la confecció del nostre Pressupost Municipal.

Per nosaltres, la presa de decisions basada en la proximitat i la participació ciutadana no és només una manera d’entendre la política local, sinó que és la forma d’exercir una gestió bona, moderna i transparent.

Aprofundir en la participació és una necessitat i, per això, hem d’aprofitar ocasions úniques com la dels pressupostos per posar-la en pràctica. Cal tenir en compte que els pressupostos marquen l’estratègia inversora de tot un any.

Els socialistes treballem per construir una ciutat amb oportunitats de desenvolupament i condicions de benestar per a tothom, on la ciutadania sigui protagonista dels projectes de transformació que han de servir per fer front als reptes plantejats.

I per això treballem des de la proximitat, per què només així es pot garantir un espai públic arreglat, uns barris amb bona convivència, uns carrers segurs o uns serveis públics adequats a la demanda ciutadana.

Proximitat vol dir copsar les necessitats dels tarragonins i tarragonines a peu de carrer i escoltar-ne les demandes: des d’una plaça renovada a una escola bressol, una llar de jubilats, una vorera en mal estat o un bus que necessita més freqüència.
Per tant, participació més proximitat és l’equació que dóna com a resultat una bona gestió.

Els socialistes ho tenim clar, i per això any rera any escoltem les propostes que ens fan nombroses entitats, associacions i veïns i veïnes a nivell individual.

L’endemà de la presentació de les línies de treball en les que els socialistes basem aquest pressupostos, el portaveu de CIU va córrer a desqualificar-los i, fins i tot va ironitzar al voltant de la viabilitat de la participació.

Conclusió: no ha entès res. La participació sempre és bona i enforteix la democràcia, també la local que és la més propera al ciutadà.

En una època en la que es detecta un distanciament entre el món de la política i els ciutadans i ciutadanes, la participació d’aquests en l’àmbit de les decisions que els afecten és la millor mesura per evitar que la distància es faci major.

Jo soc un convençut de les bondats de la participació ciutadana en les grans decisions. És cert que la participació no és una finalitat en sí mateixa, sinó una eina, una manera de treballar, però també és cert que no tots els partits creuen necessari apostar per la implicació dels ciutadans.

La decisió, com sempre, la tenen els tarragonins i tarragonines a les seves mans.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

L’APARCAMENT JAUME I, UN MODEL DE GESTIÓ POLÍTICA?

L’aparcament Jaume I estava pensat més en funció del lluïment de l’equip de govern CIU-PP que de la voluntat de resoldre una necessitat important dels veïns i veïnes de la Part Alta. Es tractava, per tant, de fer una obra més de cara a l’aparador que de cara a ser útil.

Quan el juliol de 2001, el llavors regidor de contractacions Àngel Fernández va presentar el projecte, anunciava el final de l’obra pel desembre de 2002. Posteriorment es va retardar a maig del 2003, i avui encara podem veure una lona destenyida en la que s’anuncia la inauguració per aquest estiu. Tot plegat paraules, excuses i incompliments.

Però més enllà de les explicacions o excuses tècniques que s’hi puguin posar, és realment greu la incapacitat que des de l’inici ha tingut l’equip de govern per escoltar i entendres amb els veïns afectats i l’arrogància amb la que ha fet front a totes les vicissituds. Un dels darrers exemples va ser el passat 25 d’agost, quan l’alcalde Nadal afirmava que “el tema del pàrking no té la més mínima importància per a mi” (Diari de Tarragona) i afegia que “desconeixia l’entrellat intern del tema”. Aquesta és la resposta que els ciutadans mereixem del nostre alcalde? Aquesta és la capacitat de gestió que actualment té l’alcalde de Tarragona? Aquest serà el model que seguiran els seus successor de CIU?

L’acció de govern és, en democràcia, un exercici de servei permanent als interessos i benestar dels ciutadans i ciutadanes. Els polítics exercim les nostres funcions per delegació de la ciutadania i, per tant, qui governa ha de treballar d’acord amb els criteris dels electors i l’encàrrec de bona gestió que li van fer.

Sovint sentim CIU parlant de projecte de ciutat en termes abstractes, sense compromisos, sense projectes que donin resposta a les necessitats ciutadanes. Potser caldria preguntar si els retards injustificats de l’Escola d’Idiomes, el cas Terres Cavades, els dèficits constructius que obliguen a pavimentar un carrer tres vegades, la manca de manteniment dels centres cívics, el Pla General inacabat des de fa anys, l’excés de zones blaves, o el caos de l’aparcament Jaume I també formen part d’aquest projecte de ciutat.

Ja fa molt temps que és evident que estem davant d’un final d’etapa, sense energia, sense il·lusió, amb l’únic objectiu d’intentar salvar el que puguin del naufragi.
El pitjor de tot, però, és que les conseqüències les hem de patir els tarragonins i les tarragonines.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista