L’APARCAMENT JAUME I, UN MODEL DE GESTIÓ POLÍTICA?

L’aparcament Jaume I estava pensat més en funció del lluïment de l’equip de govern CIU-PP que de la voluntat de resoldre una necessitat important dels veïns i veïnes de la Part Alta. Es tractava, per tant, de fer una obra més de cara a l’aparador que de cara a ser útil.

Quan el juliol de 2001, el llavors regidor de contractacions Àngel Fernández va presentar el projecte, anunciava el final de l’obra pel desembre de 2002. Posteriorment es va retardar a maig del 2003, i avui encara podem veure una lona destenyida en la que s’anuncia la inauguració per aquest estiu. Tot plegat paraules, excuses i incompliments.

Però més enllà de les explicacions o excuses tècniques que s’hi puguin posar, és realment greu la incapacitat que des de l’inici ha tingut l’equip de govern per escoltar i entendres amb els veïns afectats i l’arrogància amb la que ha fet front a totes les vicissituds. Un dels darrers exemples va ser el passat 25 d’agost, quan l’alcalde Nadal afirmava que “el tema del pàrking no té la més mínima importància per a mi” (Diari de Tarragona) i afegia que “desconeixia l’entrellat intern del tema”. Aquesta és la resposta que els ciutadans mereixem del nostre alcalde? Aquesta és la capacitat de gestió que actualment té l’alcalde de Tarragona? Aquest serà el model que seguiran els seus successor de CIU?

L’acció de govern és, en democràcia, un exercici de servei permanent als interessos i benestar dels ciutadans i ciutadanes. Els polítics exercim les nostres funcions per delegació de la ciutadania i, per tant, qui governa ha de treballar d’acord amb els criteris dels electors i l’encàrrec de bona gestió que li van fer.

Sovint sentim CIU parlant de projecte de ciutat en termes abstractes, sense compromisos, sense projectes que donin resposta a les necessitats ciutadanes. Potser caldria preguntar si els retards injustificats de l’Escola d’Idiomes, el cas Terres Cavades, els dèficits constructius que obliguen a pavimentar un carrer tres vegades, la manca de manteniment dels centres cívics, el Pla General inacabat des de fa anys, l’excés de zones blaves, o el caos de l’aparcament Jaume I també formen part d’aquest projecte de ciutat.

Ja fa molt temps que és evident que estem davant d’un final d’etapa, sense energia, sense il·lusió, amb l’únic objectiu d’intentar salvar el que puguin del naufragi.
El pitjor de tot, però, és que les conseqüències les hem de patir els tarragonins i les tarragonines.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista