ARA ÉS L’HORA DELS CATALANS

El passat dissabte, a les 12.30 del migdia, José Montilla era proclamat pel Consell Nacional del PSC, candidat socialista a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Els resultats de la votació dels membres del Consell va ser de 331 vots a favor, 5 en blanc i 1 en contra.

En la sessió del Consell Nacional es van produir diverses intervencions per part dels representants de totes les federacions socialistes de Catalunya. Totes van ser favorables a la proposta realitzada per la Comissió Executiva del partit, que proposava José Montilla com a candidat.

Però de totes aquestes intervencions, si se’m permet, en destacaré la del primer secretari de la Federació del Camp de Tarragona i Conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté. Va ser una intervenció de gran calat, molt encoratjadora cap el candidat i feta en un to molt personal i emotiu. El detall de regalar-li el manual de campanya escrit per Marc Tuli Ciceró, va ser molt aplaudit per tots els presents.

Bé, ara el que cal és posar-se a treballar i el Pepe ja porta dies fent-ho. Estic convençut, que Montilla serà el president que guiarà l’avenç social més important de la història de Catalunya. Aquesta afirmació, la fonamento en la declaració que va fer en el seu parlament i segons la qual són dues les seves grans prioritats: primera, millorar les condicions de vida dels catalans i catalanes; i segona, crear des del Govern noves oportunitats per posar-les a l’abast de tothom.

Com ell va dir, durant els darrers 30 anys, el pilar principal del debat polític a Catalunya ha estat la construcció nacional i ara toca la construcció social. En definitiva, ara és l’hora dels catalans.

L’efecte Montilla no ha fet més que començar. Ahir mateix el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) donava a conèixer un estudi segons el qual el PSC supera en 1,6 punts en intenció directa de vot a la coalició CIU, i tot això dins un entorn en el que el PSC puja més de dos punts i CIU en baixa més de dos, a banda de ser Pasqual Maragall el líder polític més valorat a Catalunya.

Avui mateix, també hem conegut que Montilla mantindrà un debat, cara a cara, amb el candidat de la coalició CIU. Amb aquest fet, el candidat de CIU reconeix que se sent perdedor, ja que segons la lògica de les campanyes electorals és qui va per darrera que demana un debat per tal d’intentar remuntar.

Per tant, ho tenim tot ben encarrilat i els auguris són excel·lents. Ara el que cal és que tots i cada un de nosaltres ens posem a treballar per l’objectiu final, que no és cap altre que tenir un President catalanista i progressista, compromès amb la justícia social i el benestar de les persones, treballador, bon gestor, rigorós i exigent amb la feina a fer i que sigui capaç de treure-li tot el suc al nou Estatut que acabem d’aprovar.

Aquesta persona, aquest líder, és el company Pepe Montilla.

NADAL NEGA LES EVIDÈNCIES

El final d’etapa de l’alcalde Nadal és tant o més trist que la seva arribada a l’alcaldia i cada dia en tenim més proves. Ja no li deu quedar ningú per desqualificar ni ningú per barallar-se.
Aquest dilluns li va tocar el torn al diputat al Congrés pel PSC, Francesc Vallès. L’entrevista que el Diari de Tarragona publicava el diumenge passat va despertar les ires de l’alcalde Nadal que el van portar a inventar un nou gènere dialèctic: la rèplica a una entrevista.
Està clar que l’alcalde Nadal, a hores d’ara, ja està més pendent de fer mèrits per ser el número 1 de la llista de CIU a la Generalitat que de treballar per Tarragona.
Mentre molts tarragonins i tarragonines qüestionen la seva tasca de parlamentari a la vista de la nul·la activitat parlamentària que ha desenvolupat en els darrers anys, ell encara els voldrà convèncer que hi ha d’anar una altra vegada. Tot plegat, ridícul.
Així doncs, aquest dilluns, es va atrevir a negar allò que és evident i que és la gran quantitat d’infrastructures que actualment s’estan duent a terme, i va convocar una roda de premsa només que per contradir les opinions de Vallès. És evident que la seva obsessió per fer oposició als socialistes i obstaculitzar i menysprear la bona feina que es fa des de les altres institucions, el duu a tenir intervencions grotesques.
A més, les obres de la variant de la Móra - que per si no recorda quines són li diré que són aquelles que els responsables de CIU encapçalaven cada cap de setmana els talls de la carretera - ja han començat i van a bon ritme.
Al mateix temps, també s’està elaborant l’estudi informatiu del 3er. Cinturó de Tarragona paral·lel a l’autopista.
I això són fets i la resta són històries.
Potser seria hora de preguntar-li a l’alcalde Nadal en què ha beneficiat als tarragonins i tarragonines el pacte estable que durant vuit anys ha mantingut CIU i PP. Algú recorda alguna obra important, durant aquest període, per Tarragona?
Digui el que digui l’alcalde Nadal, les inversions avancen al ritme previst i negar-ho és només un intent per amagar o dissimular els seus problemes. És negar les evidències.

EN RECORD DE MARTA MATA

La setmana passada vam dur a terme dues activitats incloses dins la fase dedicada a l’olfacte del Pla de Comunicació del PSC.

El dimecres va ser la mostra “Els Olors de Tarraco” que es va dur a terme ala Plaça del Mercat. Molts tarragonins i tarragonines es van apropar a les taules on es desenvolupaven els tallers de confecció d’ungüents per tal d’aprendre’n el procés d’elaboració i posar-lo en pràctica.

La Gimcana del diumenge, va comptar amb la participació de 32 equips de dues persones cada un, que varen demostrar tenir un bon coneixement de la nostra ciutat, ja que tenien que recórrer diversos indrets dels que en desconeixien el nom però que en tenien pistes per descobrir-lo.

Aquestes dues activitats, així com totes les que s’han dut a terme des d’octubre de l’any passat, tenen dos objectius fonamentals: el primer, fomentar l’esperit cooperatiu i d’equip, ja que cap d’elles s’han pogut dur a terme de manera individual; i el segon, reivindicar un millor coneixement de Tarragona, la geografia, la cultura i les tradicions. Estem convençut que amb la promoció d’aquests valors afavorim una major identificació de tots els tarragonins i tarragonines amb aquest projecte col·lectiu que és la Tarragona del present i que ens ha de servir per projectar amb èxit la del futur.

La notícia més trista i colpidora de la setmana la vàrem rebre el passat 27, quan ens deixava la Marta Mata. Com a llicenciat en Ciències de l’Educació i com a socialista, reconec que la Marta és i serà un referent per a molts professionals com jo i també per a molts ciutadans i ciutadanes. La Marta és un exemple clar del que és estimar un País des de les idees però també des de l’acció.

Lluitadora antifranquista, fundadora del PSC, senadora, regidora d’educació a l’Ajuntament de Barcelona, va fundar l’any 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat, un moviment hereu de la Escuela Libre de Enseñanza i que assentava les bases de la renovació de l’escola pública en vistes d’una transició política que ja s’albirava.

Estic segur que la figura de la Marta, creixerà encara més amb els anys. Els qui hem tingut la sort de conèixer-la, enyorarem la seva mirada serena, el seu discurs reflexiu i les seves profundes conviccions.

L’altre notícia important de la setmana és l’anunci del President Zapatero de l’inici de contactes amb ETA per tal d’explorar els camins que portin la pau al País Basc. No cal dir que la seva iniciativa compta amb meu total suport. Només el PP que s’ha entestat en una actitud miserable d’oposició “a qualsevol preu” a la excel·lent tasca del govern Zapatero, continua contravenint la legítima aspiració de la pau que tots els ciutadans i ciutadanes de bé tenim.

El PP, com sempre diu no a tot. I com aquest procés per arribar a la pau acabarà bé, ja veureu com d’aquí a un anys fins i tot ens voldran que ells també van donar-hi suport. Ja hi estem acostumats a “l’amnèsia” del PP vers els episodis històrics que no els hi interessen.

El proper dissabte 15 de juliol, el Consell Nacional del PSC es reunirà a Tarragona per tal d’escollir el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Us aniré informant del procés en els propers posts.