10 d’abril 2006

DIUMENGE, 9 d’ABRIL DE 2006

El Nàstic continua guanyant partits i, el que és més important, aquest diumenge amb un gran espectacle de joc i l’Estadi ple de gom a gom. Ja fa 12 + 1 jornades que no perdem i les ensopegades dels perseguidors ens afavoreixen. El gols de Morales i Buades, són d’aquells per guardar en vídeo. El resultat final, 4 a 1, és fantàstic, encara que només he pogut gaudir de la primera meitat del partit, ja que he tingut l’honor d’assistir a la Processó de Rams i portar la bandera de la Congregació organitzadora. I dissabte cap a Lleida, a veure el partit que el tòpic esportiu qualificarà de “derbi català”. Segur que en traurem un bon resultat.

Sembla ser que el projecte del Nou Estadi del Nàstic que es tenia que presentar aquest divendres passat, ha sofert alguna mena de retard. Els tarragonins i tarragonines, ja estem acostumats a que l’alcalde posi “el carro davant dels bous” i anunciï projectes que tarden mesos, i moltes vegades anys, en treure’n alguna cosa en clar. Recordeu el projecte de remodelació de la Quinta de Sant Rafael de l’any 92 que, fins i tot, es va valorar en 90 milions de pessetes i que mai ha vist la llum? Recordeu l’edifici del Teatre Metropol que és un greu risc tant per la salubritat (els balcons oberts serveixen de colomar) com per la mateixa estabilitat de l’edifici? Bé, i mentre tot això està descuidat, l’alcalde es dedica a reclamar més edificis. Què hi voldrà fer? M’ho pot explicar algú? Probablement el mateix que ha fet amb els dos anteriors o amb la Chartreusse o la Savinosa.

El dimarts vaig estar al Canal Català de Televisió. Va ser una entrevista de la que vull destacar la gran quantitat de SMS que es van quedar sense contestar. Això demostra la necessitat que tenim tots els tarragonins i tarragonines de que se’ns escolti la nostra opinió, i malauradament, el nostre alcalde no és gens partidari de la participació ciutadana en els afers municipals, i sinó recordeu que mai ha volgut acceptar uns pressupostos participatius. Si us heu quedat amb ganes de conèixer la meva opinió sobre qualsevol tema, em podeu enviar les preguntes a través de la meva web.

La DOW va celebrar la vintivuitena edició dels seus Premis. La jove estudiant d’Enginyeria Química, Mar Carmona, de només 22 anys, va ser l’escollida després que el jurat valorés el seu projecte i la seva trajectòria curricular. Estic completament d’acord amb el director general de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero, que va destacar l’estret compromís de la seva empresa amb la URV.

El dijous la URV va investir doctor “honoris causa” l’escriptor i periodista libanès, exiliat a França, Amin Maalouf. Vaig tenir el privilegi d’assistir-hi. Per cert, l’alcalde i el seu equip de govern no se’n deurien assabentar ja que no van assistir-hi. L’autor és un dels meus favorits, especialment les seves obres “León el africano” i “Orígens”, relat autèntic del xoc de cultures i l’evolució del se país de naixement, el Líban. Maalouf, és un convençut i ferm defensor del diàleg intercultural i del “Pacte de Civilitzacions” del president Zapatero.

Tots els tarragonins i tarragonines, reconeixem l’important paper que els germans de La Salle han tingut a Tarragona en aquests cent anys que, enguany, celebrem. Moltes generacions han passat durant aquests anys per les seves aules. El superior general de La Salle, Alvaro Rodriguez, va fer un magnífic pregó de Setmana Santa, en el que va reclamar una especial atenció cap els nostres joves.

Acabat el soroll mediàtic organitzat pel PP en contra de l’Estatut, (que se’n ha fet de les signatures? Quantes n’han recollit?), ara el PP continua crispant l’actualitat amb els atacs en la remodelació del Govern Zapatero. Per a mi, els relleus han sigut encertats, especialment la incorporació de Alfredo Pérez Rubalcaba a Interior. El mes de març, amb motiu de l’Escola d’Hivern del PSC que es va celebrar a Tarragona, vaig tenir oportunitat de parlar molta estona amb ell i vaig comprovar que és un polític de gran talla. Milions de ciutadans encara recordem aquella frase que va pronunciar el 12 de març de 2004: “Los españoles se merecen un gobierno que no les mienta”. Això és el que posa nerviós al PP.

Avui, també requereix atenció les eleccions italianes, que fins demà dilluns no tancaran les urnes. No cal dir, que si jo votés ho faria per Romano Prodi i les forces polítiques agrupades amb ell i amb “l’Ulivo”, com són els “Democratici di Sinistra” i els de “La Rosa nel Pugno”. Sincerament, espero pel bé de tots els italians i italianes, i també de tot el continent europeu, que Silvio Berlusconi en surti derrotat.

També avui, hi ha eleccions en un altre indret del món: Perú. El partit germà del PSC a Perú és el Partit Aprista Peruano, al que li desitjo molta sort, i més concretament al seu candidat a President, Alan García.

El proper diumenge no penjaré res a la blog, excepte que hi hagi algun motiu imprevist que ho exigeixi.

3 Comments:

At 1:10 a. m., Blogger Ballesterosproumentides said...

Quines tonteries que dius, Pepefelix.

El que heu de fer es deixar de robar

 
At 6:48 p. m., Blogger jvo said...

Hola Pep, he llegit el teu blog i crec que es una idea encertada per conèixer millor la persona que hi ha darrera de la figura política. L’únic inconvenient es que hi pot escriure qualsevol “poca pena” per dir bestieses sense atrevir-se a signar amb nom i cognoms.

Aplaudeixo la teva iniciativa

Joan Vendrell

 
At 1:09 p. m., Blogger mebtu said...

No podeu fer res perquè d'una vegada s'acondicioni els voltants de la Savinosa. Quan parlo dels voltants, vull dir tot: els accessos (sortides a la Ctra. perillosa) i s'ha de traspassar la Ctra. per anar a buscar l'autobús municipal, al barri no hi ha ni tan sols gronxadors per nens, posar contenidors de brossa de reciclatge...

 

Publica un comentari

<< Home