15 de desembre 2006

L’ENTROPIA DE L’EQUIP DE GOVERN

La termodinàmica és la rama de la física que estudia els fenòmens que inclouen intercanvi d’energia. Més concretament, la segona llei de la termodinàmica enunciada per Carnot l’any 1824, afirma que l’evolució espontània d’un sistema es tradueix sempre en un augment de l’entropia, entenent per entropia el grau de desordre final del mateix. En definitiva, qualsevol sistema sense control, evolucionarà cap el desordre.

Extrapolant aquesta llei a l’àmbit de la política municipal, podríem dir que l’equip de govern constitueix un sistema en el que està augmentant l’entropia i, per tant, el desordre.

Si repassem la legislatura trobarem quatre episodis d’augment sobtat i progressiu de l’entropia: el primer, és la dimissió del regidor Àngel Fernández com a conseqüència del cas Terres Cavades; el segon, les lluites entre CDC i Unió pel relleu, finalment frustrat, de l’alcalde Nadal; el tercer, l’enfrontament entre CIU i PP, arran la dura campanya feta per CIU a les passades eleccions al Parlament contra el PP (notari inclòs); i la quarta, i més recent, la disgregació del grup del PP, amb dos regidors que s’han donat de baixa del partit i passaran a formar part del grup dels no adscrits.

En totes aquestes ocasions ha quedat greument malmesa la credibilitat i el lideratge de l’alcalde Nadal i del seu equip de govern, un equip de govern cansat, sense empenta, sense energia, sense il·lusió que no ha sabut donar explicacions convincents als tarragonins i tarragonines.

S’ha arribat a un punt de no retorn, en el que ja no existeixen projectes i la manca de cohesió dins l’equip de govern és una espasa de Damocles que penja damunt de la gestió municipal i que la paralitza.

Però els socialistes no ens aprofitarem d’aquesta debilitat, tot al contrari, garantirem la governabilitat indispensable en aquests darrers mesos. I ho farem per dos motius: primer, per responsabilitat; i segon, perquè Tarragona està per damunt de qualsevol interès de partit. Això ho farem pels grans temes, però també pels del dia a dia.

Retornant a la termodinàmica, sabem que en els processos irreversibles hi ha un augment de l’entropia, i viceversa, si després d’un procés ha augmentat l’entropia vol dir que el procés ja és irreversible.

Això és el que li passa a l’equip de govern, la situació de confusió i embolic en la que està immers és ja irreversible. La solució, el mes de maig del 2007.


Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

2 Comments:

At 12:38 p. m., Blogger 2 x 2 = 4 said...

Mientras no se demuestre el plan de la Martorell y Ortiz de pasarse a CiU, no entiendo qué tiene que ver el alcalde Nadal con el desmembramiento del PP.

 
At 4:51 p. m., Blogger Jaume Pros said...

Possiblement no tingui res a veure. Però és que en cap cas he llegit que Nadal sigui el responsable de la trencadissa del PP. Nadal és (i així entenc que ho diu Josep Fèlix Ballesteros) el cap d'un govern en crisi. D'un govern en decadència que ha anat deixant una estela de casos poc transparents (per dir-ho suaument); d'un govern tripartit CDC-UDC-PP amb els seus membres barallats i enfrontats. No ja entre els de diferent color, sinó fins i tot entre els que comparteixen formació política (entenc que la ideologia sí que la comparteixen sense fissures).
Que el PP de Tarragona pugui acabar com la comèdia de Falset no és culpa (que jo sàpiga) de Nadal. Però, Nadal, sí és el responsable d'un govern trencat, desmotivat i desorientat. D'un govern que va a la deriva perquè, si alguna cosa ha deixat de tenir, és credibilitat (tant pel que fa al seu conjunt com a la persona que hauria de cobrir el paper de lideratge).

 

Publica un comentari

<< Home