EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA...

El plenari de l’Ajuntament de Tarragona del passat dia va tenir moments interessants. Un d’ells va ser quan els ordenances de la Casa van haver de dur estufes per escalfar el molt fred que feia a la Sala. Com podeu imaginar a l’estiu passa el contrari. No és que em molesti a mi o als regidors i regidores que hi som. Més aviat és una falta de respecte per als ciutadans que assisteixen a les sessions i als periodistes que fan la seva feina.

L’altre va ser quan Francesc Ricomà (PP), que és a l’equip de govern reconeixia, que el retard en l’aprovació dels pressupostos es devia a la situació política que es viu a la ciutat amb la crisi de CiU per la successió de l’alcaldia. Reconec que té valor que ho digui, perquè quan jo ho he dit els de CiU ho han negat.

L’altre moment que marcarà època és quan Aregio en la rèplica a la meva intervenció en el debat dels pressupostos va optar per desqualificar-me personalment i dir que sóc només imatge i que “estic encantat d’escoltar-me a mi mateix”. Bé, ja li vaig que no respondria i no ho faré, però ho escric perquè consti que no tenen arguments sòlids de crítica i aniran per la persecució personal. No m’importa. Seguirem fent el mateix: treballant al costat de la gent i fent de la política no un ofici on tot val, sinó una vocació de servei per dur qualitat de vida i no “mal rotllo”.

Vaig passar una bona estona veient com nevava a Tarragona i les posteriors imatges del territori. Afortunadament sense cap incident remarcable. No m’ho vaig passar tan bé veient el Nàstic, però un puntet és un puntet i seguim a dos punts de la zona d’ascens. Si hem de mirar el costat bo: portem dos partits a casa i cap perdut.

El proper cap de setmana me’n vaig a Gijón per veure el partit del Nàstic i aprofitaré per tenir una entrevista amb l’alcaldesa de la potent ciutat cantàbrica, passejant pel bonic penyassegat i la seva platja.

Aquesta setmana dimecres, amb els amics de Ciutadans pel Canvi de Tarragona, presentem el llibre “Hacia una España plural, social y federal”, amb 25 reflexions diverses sobre l’arquitectura política de l’Estat Espanyol i el seu encaix. El recomano. És de l’editorial Mediterrània i la Fundació Catalunya Segle XXI.

Encara no he pogut anar al cinema i ja porto així fa un mes i mig. Miraré d’anar-hi dimecres i ja us explicaré quelcom, si val la pena.

He assistit la setmana passada a una presentació de fotografies de l’Enric Leor, al Metropol. Ha fet un treball magnífic sobre els artistes i les arts escèniques. Per cert, l’actuació de Manu Guix va ser de primera.

Vaig poder fer café amb l’amic Jesús Monlleó –que vaig trobar a la inauguració de l’exposició de l’Enric- i està entusiasmat amb un nou projecte cinematogràfic.

Els amics de l’Associació de Músics de Tarragona han escrit reivindicant l’espai de la Chartreuse que restarà després de fer l’Escola d’Idiomes per a la seva activitat. Els he donat suport perquè s’ho mereixen.