LA VERITAT DE LA FAÇANA MARÍTIMA

Em va causar gran sorpresa que el Partit Popular a Tarragona, aprofitant la presentació de les seves esmenes al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, acusés als socialistes de no tirar endavant la remodelació de la façana marítima de la ciutat, un projecte que segons ells, el govern popular del Sr. Aznar tenia encarrilat i prou avançat com per fer-lo realitat.

Això es absolutament fals i ho poden confirmar els socis dels populars al nostre ajuntament.

Sap perfectament l’equip de govern municipal format per CiU i el PP a Tarragona, que per molt que s’esmercin paraules i es signin convenis, el projecte de façana marítima fa molts mesos que està totalment aturat. Les causes no tenen cap consideració política, sinó merament tècnica, ja que la solució ferroviària presentada per l’equip de Ricardo Bofill i per tant per l’ajuntament de Tarragona, no ha superat mai una avaluació seriosa per part del Ministeri de Foment, ni pel d’ara ni tampoc pels antics responsables del ex ministre Álvarez Cascos.

El projecte del Sr. Bofill té una idea global de com ha de ser la solució arquitectònica dels espais recuperats per la ciutat, però pel que fa a la solució ferroviària, no té el rigor que requereix una xarxa com la que hem de soterrar.

La proposta que es va fer al Ministeri de Foment, pretenia que els trens de mercaderies al seu pas per la ciutat de Tarragona, necessitessin dues maquines tractores per treure les formacions del soterrani, una solució tècnicament inimaginable. A qui se li pot ocórrer que un tren que ve per exemple des de Cadis i anirà fins França o Alemanya, quan arriba a Tarragona ha de parar i posar unes màquines de suport que l'estirin? s’imaginen quina solució més poc realista? perquè una proposta tan poc afortunada?

I això ho coneixen perfectament els Srs.Nadal, Ricomà i Aregio.

El fons del problema és que la solució plantejada per l'equip de govern de passar el ferrocarril per sota del riu Francolí, no és realista ni assumible tècnicament per ningú. Per tant, aquesta hipotètica solució és una operació d'enginyeria financera per tal d'intentar quadrar els números de la inversió prevista, per dir falsament que el projecte s’autofinancia amb la construcció dels edificis previstos.

Els responsables del Ministeri de Foment, fa més d’un any i mig que esperen que l’ajuntament de Tarragona presenti una proposta ferroviària seriosa, sòlida, creïble, que doni respostes al veritable problema. No podem oblidar que si no hi ha soterrament perquè no hi ha projecte, tampoc hi ha cap alternativa real al pas actual del tren en superfície.

Ni el Sr. Ricomà, ni el govern del Partit Popular, ni el del PSOE, tenien ni tenen damunt la seva taula un projecte seriós de remodelació de la façana marítima de la nostre ciutat. El problema està aquí, a casa nostra, a la taula de l’equip de govern format per CiU i el PP, que no han estat capaços de presentar una alternativa tècnica i econòmicament creïble. En comptes de gastar-se els diners en propaganda d’un projecte bonic, però difícilment realitzable des d’un punt de vista tècnic, hagués estat millor estudiar amb rigor el soterrament del ferrocarril, ja que en la situació que ara ens trobem haurem de tornar a començar havent perdut per culpa seva quatre anys valuosos pel futur de Tarragona.

EOI i PARÀLISI MUNICIPAL

El passat divendres 2 de desembre els tarragonins i tarragonines rebíem una magnífica notícia: la Generalitat anunciava la construcció de l’EOI a l’edifici emblemàtic de la Chartreusse. Finalment quedava demostrat que totes les ubicacions proposades per l’equip de govern durant aquest llarg període, o no servien o eren mentida. Per tant, l’alcalde Nadal ens havia fet perdre estèrilment vuit anys.

Aquest és només el darrer exemple de la passivitat i de la manca d’interès per Tarragona que caracteritza el final de l’etapa Nadal.

Igual que molts tarragonins i tarragonines, ja fa molt temps que tinc la impressió que l’equip de govern té la ciutat aturada per la falta d’iniciativa i que es limita a dur a terme actuacions puntuals i mínimes basades en intentar resoldre les necessitats bàsiques que la ciutat reclama.

D’aquella gestió que s’havia anunciat com “radical i brillant” hem passat a la realitat d’una gestió modesta i apagada, esquitxada pels escàndols financers dels darrers anys, i més concretament el cas Terres Cavades (amb el regidor Àngel Fernández implicat) o el cas Badia, i en la que destaca l’atonia i la falta de previsió estratègica cara al futur.

La realitat, que és la millor font d’informació, ens demostra que dos de les qüestions que més poden marcar, en positiu o en negatiu l’esdevenidor de Tarragona continuen paralitzades: el Pla d’Ordenació Urbana i el projecte de Façana Marítima.

I per si tot això encara fos poc, l’alcalde Nadal s’ha passat l’any especulant amb el quan, el com i el qui del seu relleu. Aquesta indefinició, imprudent per si mateixa, ha convertit l’alcaldia en un reality-show que cada dia seguim per la premsa i en el que els protagonistes competeixen entre ells.

El resultat és clar: paràlisi, atonia, falta d’il·lusió i manca de lideratge del projecte de ciutat des de la responsabilitat que comporta el càrrec d’alcalde.

En vista de tot això, des del Grup Municipal Socialista demanem que s’agiliti aquest tràmit, que es desencallin els projectes decisius per Tarragona i que es deixi d’utilitzar l’Ajuntament com escenari d’una competició que té més a veure amb ambicions personals que amb la voluntat de servei als tarragonins i tarragonines.

Els socialistes, una vegada més, reiterem el nostre compromís de continuar treballant en positiu pel futur de Tarragona, un futur magnífic que només assolirem amb consens i col·laboració de tots.

Els socialistes estem convençuts que el millor regal de Reis que Tarragona mereix és sortir d’una vegada d’aquesta situació d’indefinició i d’embús municipal per encarar l’any 2006 amb il·lusió renovada.

Bones Festes i bon any 2006!!!

REALITATS, NO PROJECTES

El pressupost municipal és l’eina més important que té un ajuntament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Però per què això sigui així, no només s’ha de projectar sinó que s’ha de realitzar.

L’any 2003 només es va executar el 38% de les inversions; el 2004 un 20% i el 2005, a punt d’acabar el primer semestre, portem el 10% d’execució i la previsió que fem des del PSC és d’acabar l’any en un màxim del 40%. Conclusió: el 2005 serà un altre any perdut.

Cada dilluns, en la roda de premsa posterior a la Junta de Govern Local, assistim a la tómbola dels projectes amb el dubte de quan els veurem fets com passa per exemple amb el parc de 12 Ha. a la zona Joan XXIII, la remodelació del Palau Municipal, els canvis a la Rambla Vella o la transformació de la N340 entre la Plaça Imperial Tarraco i Bonavista en avinguda urbana entre molts altres.

Per tant, tenim la impressió que l’equip de govern CIU-PP es dedica a dibuixar projectes sense tenir-ne clara la seva execució. Però això, tot i ser greu, no és el pitjor. El més trist és veure l’oblit del dia a dia i dels projectes més modestos. Així veiem com persisteixen els problemes de brutícia general a tota la ciutat, les deficiències de manteniment del mobiliari urbà, els problemes de seguretat, la manca de projecte concret per la problemàtica inacabada del carrer Comte i per extensió de tota la Part Alta, l’ascensor del Palau Municipal que s’havia projectat pel passat febrer, l’embolic pels terrenys de l’EOI, els accessos al sociosanitari i al CAP Tarraco, els problemes de clavegueram del carrer Cós del Bou, el camí de la Coma de Bonavista, l’estat general de la Part baixa i un llarg etcètera que seria feixuc d’enumerar.

Mentrestant, l’equip de govern CIU-PP segueix sense pronunciar-se sobre el model global de Tarragona ni s’ha presentat el nou POUM als grups polítics de l’oposició. Per què?.

Vist tot això, el Grup Municipal Socialista proposa que la iniciativa transformadora de la ciutat torni al sector públic, que les actuacions de l’equip de govern compleixin el principi de transparència i que es tingui en compte el dret a participar de tots els ciutadans i ciutadanes en les grans decisions.

Per tal de fer-ho possible, els socialistes oferim, una vegada més, consens en els grans temes de ciutat i col·laboració i participació a l’hora de fixar i assolir els objectius que, conjuntament, marquem per a la nostra ciutat.

Esperem que l’equip de govern CIU-PP faci un exercici de generositat cap a la nostra ciutat i sigui capaç de deixar de banda la lluita partidista i tingui en compte que Tarragona som tots. Serà millor per Tarragona.