LA FORÇA DE TARRAGONA

Amb el castell de focs, el corre foc i la traca vam posar punt i final a les festes d’enguany de Santa Tecla. Dels 488 actes del programa, 320 estaven organitzats per entitats i associacions de la nostra ciutat.

Que la societat civil organitzi més dels dos terços del programa de les festes, és un magnífic indicador de la potència, la iniciativa i la força que té la societat civil de Tarragona, una força i una empenta que ve des de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Però aquest fet demostra també la feblesa i la manca d’iniciativa d’un equip de govern que ja no te ni il·lusió ni interès per liderar el pols de la ciutat i que es veu superat per l’ímpetu dels tarragonins i tarragonines. Un equip de govern cansat i llastrat pels errors comesos i que ja no té l’energia ni les idees que fan falta per capitenejar un projecte col·lectiu i encarar el futur amb garanties d’èxit.

Ja fa molt temps que l’equip de govern ha perdut la iniciativa a la ciutat. D’aquella declaració d’intencions de la primera legislatura de l’alcalde Nadal que prometia una Tarragona radical i brillant , ja no en queda res més que el record a les hemeroteques. S’han esvaït els propòsits, els projectes i fins i tot les bones intencions.

Aquests dies de festa he constatat, una vegada més, la vitalitat, la potència i el vigor dels tarragonins i tarragonines i m’he emocionat i he gaudit conjuntament amb ells, en tots i cadascun dels actes . Des de la Crida, passant pels concerts, el comiat als negritos, les representacions de Dames i Vells, la processó del Braç de Santa Tecla, la mostra de concepte espineta i caragolins o la baixada dels pilars, una multitud de ciutadans hem participat intensament en tots els actes. Ni la pluja ha minvat la concurrència massiva a tot arreu.

Per tant, ha quedat clar que són els tarragonins i les tarragonines els que en aquest moment fan que la ciutat tiri endavant, malgrat la gestió erràtica i deficient de l’equip de govern.

A mi no hem fan falta anuncis publicitaris a la premsa o al mobiliari urbà de la Rambla, per agrair la participació de tots els tarragonins i tarragonines durant aquestes festes. Des de quan, els sentiments s’expressen amb un anunci publicitari? Jo ho he fet personalment, de tu a tu, amb tots aquells que he compartit una estona durant aquest dies.

I durant tot l’any, ho continuaré fent, com ho he fet tota la meva vida, perquè només hi ha una manera de conèixer Tarragona i és escoltant el que diu la gent, que és l’autèntica força i motor de la nostra ciutat.



Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

UN ONZE DE SETEMBRE HISTÒRIC

De totes les diades de l’11 de setembre que he viscut, n’hi ha dues que per mi tenen un simbolisme especial: una és la de l’Onze de Setembre de 1977, amb la gran manifestació de Sant Boi en la que vam participar un milió de ciutadans que reivindicàvem “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia; l’altre serà la d’enguany, gairebé trenta anys després, en la que acabem d’estrenar un nou Estatut. Les dues Diades són una fita històrica en la construcció de Catalunya.

De la mateixa manera que l’any 1977 va significar el primer pas per la recuperació del nostre autogovern i va actuar de poderós revulsiu per a la restauració de la democràcia i de model per a la nova estructuració de l’estat espanyol, el 2006 i el nou Estatut amb tot el potencial d’autogovern que significa, serà l’any del rellançament de Catalunya coma capdavantera dels pobles d’Espanya i d’Europa.

L’actual govern catalanista i de progrés ha fet possible capgirar les polítiques estèrils i mancades d’ambició del catalanisme conservador.

Alguns volen oblidar massa ràpid la paràlisi i la ineficàcia dels darrers govern de CIU, la seva manca de projecte, l’atonia de la seva administració, els seus pactes i la seva dependència del PP d’Aznar, la seva incapacitat per donar solucions als problemes de la societat real.

El catalisme conservador va intentar que la única preocupació dels catalans i catalanes girés al voltant del concepte abstracte d’identitat. Així, mentre discutien sobre la identitat deixaven d’actuar sobre la realitat concreta.

El nou Estatut significa la superació d’aquesta etapa, perquè garanteix que tot el potencial d’autogovern es posi al servei de les necessitats reals i quotidianes de la gent.

Ara, com mai en cap altre moment de la història, es donen les condicions idònies per impulsar la construcció social de Catalunya. Ara és l’hora de les escoles, de les empreses, de la universitat, dels treballadors, de les dones i els joves, dels Ajuntaments, de la recerca, de la innovació.

Per tant, ningú entendria que ara, en comptes de posar-nos a treballar amb les noves eines, comencéssim a especular sobre què podríem fer amb unes altres.

Els socialistes som la garantia d’aquest projecte, que en els darrers tres anys ha modernitzat i fet avançar el país i que, a la vegada, ha garantit la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, la prosperitat, la llibertat i la justícia. Hem demostrat que la queixa i el lament constants no van servir de res i que les postures convençudes i dialogants aporten beneficis immediats.

Estem a l’inici d’una nova etapa, d’un nou cicle, que hem d’afrontar amb il·lusió però també amb compromís i responsabilitat, per tal d’aprofitar plenament les oportunitats que se’ns ofereixen.

Així doncs, són moltes les coses per reflexionar i celebrar aquest 11 de setembre històric.

Fem-ho tots plegats.

Josep Fèlix Ballesteros. Portaveu del Grup Municipal Socialista.