DE QUIN SUPORT ESTABLE PARLA CIU?

Lluny d´acceptar les regles del sistema parlamentari i assumir la configuració del Parlament que va sorgir de les urnes el passat 1 de novembre, CiU ha optat per la reacció airada, intentant deslegitimar la constitució del nou Govern de Catalunya i anunciant als quatre vents la retirada del seu suposat suport parlamentari estable al Govern de Rodríguez Zapatero.

Els dirigents de CiU semblen oblidar que el Govern socialista, malgrat no haver signat cap acord de legislatura, ha comptat amb una majoria parlamentària sòlida des de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern, el 16 d´abril de 2004. Una investidura que, per cert, CiU no va donar-hi suport.

Tot i que els convergents volen aparèixer ara davant l´opinió pública com el principal soci del Govern socialista, els fets demostren més aviat tot el contrari. I és que la federació nacionalista ha passat la major part d´aquests dos anys i mig que portem de legislatura fent front comú amb el PP per erosionar el Govern de Zapatero, pensant que aquesta era la millor forma de desgastar alhora el Govern presidit per Pasqual Maragall.

Cal recordar que van ser els vots de CiU i PP els que van vetar els Pressupostos Generals del 2005 al Senat, una situació que mai havia succeït des de l´inici de la democràcia.CiU també va vetar a la Cambra Alta, juntament amb els seus aliats de la dreta, la reforma del Codi Civil que va permetre el reconeixement del matrimoni entre parelles homosexuals. En ambdós casos, el vet va ser aixecat al Congrés dels Diputats, on el Govern va comptar amb els vots d´ERC i ICV per derrotar la majoria conservadora del Senat.

Per no parlar de les successives esmenes a la totalitat que CiU ha presentat a algunes de les lleis més importants que l´executiu de Zapatero ha elaborat en aquest primer tram de la legislatura (Llei d´horaris comercials, Llei de mesures per a l´impuls de la Televisió Digital Terrestre, Llei de reformes per a l´impuls de la productivitat, Llei Orgànica d´Educació...) o alguns dels episodis més recents de la legislatura, com el vot contrari de CiU a la Llei de la Dependència, que fins i tot el PP va recolzar. Més recentment, Convergència va plantejar la tercera esmena a la totalitat als comptes de l´Estat, en aquest cas, als PGE de 2007, que va ser retirada a última hora a canvi de res.

Si lamentable és que CiU ens vulgui vendre un “virtual” suport estable al Govern socialista que no ha existit en cap moment, més dramàtic encara és que vulguin condicionar els possibles acords parlamentaris a Madrid en funció de qui ostenti el Govern de Catalunya.

Encara que a CiU no li agradi, són els ciutadans amb el seu vot i els acords entre les forces polítiques catalanes els que han determinat la conformació del nou Govern d´entesa. De la mateixa manera que Zapatero continuarà essent el millor president del Govern per Catalunya, governi o no el senyor Mas.