Diumenge, 26 de març de 2006

Sense cap mena de dubte, la notícia de les darreres dècades al nostre país, és el comunicat d’ETA amb la declaració explícita “d’alto el foc permanent”. Feia pocs dies que havia parlat amb l’alcalde socialista de Montcada i Reixach, basc de naixement, i ja avançava que quelcom es movia seriosament en el món abertzale. La cara de satisfacció que feia quan ho explicava em va venir al cap quan vaig conèixer el comunicat de la banda. Els sentiments s’acumulen entre la joia, la prudència i l’esperança en què tothom sabrà estar a l’alçada de la història. És l’hora de la política amb majúscules, de la política i el seny que van fer possible una transició democràtica en pau, no sense renúncies a posicionaments maximalistes.

També en aquest moment hem de recordar tota la gent que s’ha quedat pel camí, com per exemple el company Ernest Lluch i molts altres que han deixat la vida en la defensa de la pau, el diàleg i l’entesa. Fem ara un homenatge a l’Ernest perquè el seu coratge no resti en l’oblit.

Tot i que les primeres reaccions de dirigents del PP no eren massa afortunades (per dir-ho suaument), com per exemple les de Mayor Oreja, crec que al final seran capaços de veure el moment històric i la importància de mantenir la unitat dels demòcrates al voltant del govern. Esperem a la reunió de Zapatero amb Rajoy anunciada pel dimarts 28.

Hem passat una nit essent primers de la categoria. Em refereixo al Nàstic, és clar. Els tres punts de dissabte són propis d’un campió. El partit no va ser res de l’altre món, però el gol de Bolo va valer per tots els noranta-quatre minuts. Seguim així, amb una directiva prudent, uns afeccionats entusiastes i un equip que respon quan ho ha de fer. El somni és més a prop. I com deia un penyista a la sortida del partit: “Que nos quiten lo bailao”.

Hem repartit 13.666 euros a les tres entitats socials a qui anava adreçada la subhasta solidària d’obres d’art que tan bona acollida ha tingut entre els tarragonins i les tarragonines. Molts parlen ja de fer una propera edició i ens ho estem pensant. El món de la indústria, del comerç, de l’esport, del turisme, de la construcció, dels col·legis professionals, de les entitats culturals i socials, dels sindicats, dels càrrecs públics i institucionals han respost fent pinya al voltant de les necessitats dels qui més necessiten la solidaritat. Tarragona ha respost, malgrat algunes pressions que s’han fet (ja imagineu des d’on) perquè molta gent no vingui. Em fa pena que no siguin capaços de tenir un punt de generositat i comprensió. Per a alguns funciona allò de “estàs amb mi o contra mi”.

Parlant de no entendre res. L’alcalde Nadal s’ha tornat a despatxar, amb la seva coneguda falta de capacitat de diàleg, amb un NO a la nostra oferta de consens per la façana marítima. Quina falta de visió de ciutat que té aquest home. No pot evitar veure el món d’un sol color, el seu. Tarragona mereix un esforç de consens en un projecte tan important.

Jo us garanteixo que no em cansaré de treballar per assolir un projecte de façana que satisfaci la majoria dels tarragonins i les tarragonines, i que tingui com a objectiu destinar els espais alliberats a ús públic i zones verdes. Els tarragonins i tarragonines no entendrem que s’utilitzin per construir-hi habitatges. El dijous, a Tarragona Ràdio, ja ho vaig dir: “no podem canviar el ferro de les vies pel ciment dels habitatges”.

Ara tenim la ocasió de tornar a començar, però aquesta vegada seriosament, sense blufs. La implicació de la Generalitat i del Govern de l’Estat, són una garantia de que el projecte final arranqui amb força.

Diumenge, 19 de març de 2006

Escric aquestes línies quan a l’equip de música sona “La Passió segons Sant Mateu” de J. S. Bach, en una interpretació dirigida per Nikolaus Harnoncourt. Tres hores de música sublim que m’acompanya de fa anys quan arriba el temps de la Setmana Santa. I és que ja hem començat els actes previs a aquest període religiós. Les visions de la Setmana Santa i el reguitzell de presentacions d’opuscles de les germandats i associacions marquen aquest temps. La darrera va ser dissabte amb la centenària entitat de La Salle. Un opuscle realment magnífic i una presentació molt reeixida.

Com gairebé sempre, escric després del partit del Nàstic, que ha empatat meritòriament amb el Ferrol un partit que s’ha complicat amb una expulsió i que no hem guanyat pels pèls. Si arriba a marcar Pinilla el penalty .... En fi, tenim les opcions de primera intactes i el Nàstic (més que centenari en aquest cas) apareix a tots els mitjans de comunicació. És una bona promoció de Tarragona i cal aprofitar el moment.

La satisfacció més gran que hom pot tenir en aquesta feina de la política, és la de comprovar que la seva tasca és útil a la societat. El passat dijous, des del PSC vam liderar una subhasta d’obres d’art. En total van ser 28 obres de 28 artistes diferents que ocupaven tot el ventall de les arts plàstiques: fotografia, escultura, pintura, art digital, etc. Però el més important d’aquesta acció no era la quantitat ni la gran qualitat de totes les obres, ni tampoc el nom dels autors (una de les obres era del president Felipe González), sinó que el realment transcendent eren els destinataris dels beneficis econòmics. La fundació l’Heura, l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral i l’Associació Familiars Alzheimer són els destinataris del beneficis econòmics resultants de la subhasta, que va arribar fins la quantitat de 55.000 euros d’ingressos per les vendes. La sorpresa de l’acte van ser dues samarretes del Nàstic signades per tots els jugadors, que el president en representació del club ens va cedir per ser subhastades. La primera va assolir la quantitat de 1.200 euros i la segona de 1.000 euros: dues samarretes que esdevindran històriques quan a final de temporada el Nàstic pugi a primera. En resum, una gran satisfacció per la feina ben feta, per una organització de l’acte impecable, per l’èxit d’assistència i pel suport econòmic que hem donat a aquestes tres fundacions que desenvolupen una tasca clau a Tarragona i per la que tan poc ajut reben des del govern municipal.

Aprofito per recordar que aquest dimecres, es complien els primers dos anys del govern Zapatero. Moltes coses han canviat, i no només el tarannà, durant aquest dos anys, i el balanç és d’allò més positiu: retirada de les tropes d’Iraq, ampliació de drets i llibertats, creació d’un milió vuit-cents mil llocs de treball (500.000 aturats menys), increment del salari mínim en un 17,4% (amb 600.000 beneficiaris), injecció de 3.000 M € per a la sanitat, tres milions de pensionistes han vist com la seva pensió s’apujava per sobre de l’IPC i com pujaven, encara més, les pensions més baixes, per primera vegada a la història d’Espanya tenim una Llei de la Dependència pionera al món i que suposa un gran avenç social, en definitiva, hem avançat en termes de justícia social.

El dimarts vaig assistir a la conferència-col·loqui, organitzada pel Fòrum Cívic del Camp al Castell de Masricart de La Canonja, i que duia per títol “El Camp de Tarragona: Territori, Mobilitat i Infrastructures” . L’exposició feta pel Conseller Joaquim Nadal, va deixar clar que les oportunitats del Camp són molt nombroses, però que cal saber-les aprofitar des del territori. La Generalitat està disposada a oferir tot el suport necessari perquè així sigui, però probablement calgui repensar la figura del Consorci del Camp.

Altres afers han ocupat la meva atenció, com l’anunci del govern de l’Estat, a proposta del grup socialista al Congrés, de donar suport a la façana marítima. Ja ho havia dit fa tres anys. Nadal va fer una proposta pre electoral amb el projecte Bofill que ningú s’ha cregut per poc madura i precipitada. Ara Generalitat i Ajuntament, han començat seriosament a treballar i és l’hora que ens hi posem tots (TOTS) a treballar, per fer possible aquest projecte i perquè sigui assumit pel conjunt de la ciutat. Per part meva, ja ho he reiterat, no quedarà i pels socialistes tampoc. Ara toca ser efectius i deixar de marejar la perdiu. El temps ens ha donat la raó i és una pena que s’hagi perdut tant temps.

La Gala de l’Esport Tarragoní, a la que vaig assistir el divendres, em va servir per comprovar que a banda del gran moment esportiu del Nàstic, els i les esportistes de la nostra ciutat també passegen amb èxit i orgull el nom de Tarragona per tot arreu i en totes les disciplines esportives, tan a nivell individual com d’equips.

El diumenge vaig gaudir de la calçotada que els amics de l’Associació de Veïns de La Granja van organitzar i a la que vaig tenir l’honor de ser-hi convidat.

Estic acabant de llegir el llibre que Enrique Villagrasa dedica a la memòria del seu pare, mort per causa de l’Alzheimer. És una obra en prosa poètica, alhora colpidora i bella, que em toca presentar el proper 31 de març. Prometo fer-ne una ressenya (no m’atreveixo a dir crítica perquè no en sóc un expert) en el proper escrit.

Demà a les 19,27 hores arriba la primavera. Tot estarà florit i verd. Llàstima que un any més no hauré pogut anar al Valle del Jerte a gaudir de la flaire i la visió de les flors blanques dels cirerers. Llàstima que el Parc de la Ciutat estigui tant mal condicionat i no s’aprofiti per fer un autèntic jardí.