L’EFECTE MONTILLA

Quan arribem, tot just, a la meitat de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, tothom ja té clar que aquesta campanya no s’assembla gens a cap de les viscudes anteriorment. Fins i tot puc afirmar, i ho explicaré tot seguit, que CIU ha fet trampa i ha canviat les regles del joc polític a Catalunya, fent saltar pels aires l’anomenat “oasi català”.

La campanya electoral de CIU, ha trencat de forma radical amb la prudència i la moderació que havia caracteritzat la federació nacionalista de Jordi Pujol, que des que ell no està al capdavant ha substituït el debat intel·ligent per la crispació i l’enfrontament amb tots els rivals, tibant al màxim la corda a l’estil més genuí del PP a Madrid. Aquest és un canvi profund.

Dos exemples recents i lamentables d’aquesta manera de fer: primer, el patètic DVD dirigit conjuntament per Mas i Madí; segon, les afirmacions fetes aquesta darrera setmana per Nadal, candidat de CIU i alcalde de Tarragona, en les que proposava “llençar a un forat” a la Consellera d’Interior Montserrat Tura. En els dos exemples es òbvia la manca de respecte cap a les persones i cap a les institucions i, el que encara és més greu, la manca d’arguments sòlids.

A les antípodes d’aquesta manera barroera de fer política, hi ha el PSC de José Montilla, un candidat amb una actitud humil, prudent, amable, rigorosa, ferma i sòlida que sense estirabots de cap mena fa arribar el seu missatge positiu i les seves propostes a sectors cada vegada més amplis del electorat català. A hores d’ara ja ningú dubta que Montilla és el “canvi assossegat” que els catalans i catalanes preferim majoritàriament i les darreres enquestes conegudes així ho demostren. Aquest és l’efecte Montilla.

Aquesta contraposició de maneres de fer també la vivim al Camp de Tarragona. Mentre Nadal no assisteix a debats per contrastar idees (de moment només ha anat a TV3) ni accepta cap cara a cara i aprofita qualsevol acte de partit per embrutar la campanya, Xavier Sabaté, el cap de llista del PSC, es dedica a debatre, a explicar i a convèncer als ciutadans i ciutadanes d’arreu de la demarcació de la bondat de les propostes que els socialistes incorporem en el nostre programari i dels avantatges que se’n deriven pel seu benestar present i futur. Mentre Sabaté parla del que veritablement preocupa als ciutadans i ciutadanes, Nadal només parla d’ell mateix i de les seves obsessions i ambicions personals.

Per la coalició nacionalista de CIU, l’únic important és guanyar les eleccions, mentre que per la resta de catalans i catalanes l’important és com es gestionarà l’educació, la sanitat, la justícia, l’atenció a la gent gran, les escoles bressol, la seguretat, la immigració, els barris, la igualtat d’oportunitats, etc. , és a dir, el que cada partit es compromet a fer l’endemà de les eleccions si guanya.

On els socialistes oferim projectes, CIU només és capaç d’oferir xecs. Amb els xecs, reprodueixen la visió antiga de la caritat que perpetua i agreuja les desigualtats. Per contra, els socialistes incorporem cohesió, proximitat, sensibilitat i sentiments a la política, hi ho fem per què treballem pensant en les persones que són les destinatàries finals de l’acció política.

Per això el proper 1 de novembre és important que guanyi aquest estil proper de fer política, assossegat, que defensa la igualtat d’oportunitats per a tothom i la convivència ordenada i cívica. Per això és important que el proper 1 de novembre, Montilla rebi – tal i com vaticinen les enquestes – la confiança majoritària dels catalans i catalanes.


Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista