EL POUM: UN INSTRUMENT QUE HA DE GENERAR CONFIANÇA

Elaborar una proposta d’ordenació del territori municipal és una de les decisions més transcendentals que pot prendre el Ple de l’Ajuntament. De la seva posterior aprovació se’n derivaran conseqüències, positives o negatives, que ultrapassaran abastament l’àmbit temporal del mandat d’aquells que l’han jutjat bo. Com a prova d’aquesta afirmació tenim els exemples del Pla Cerdà a Barcelona o el Pla Haussmann a París.

Cerdà i els urbanistes del s. XIX dissenyaven la ciutat fent especial èmfasi en la forma com a visió integral la ciutat. Durant el segle XX aquest concepte global és substituït, progressivament, pel de funció: la ciutat es zonifica i passa a ser més important la funció aïllada de les diverses zones que la concepció global de la ciutat.

Com a conseqüència d’aquest fenomen desapareix el concepte de ciutat i s’inicia la pèrdua de valors ciutadans, es fragmenten els espais i s’inicia un consum desmesurat del sol.

Tarragona, no ha sigut una excepció en aquest procés. Per aturar aquesta dinàmica i frenar el desordre urbanístic que els darrers anys de franquisme havien propiciat, l’any 1984 l’alcalde Recasens encarrega a l’arquitecte Lluís Cantallops la redacció de l’únic Pla General d’Ordenació Urbana que fins avui ha tingut la nostra ciutat. L’any 1995 se’n fa una primera modificació i ara arribarà la segona.

Aquesta modificació que planteja l’equip de govern CIU-PP presenta llums i també ombres i probablement quedin encara moltes hores de negociació abans d’arribar a un acord final. I aquest acord depèn més de la filosofia subjacent del pla que de les dades concretes (que també són importants).

Els socialistes volem un planejament urbanístic que gestioni les pressions del mercat de tal manera que l’àmbit urbà sigui ambientalment sostenible, funcionalment eficient i socialment solidari. Per tant més enllà de volumetries i coeficients, volem que es contempli la rehabilitació d’espais construïts, el foment de la mobilitat sostenible, la garantia de protecció dels espais verds i del sòl no urbanitzable, la promoció d’habitatge social d’acord amb els paràmetres que fixa la nova llei i la voluntat decidida de cohesionar el territori en el sentit de passar de la segregació actual a una integració raonable.

Això es tradueix en una sèrie de propostes concretes: resoldre el traçat de la variant de la N-340 des de la Mora fins la rotonda de Bellissens en paral·lel a l’autopista i amb tots els enllaços necessaris; construir una sortida de Boscos per la Budellera; connectar la Rambla, el PP-2 i la N-240 a través del sector 30; acotar el Pla Parcial de Terres Cavades; l’espai entre Bonavista i Camp Clar no pot ser sòl urbà directe; definir la viabilitat tècnica de la proposta actual de soterrament; l’operació urbanística de la CLH ha d’incloure una part o la totalitat del Polígon Francolí i la construcció del nou pont sobre el riu; s’ha de garantir la protecció de la costa prevista per la Generalitat; i s’han d’analitzar amb deteniment els nous nuclis de la Móra i el Rodolat del Moro.
En definitiva, els socialistes volem un POUM que sigui capaç de generar confiança en tots el àmbits de la societat (ciutadans, empresaris, entitats, associacions veïnals, agents socials) a fi que sigui un instrument de consens acceptat per tothom.

L’urbanisme pot semblar una disciplina molt tècnica i espessa. Però de la seva planificació en depèn, en bona mesura, el nostre habitatge, la nostra mobilitat, el nostre paisatge i la nostra convivència. Per això és imprescindible que les seves regles bàsiques comptin amb el consens i l’acceptació més amplia possible.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista