Diumenge, 26 de març de 2006

Sense cap mena de dubte, la notícia de les darreres dècades al nostre país, és el comunicat d’ETA amb la declaració explícita “d’alto el foc permanent”. Feia pocs dies que havia parlat amb l’alcalde socialista de Montcada i Reixach, basc de naixement, i ja avançava que quelcom es movia seriosament en el món abertzale. La cara de satisfacció que feia quan ho explicava em va venir al cap quan vaig conèixer el comunicat de la banda. Els sentiments s’acumulen entre la joia, la prudència i l’esperança en què tothom sabrà estar a l’alçada de la història. És l’hora de la política amb majúscules, de la política i el seny que van fer possible una transició democràtica en pau, no sense renúncies a posicionaments maximalistes.

També en aquest moment hem de recordar tota la gent que s’ha quedat pel camí, com per exemple el company Ernest Lluch i molts altres que han deixat la vida en la defensa de la pau, el diàleg i l’entesa. Fem ara un homenatge a l’Ernest perquè el seu coratge no resti en l’oblit.

Tot i que les primeres reaccions de dirigents del PP no eren massa afortunades (per dir-ho suaument), com per exemple les de Mayor Oreja, crec que al final seran capaços de veure el moment històric i la importància de mantenir la unitat dels demòcrates al voltant del govern. Esperem a la reunió de Zapatero amb Rajoy anunciada pel dimarts 28.

Hem passat una nit essent primers de la categoria. Em refereixo al Nàstic, és clar. Els tres punts de dissabte són propis d’un campió. El partit no va ser res de l’altre món, però el gol de Bolo va valer per tots els noranta-quatre minuts. Seguim així, amb una directiva prudent, uns afeccionats entusiastes i un equip que respon quan ho ha de fer. El somni és més a prop. I com deia un penyista a la sortida del partit: “Que nos quiten lo bailao”.

Hem repartit 13.666 euros a les tres entitats socials a qui anava adreçada la subhasta solidària d’obres d’art que tan bona acollida ha tingut entre els tarragonins i les tarragonines. Molts parlen ja de fer una propera edició i ens ho estem pensant. El món de la indústria, del comerç, de l’esport, del turisme, de la construcció, dels col·legis professionals, de les entitats culturals i socials, dels sindicats, dels càrrecs públics i institucionals han respost fent pinya al voltant de les necessitats dels qui més necessiten la solidaritat. Tarragona ha respost, malgrat algunes pressions que s’han fet (ja imagineu des d’on) perquè molta gent no vingui. Em fa pena que no siguin capaços de tenir un punt de generositat i comprensió. Per a alguns funciona allò de “estàs amb mi o contra mi”.

Parlant de no entendre res. L’alcalde Nadal s’ha tornat a despatxar, amb la seva coneguda falta de capacitat de diàleg, amb un NO a la nostra oferta de consens per la façana marítima. Quina falta de visió de ciutat que té aquest home. No pot evitar veure el món d’un sol color, el seu. Tarragona mereix un esforç de consens en un projecte tan important.

Jo us garanteixo que no em cansaré de treballar per assolir un projecte de façana que satisfaci la majoria dels tarragonins i les tarragonines, i que tingui com a objectiu destinar els espais alliberats a ús públic i zones verdes. Els tarragonins i tarragonines no entendrem que s’utilitzin per construir-hi habitatges. El dijous, a Tarragona Ràdio, ja ho vaig dir: “no podem canviar el ferro de les vies pel ciment dels habitatges”.

Ara tenim la ocasió de tornar a començar, però aquesta vegada seriosament, sense blufs. La implicació de la Generalitat i del Govern de l’Estat, són una garantia de que el projecte final arranqui amb força.