20 de desembre 2006

LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DEL PÀRKING JAUME I, ÉS NECESSÀRIA I URGENT

Un dels requisits imprescindibles que ha de complir qualsevol administració pública dins un sistema democràtic és el de la transparència, tant pel que fa a la seva gestió com a les seves decisions.

Això és així per què en democràcia el poder resideix en la ciutadania, al contrari que en els règims polítics oligàrquics, en els quals les decisions i la gestió està en mans d’un grup reduït de persones que no responen davant ningú per les seves actuacions.

A Tarragona, ja fa temps que la transparència ha desaparegut del decàleg de bones pràctiques del govern municipal. Sovint, davant la demanda d’explicacions, la resposta de l’alcalde Nadal és sempre la mateixa: la pataleta, la desqualificació, el retret i, fins i tot, l’insult. Exemples en tenim els que vulguem i més, però entre els més recents hi ha el cas Terres Cavades, del qual encara esperem el debat “ètic i estètic” que Nadal va anunciar, o el desgavell del pàrking Jaume I.

L’afer del pàrking Jaume I és un exemple paradigmàtic del que estic dient. La decisió inicial va ser equivocada, la gestió negligent i el final un autèntic disbarat. A hores d’ara, hi ha masses incògnites com perquè els tarragonins i tarragonines ens ho empassem i fem front amb els nostres impostos a un sobrecost de 12 milions d’euros. És lògic, que davant la magnitud de la xifra i el desviament produït es demanin justificacions.

Per això, fa gairebé un mes, els tres grup de l’oposició van demanar a l’alcalde Nadal la constitució d’una comissió d’investigació que aclareixi el què i el per què de la mala gestió d’aquest projecte.

Els tarragonins i tarragonines volem saber quin era el projecte inicial de l’aparcament, quines modificacions s’hi han introduït, qui les ha aprovat, com es va comprovar la solvència de l’empresa Alem i si és cert que l’Empresa Municipal d’Aparcaments va avalar-la, quina era la quantitat de places prevista inicialment i quina serà la final, quin era el preu inicial i quin serà el preu final de cada plaça d’aparcament, quantes cates per conèixer el subsòl es van fer, quin serà finalment el cost de l’obra, qui assumirà les responsabilitats polítiques de la mala gestió, etc.

Són masses incògnites i massa importants com per obviar-les. Estem al final de la legislatura i abans de les eleccions del maig de 2007, és necessari que tothom conegui l’entrellat que hi ha al voltant d’aquesta obra, sobre la que mai s’ha tingut en compte el parer de la ciutadania. Ara, més que mai és necessària i urgent la creació d’una comissió que investigui el pàrking Jaume I.

Estimar Tarragona no ha de ser un eslògan electoral, ha de ser un exercici diari consistent en gestionar el millor possible els recursos i les potencialitats que tenim. Quan ja no queden idees, ni il·lusió, ni energia per liderar la ciutat, és una mostra d’estimació i voluntat de servei, retirar-se i deixar pas a altres persones que hi puguin donar un nou impuls.



Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

15 de desembre 2006

L’ENTROPIA DE L’EQUIP DE GOVERN

La termodinàmica és la rama de la física que estudia els fenòmens que inclouen intercanvi d’energia. Més concretament, la segona llei de la termodinàmica enunciada per Carnot l’any 1824, afirma que l’evolució espontània d’un sistema es tradueix sempre en un augment de l’entropia, entenent per entropia el grau de desordre final del mateix. En definitiva, qualsevol sistema sense control, evolucionarà cap el desordre.

Extrapolant aquesta llei a l’àmbit de la política municipal, podríem dir que l’equip de govern constitueix un sistema en el que està augmentant l’entropia i, per tant, el desordre.

Si repassem la legislatura trobarem quatre episodis d’augment sobtat i progressiu de l’entropia: el primer, és la dimissió del regidor Àngel Fernández com a conseqüència del cas Terres Cavades; el segon, les lluites entre CDC i Unió pel relleu, finalment frustrat, de l’alcalde Nadal; el tercer, l’enfrontament entre CIU i PP, arran la dura campanya feta per CIU a les passades eleccions al Parlament contra el PP (notari inclòs); i la quarta, i més recent, la disgregació del grup del PP, amb dos regidors que s’han donat de baixa del partit i passaran a formar part del grup dels no adscrits.

En totes aquestes ocasions ha quedat greument malmesa la credibilitat i el lideratge de l’alcalde Nadal i del seu equip de govern, un equip de govern cansat, sense empenta, sense energia, sense il·lusió que no ha sabut donar explicacions convincents als tarragonins i tarragonines.

S’ha arribat a un punt de no retorn, en el que ja no existeixen projectes i la manca de cohesió dins l’equip de govern és una espasa de Damocles que penja damunt de la gestió municipal i que la paralitza.

Però els socialistes no ens aprofitarem d’aquesta debilitat, tot al contrari, garantirem la governabilitat indispensable en aquests darrers mesos. I ho farem per dos motius: primer, per responsabilitat; i segon, perquè Tarragona està per damunt de qualsevol interès de partit. Això ho farem pels grans temes, però també pels del dia a dia.

Retornant a la termodinàmica, sabem que en els processos irreversibles hi ha un augment de l’entropia, i viceversa, si després d’un procés ha augmentat l’entropia vol dir que el procés ja és irreversible.

Això és el que li passa a l’equip de govern, la situació de confusió i embolic en la que està immers és ja irreversible. La solució, el mes de maig del 2007.


Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

07 de desembre 2006

EL GOVERN d’ENTESA, BÓ PELS MUNICIPIS

Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 1 de novembre van deixar clar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem un govern que ens escolti i que vetlli pel nostre benestar.

El Govern d’Entesa, és el resultat del convenciment per part de la ciutadania de les propostes de progrés, però també del soroll ocasionat per la campanya i les errades d’alguns. Ara però, el que cal és reconstruir els ponts de diàleg trencats o malmesos i cercar vies de consens sobre els grans temes de país: sanitat, educació, seguretat, habitatge, serveis socials, atenció als barris, equilibri i protecció dels territoris, estímul i reconeixement de l’agroindústria, promoció del comerç, etc.

Amb la presentació el passat 7 de novembre al Parlament de Catalunya del Govern d’Entesa, començava a caminar un projecte que compta amb una majoria absoluta formada per 70 diputats i diputades electes, i que és la dipositària de la voluntat i els anhels de benestar i progrés de gairebé un milió quatre-cents mil ciutadans.

El nou Govern de Catalunya serà qui desplegui l’Estatut aprovat majoritàriament al referèndum del passat mes de juny. En aquest sentit, s’haurà de crear el Consell de Governs Locals, punt de trobada i coordinació dels ajuntaments amb la Generalitat.

Els socialistes defensem un model de finançament local en el que els ingressos provinguin de l’Estat, la Generalitat i els tributs locals. En aquests tres darrers anys s’ha més que doblat el Fons de Cooperació Local, de 38,6 MEUR l’any 2003, a més de 80 MEUR aquest 2006. Doncs bé, els socialistes volem que en els propers quatre anys es torni a doblar.

A més, els socialistes ens hem compromès a l’aprovació d’una nova Llei d’Hisendes Locals que estabilitzi definitivament les finances municipals. Cal que els ajuntaments gestionin una part més important de la despesa pública, que hauria d’arribar fins al 25% del total abans de quatre anys. Amb això hauríem aconseguit doblar, gairebé, el percentatge actual que representa el 13%.

El projecte que el Govern d’Entesa té per Catalunya compta, de manera prioritària, amb els pobles i les ciutats. La política real, la que palpa la ciutadania, és la que es fa als pobles, als barris i als carrers.

Per tant, amb aquest Govern s’obre una nova etapa de millora i ascens a l’àmbit municipal, on amb el nous mecanismes de finançament i les noves competències, es garanteix l’autonomia del món local.


Josep Fèlix Ballesteros
Vice-president
Portaveu del Grup Socialista