UNS DIES HISTÒRICS

Els darrers dies hem viscut jornades rellevants per la història del PSC i de Catalunya. Un cop aprovat l’Estatut amb rotunditat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el President Maragall va fer pública el passat dimecres 21 de juny la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a President de la Generalitat. Les seves paraules “hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius com a persona, els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges” són una declaració de voluntats.

És molt curiós escoltar com els que fa quatre dies criticaven amb una duresa immerescuda al President Maragall, ara es desfan en elogis i gloses a la seva trajectòria.

La decisió de Maragall posa el PSC davant la responsabilitat de portar el projecte socialista encara més lluny, assegurant que el desplegament del nou Estatut es produeixi a partir d’una majoria vertebrada al voltant del PSC.

Eldilluns 26, la Comissió Executiva del PSC va proposar per unanimitat José Montilla com a precandidat a la Presidència de la Generalitat i va obrir un termini de presentació de candidatures fins el dia 12 de juliol a les vuit del vespre.

Per què Montilla és també el meu candidat? Doncs per un munt de raons, però en destacaré unes quantes: per la seva vàlua i esforç personal; pel seu compromís antifranquista i amb la democràcia; per què és un home d’equip; per què sempre ha entès la política com un servei públic; per què és un treballador incansable i un hàbil negociador; per què ha sigut alcalde (i això es nota); per què serà l’únic candidat que s’estrena; i per què és un socialista de pedra picada.

Amb l’aprovació de l’Estatut s’inicia una nova etapa, un nou cicle que no només implicarà l’elecció d’un nou President i d’un nou govern, sinó que necessita unes noves prioritats i un nou lideratge, i ningú millor que José Montilla per entomar el repte i tirar-ho endavant.