28 de febrer 2006

Setmana del 20 al 26 de febrer

La setmana passada ha estat emocionant per moltes raons, però una de les més importants ha estat comprovar el gran sentiment de solidaritat que té la nostra societat. Com sabeu un grup de tarragonins i tarragonines vàrem iniciar gestions per tal de fer una subhasta al servei del treball que fan tres ONG’s de Tarragona (Fundació de Paràlisi Cerebral, Fundació Heura i Fundació de Familiars amb malalts d’Alzheimer). La resposta ha estat espectacular: vint-i-set obres d’art ofertes i moltes sol·licituds per assistir al sopar del dia 16 de març. Els artistes locals han respost unànimement amb el seu suport i estic segur que serà un èxit sense precedents. Gràcies a tots. Val la pena l’esforç.

Aquest matí he anat al Nàstic i això rutlla de nassos. El partit no ha estat res de l’altre món, però la seguretat i confiança de l’equip fa que ja en portem quatre guanyats de quatre jugats. El públic, decisiu com sempre, ha donat la talla i el 2-0 és un bon resultat. Ara el que cal és que l’equip de govern ens faci cas i acompanyi aquest bon moment esportiu amb el projecte i realització de les noves instal·lacions que tant necessitem. Si pugem, o no, ja ho veurem. Però és clar que tenim un Nàstic de primera esportiva, social i tècnicament.

Parlant de l’equip de govern municipal, m’han dit que Nadal ha tornat a parlar de mi per desqualificar-me. Ja no sé que pensar. Algunes obsessions malaltisses se les hauria de fer mirar. En qualsevol cas demostra, un cop més, la manca absoluta d’arguments per fer front a les nostres propostes i indica que estem en el bon camí, forts i amb les idees clares com diu el Diari de Tarragona d’avui en el magnífic article de la Núria Bea. Potser els de CiU i del PP haurien d’estar més preocupats de la seva manca de presència en actes tan importants com la inauguració de la FITA (mostra de formació empresarial) que em va tocar co-inaugurar perquè no hi havia ningú més ni de l’Ajuntament ni de Diputació.

La setmana ha estat bona pel que fa a anuncis d’inversions del Ministeri de Foment i també per l’acord històric del tercer carril de l’AP7 i l’eliminació dels peatges troncals. Els governs de Madrid i Barcelona estan fent més per aquesta ciutat i per aquest territori, que cap altre en el passat. Ja us explicaré els nombres i les inversions per il·lustrar aquesta afirmació. Com a mostra hi ha l’anunci de la consellera Mieras sobre la inversió milionària en el Teatre Romà, Museu i Necròpolis. Tres punts negres del nostre Patrimoni, que és un dels actius culturals i turístics més importants que tenim.

M’han dit que comenti quelcom del carnaval en el meu blog. He viscut els actes que he pogut i m’ha semblat sensacional el Circ Nacional Xinès. Si teniu ocasió no us el perdeu, encara que em diuen que s’han exhaurit les entrades. Vaig passar-m’ho d’allò més bé a La Floresta fent de jurat divendres amb més de 120 disfresses, especialment les dels nens i nenes de zero a sis anys. La Rua és llarga i plena de colors, però mancada d’originalitat i esperit crític, i només he vist dues comparses que hagin estat realment punyents amb la realitat social. Segueixo pensant que volem imitar massa models de carnaval propis de Tenerife o altres semblants. M’agradaria més que la festa fos més atrevida amb els missatges i les provocacions, que no vol dir que hagin de ser de mal gust. En fi, tot és respectable.

He obert un breu parèntesi en la lectura del llibre El Mercant, de Jordi Tiñena. No per cansament, sinó perquè la feina s’acumula i he de presentar els llibres de dos bons amics els propers dies Josep Lluís Burguera i Enrique Villagrasa. Ja us n’explicaré quelcom de les obres quan tingui la lectura i la reflexió més avançades.