Ballesteros 2007. Per millorar en tots els sentits

8 març

2007-04-03T11:42:00.000+02:00

El dia 8 de març, dia de la dona treballadora, el PSC i la sectorial de polítiques per les dones del PSC va decidir fer un sopar debat de petit format, amb el nostre candidat Josep Fèlix Ballesteros. Sandra Ramos Secretaria de polítiques per les dones, va invitar a Josep Fèlix a fer una veritable aposta per les politiques de genere i feministes...

Aquest sopar tenia un aforament màxim de 120 persones, i al final van assistir-hi unes 130, quedant més d’un centenar de dones fora, ja que es van superar les previsions d’assistència. Dones del mon profesional, associatiu.... van donar el seu punt de vista sobre com porta a terme el projecte d'una Tarragona millor.

8març
Uploaded by ballesteros07

SETMANA DE LA CULTURA I EL PATRIMONI

2007-03-26T13:02:00.000+02:00

La setmana de la cultura i el patrimoni ha servit per conèixer d'aprop les propostes de Josep Fèlix a les associacions, entitats, artistes i creadors que hi ha a la ciutat. També, Josep Fèlix ha recollit les inquietuds i preocupacions d'aquests col·lectius així com les seves idees en matèria cultura i poder incloure-les al seu programa electoral.

Ballesteros ha visitat diversos espais i infrastructures de Tarragona per veure quin és el seu estat i les possibles millores a dur a terme: Visita de la Biblioteca Municipal de Sant Pere i Sant Pau, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu Bíblic de la ciutat. Amb aquestes visites el candidat ha conogut d'aprop l'estat actual d'aquest espais i les seves possibilitats de millora.

En aquesta setmana es ha celebrat la Conferència: "Ciutat i Cultura" a càrrec de Ferran Mascarell, ex-conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Josep Fèlix va presentar la Conferència en la Sala del Sarcòfag d'Hipòlit al Pretori Romà (Fòrum Provincial). En aquest video recollim un resum de la Conferència "Ciutat i Cultura".

FI D'ETAPA

2007-03-15T10:59:00.000+01:00

Estem a menys de tres mesos de les eleccions municipals. El passat 11 de gener el PSC va proposar, per unanimitat, assumir a Josep Fèlix Ballesteros la responsabilitat de ser el proper Alcalde de Tarragona.
Tarragona necessita amb urgència, una nova manera de fer les coses:
- amb més ambició,
- més confiada en si mateixa i
- amb més transparència
Una Tarragona que pensi globalment i actuï localment amb més consens, que compti amb tothom.
Josep Fèlix vol liderar aquest projecte comú de ciutat amb visió de futur. La nostra ciutat demana ser governada, a partir del mes de maig, de manera diferent, amb persones que uneixin voluntats, en lloc de separar-les.

Fi d'etapa
Uploaded by ballesteros07

MOBILITAT I TRANSPORT

2007-03-11T11:52:00.001+01:00

La mobilitat a la nostra ciutat és complicada, tenim un terme municipal molt extens, amb més de 62 kilòmetres quadrats i amb importants desnivells en alguns indrets. No podem renunciar a aplicar un pla de mobilitat. En la setmana del transport i la mobilitat Josep Fèlix s’ha reunit i ha conversat amb diferents grups de interès: AMPAS, Llars de jubilats, Federacions, Alcaldes i alcaldables del Consorci de Transport del Camp...

Així, Josep Fèlix proposa una sèrie de mesures per a millorar la mobilitat en la ciutat de Tarragona...

Mobilitat
Uploaded by ballesteros07

"El Centre"

2007-02-28T14:04:00.000+01:00

Josep Fèlix Ballesteros va assistir la setmana passada al programa de televisió "El centre". En aquests vídeos es recull un resum de l'entrevista i les respostes de Josep Fèlix a les preguntes del públic.

Canalcatala
Uploaded by ballesteros07

Ronda de preguntes.

Preguntas1
Uploaded by ballesteros07

Més preguntes....

Preguntas2
Uploaded by ballesteros07

Si vols enviar preguntes al Josep Fèlix, envia un e-mail a: info@ballesteros2007.org. Ell respondrà en el videoblog.

SETMANA JOVENTUT

2007-02-24T13:31:00.001+01:00

Al llarg de de la “Setmana Joventut” Josep Fèlix s’ha reunit amb diferents grups de joves de Tarragona per conèixer de primera mà els seus neguits, interessos, motivacions…. Amb aquest objectiu, ha assistit al Punt Omnia de Riu Clar i s’ha reunit amb un grup de joves de la Jove Cambra de Tarragona. També va `presidir el Carnaval de l’Esplai de la Floresta i va sopar amb un grup de joves. En aquesta entrada del seu videoblog, partint del seu contacte amb la joventut tarragonina, Josep Fèlix explica la seva visió i les seves propostes per aquests joves/tarragonins.

Joventut
Uploaded by ballesteros07

LA CONFERÈNCIA "EL FUTUR QUE VULL PER TARRAGONA"

2007-02-05T17:43:00.000+01:00

El dijous 1 de febrer, Josep Fèlix va presentar "El futur que vull per Tarragona". En els següents vídeos podeu veure a més de la pròpia conferència l'abans i el després de l'acte.

Pre-conferencia

Per aquells i aquelles que van assistir -hi i ho volen recordar i per tots i totes els que no ens van poder acompanyar hem realitzat un video resum de les idees de Josep Fèlix. A l'inici de la Conferència es va presentar un Power Point en solidaritat amb la crida massiva del grup L'Alliance pour la planète (Aliança pel planeta) per a la lluita contra el canvi climàtic.

La conferencia

Després de la Conferència "El futur que vull per Tarragona" vam recollir les opinions d'algunes persones que van assistir a l'Acte.

Post-conferencia

TARGETA VERMELLA A L’ALCALDE NADAL

2007-01-17T20:31:00.000+01:00

L’alcalde Nadal ens ha tornat ha fallar. S’ha tornat a equivocar i aquesta vegada li ha tocat rebre al Nàstic, just en el moment en que és més necessari enviar un missatge de seguretat i confiança, un missatge en positiu que ajudi a crear el bon ambient i la unitat que ara necessitem més que mai.

En les sorprenents declaracions que va fer a Tarragona Ràdio dijous de la setmana passada, en les que barrejava temes esportius amb temes financers, ha tornat a demostrar que en aquest final d’etapa ni sap estar a l’alçada que li obliga el càrrec, ni sap afrontar la responsabilitat que comporta.

Quan el passat mes de juny la ciutat de Tarragona celebrava l’ascens del Nàstic, li va faltar temps per buscar la seva quota de protagonisme mediàtic al costat dels campions. En aquell moment tot estava bé. L’important era sortir a la foto.

Ara, quan la situació no és tan exitosa com en aquell moment i quan el que cal és fer pinya, Nadal es despenja amb unes declaracions en les que afirma que “baixar a segona seria un fracàs”, introdueix dubtes del suport del President vers l’entrenador, i fins i tot entre en les finances del club afirmant que “el màxim accionista no pot quedar-se fora”. Per què tot això? Amb quina finalitat? Ell ho deu saber, però quina imprudència més gran alterar en aquest moment l’equilibri de la institució.

Estic convençut que ens recuperarem i mantindrem la permanència. Però si això no fos possible, de cap manera es podria parlar de fracàs. Lluitar per un lloc a la Lliga de les estrelles amb un pressupost tant modest com el del Nàstic i sense dèficit, ja és un exit. Per cert, tot el contrari del que fan l’alcalde i el regidor de finances, que han endeutat l’Ajuntament, fins i tot per damunt del que permet la llei.

Les finances del club estan millor que mai, gràcies a la bona gestió del President Andreu i de la seva junta, que han deixat sense arguments a aquells que pronosticaven que pujar a primera seria la ruïna econòmica del club.

L’alcalde Nadal hauria de prendre exemple dels socis, dels afeccionats, de les penyes i de la junta directiva, que setmana rera setmana fan costat a l’equip. Això és el que cal fer i això és estimar-se de veritat al Nàstic.

La prudència que va demostrar tenir el president Andreu el passat mes de novembre acceptant continuar al capdavant del Consell d’Administració per tal de mantenir el club a resguard de polèmiques que podien interferir amb els resultats esportius, contrasta espectacularment amb l’actitud destructiva i perversa de l’alcalde de Tarragona.

Estic convençut que ara, més que mai, és el moment d’estar units i de que tots els que estimem el Nàstic i estimem Tarragona donem el màxim suport a l’equip i a la junta directiva.

Els jugadors i els tècnics ho han entès, el President i la directiva ho ha entès, les penyes ho han entès, els socis ho han entès, l’afecció ho ha entès i el regidor Agustí Mallol ho ha entès, i han expressat públicament el seu rebuig per la irresponsabilitat i la desconsideració de les paraules de l’alcalde Nadal.

Qui tampoc ho ha entès és el portaveu de l’equip de govern i recanvi de l’alcalde Nadal, que encara és l’hora que desautoritzi les declaracions. Deu estar més pendent d’altres coses.

Nadal, una vegada més s’ha quedat en fora de joc, encara que si tenim en compte la gravetat dels fets, més que fora de joc ha estat una entrada a destemps i per darrera, per tant targeta roja i expulsió directe.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DEL PÀRKING JAUME I, ÉS NECESSÀRIA I URGENT

2006-12-20T21:06:00.000+01:00

Un dels requisits imprescindibles que ha de complir qualsevol administració pública dins un sistema democràtic és el de la transparència, tant pel que fa a la seva gestió com a les seves decisions.

Això és així per què en democràcia el poder resideix en la ciutadania, al contrari que en els règims polítics oligàrquics, en els quals les decisions i la gestió està en mans d’un grup reduït de persones que no responen davant ningú per les seves actuacions.

A Tarragona, ja fa temps que la transparència ha desaparegut del decàleg de bones pràctiques del govern municipal. Sovint, davant la demanda d’explicacions, la resposta de l’alcalde Nadal és sempre la mateixa: la pataleta, la desqualificació, el retret i, fins i tot, l’insult. Exemples en tenim els que vulguem i més, però entre els més recents hi ha el cas Terres Cavades, del qual encara esperem el debat “ètic i estètic” que Nadal va anunciar, o el desgavell del pàrking Jaume I.

L’afer del pàrking Jaume I és un exemple paradigmàtic del que estic dient. La decisió inicial va ser equivocada, la gestió negligent i el final un autèntic disbarat. A hores d’ara, hi ha masses incògnites com perquè els tarragonins i tarragonines ens ho empassem i fem front amb els nostres impostos a un sobrecost de 12 milions d’euros. És lògic, que davant la magnitud de la xifra i el desviament produït es demanin justificacions.

Per això, fa gairebé un mes, els tres grup de l’oposició van demanar a l’alcalde Nadal la constitució d’una comissió d’investigació que aclareixi el què i el per què de la mala gestió d’aquest projecte.

Els tarragonins i tarragonines volem saber quin era el projecte inicial de l’aparcament, quines modificacions s’hi han introduït, qui les ha aprovat, com es va comprovar la solvència de l’empresa Alem i si és cert que l’Empresa Municipal d’Aparcaments va avalar-la, quina era la quantitat de places prevista inicialment i quina serà la final, quin era el preu inicial i quin serà el preu final de cada plaça d’aparcament, quantes cates per conèixer el subsòl es van fer, quin serà finalment el cost de l’obra, qui assumirà les responsabilitats polítiques de la mala gestió, etc.

Són masses incògnites i massa importants com per obviar-les. Estem al final de la legislatura i abans de les eleccions del maig de 2007, és necessari que tothom conegui l’entrellat que hi ha al voltant d’aquesta obra, sobre la que mai s’ha tingut en compte el parer de la ciutadania. Ara, més que mai és necessària i urgent la creació d’una comissió que investigui el pàrking Jaume I.

Estimar Tarragona no ha de ser un eslògan electoral, ha de ser un exercici diari consistent en gestionar el millor possible els recursos i les potencialitats que tenim. Quan ja no queden idees, ni il·lusió, ni energia per liderar la ciutat, és una mostra d’estimació i voluntat de servei, retirar-se i deixar pas a altres persones que hi puguin donar un nou impuls.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

L’ENTROPIA DE L’EQUIP DE GOVERN

2006-12-15T14:15:00.000+01:00

La termodinàmica és la rama de la física que estudia els fenòmens que inclouen intercanvi d’energia. Més concretament, la segona llei de la termodinàmica enunciada per Carnot l’any 1824, afirma que l’evolució espontània d’un sistema es tradueix sempre en un augment de l’entropia, entenent per entropia el grau de desordre final del mateix. En definitiva, qualsevol sistema sense control, evolucionarà cap el desordre.

Extrapolant aquesta llei a l’àmbit de la política municipal, podríem dir que l’equip de govern constitueix un sistema en el que està augmentant l’entropia i, per tant, el desordre.

Si repassem la legislatura trobarem quatre episodis d’augment sobtat i progressiu de l’entropia: el primer, és la dimissió del regidor Àngel Fernández com a conseqüència del cas Terres Cavades; el segon, les lluites entre CDC i Unió pel relleu, finalment frustrat, de l’alcalde Nadal; el tercer, l’enfrontament entre CIU i PP, arran la dura campanya feta per CIU a les passades eleccions al Parlament contra el PP (notari inclòs); i la quarta, i més recent, la disgregació del grup del PP, amb dos regidors que s’han donat de baixa del partit i passaran a formar part del grup dels no adscrits.

En totes aquestes ocasions ha quedat greument malmesa la credibilitat i el lideratge de l’alcalde Nadal i del seu equip de govern, un equip de govern cansat, sense empenta, sense energia, sense il·lusió que no ha sabut donar explicacions convincents als tarragonins i tarragonines.

S’ha arribat a un punt de no retorn, en el que ja no existeixen projectes i la manca de cohesió dins l’equip de govern és una espasa de Damocles que penja damunt de la gestió municipal i que la paralitza.

Però els socialistes no ens aprofitarem d’aquesta debilitat, tot al contrari, garantirem la governabilitat indispensable en aquests darrers mesos. I ho farem per dos motius: primer, per responsabilitat; i segon, perquè Tarragona està per damunt de qualsevol interès de partit. Això ho farem pels grans temes, però també pels del dia a dia.

Retornant a la termodinàmica, sabem que en els processos irreversibles hi ha un augment de l’entropia, i viceversa, si després d’un procés ha augmentat l’entropia vol dir que el procés ja és irreversible.

Això és el que li passa a l’equip de govern, la situació de confusió i embolic en la que està immers és ja irreversible. La solució, el mes de maig del 2007.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

EL GOVERN d’ENTESA, BÓ PELS MUNICIPIS

2006-12-07T17:32:00.000+01:00

Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 1 de novembre van deixar clar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem un govern que ens escolti i que vetlli pel nostre benestar.

El Govern d’Entesa, és el resultat del convenciment per part de la ciutadania de les propostes de progrés, però també del soroll ocasionat per la campanya i les errades d’alguns. Ara però, el que cal és reconstruir els ponts de diàleg trencats o malmesos i cercar vies de consens sobre els grans temes de país: sanitat, educació, seguretat, habitatge, serveis socials, atenció als barris, equilibri i protecció dels territoris, estímul i reconeixement de l’agroindústria, promoció del comerç, etc.

Amb la presentació el passat 7 de novembre al Parlament de Catalunya del Govern d’Entesa, començava a caminar un projecte que compta amb una majoria absoluta formada per 70 diputats i diputades electes, i que és la dipositària de la voluntat i els anhels de benestar i progrés de gairebé un milió quatre-cents mil ciutadans.

El nou Govern de Catalunya serà qui desplegui l’Estatut aprovat majoritàriament al referèndum del passat mes de juny. En aquest sentit, s’haurà de crear el Consell de Governs Locals, punt de trobada i coordinació dels ajuntaments amb la Generalitat.

Els socialistes defensem un model de finançament local en el que els ingressos provinguin de l’Estat, la Generalitat i els tributs locals. En aquests tres darrers anys s’ha més que doblat el Fons de Cooperació Local, de 38,6 MEUR l’any 2003, a més de 80 MEUR aquest 2006. Doncs bé, els socialistes volem que en els propers quatre anys es torni a doblar.

A més, els socialistes ens hem compromès a l’aprovació d’una nova Llei d’Hisendes Locals que estabilitzi definitivament les finances municipals. Cal que els ajuntaments gestionin una part més important de la despesa pública, que hauria d’arribar fins al 25% del total abans de quatre anys. Amb això hauríem aconseguit doblar, gairebé, el percentatge actual que representa el 13%.

El projecte que el Govern d’Entesa té per Catalunya compta, de manera prioritària, amb els pobles i les ciutats. La política real, la que palpa la ciutadania, és la que es fa als pobles, als barris i als carrers.

Per tant, amb aquest Govern s’obre una nova etapa de millora i ascens a l’àmbit municipal, on amb el nous mecanismes de finançament i les noves competències, es garanteix l’autonomia del món local.

Josep Fèlix Ballesteros
Vice-president
Portaveu del Grup Socialista

LA INTOLERÀNCIA DE L’ALCALDE NADAL

2006-11-27T21:01:00.000+01:00

Hi ha un vell aforisme conegut per molta gent, en el que s’afirma que les persones som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, per tant haurem de respondre sempre del que haguem dit.

D’aquest principi d’àmbit universal, se’n ha de fer especialment cas quan qui s’ho aplica és una persona amb rellevància pública, ja que l’efecte amplificador de les seves paraules és molt superior a les que pugui pronunciar qualsevol ciutadà anònim.

L’alcalde Nadal, s’ha caracteritzat durant tota la seva trajectòria política pels seus excessos i transgressions verbals. Molts tarragonins i tarragonines n’hem sigut testimonis en múltiples ocasions, i fins i tot hem inventat la paraula “nadalada” que en l’ideari col·lectiu equival a histrionisme o sortida de to. El destinatari final de totes elles és gairebé sempre el meu partit, el PSC, o membres concrets del meu partit.

En els darrers dies ha intensificat aquesta actitud i en posaré dos exemples concrets: les llastimoses afirmacions de “llançar la consellera Tura a un forat” i el passat dimecres quan ens va qualificar als socialistes de “mal parits”.

Aquests exemples deixen clara l’estratègia de l’alcalde Nadal en el seu final d’etapa: l’insult, la desqualificació i la grolleria. Davant la manca d’arguments creïbles, de pes, busca l’enfrontament i la crispació. La seva trajectòria política inclou un ampli repertori de demostracions d’intolerància, de manca de respecte vers l’oposició i vers els ciutadans que han gosat contradir-lo, en definitiva, demostracions de la feblesa del seu concepte de democràcia i de l’arrogància amb la que ha exercit la responsabilitat d’alcalde.

En democràcia la discrepància i la llibertat d’expressió són valors fonamentals i només tenen un límit: el respecte a les persones i a les institucions. És una llàstima que després de 14 anys, l’alcalde Nadal encara no ho hagi entès.

El més greu de tot això, és que darrera l’actitud de Nadal hi ha una lluita aferrissada per la permanència al poder. En el discurs d’investidura com alcalde el 2003, va anunciar que deixaria el càrrec a meitat del 2005. A final del 2006 i després de crisis importants obertes amb Unió i PP, acaba d’anunciar que acabarà el mandat.

L’alcalde Nadal s’ha convertit en una càrrega massa feixuga pel seu partit, però especialment pels tarragonins i tarragonines. No hi ha dret que utilitzi la ciutat com el tauler de joc en el que dirimeix els seus enfrontaments personals. Des del seu seient ha jugat amb la EOI, el POUM, Terres Cavades (per cert, encara esperem aquell debat a fons que va anunciar) o més recentment el pàrking Jaume I. En cap d’aquests casos, hem rebut una explicació convincent o un raonament acceptable.

Això si, quan se li ha criticat la seva gestió s’ha embolcallat amb la senyera de Tarragona en un intent de confondre les parts amb el tot. Afortunadament, Tarragona i el tarragonisme és quelcom més ampli i més important que la persona del senyor Nadal.
Com totes les persones que tenen tics dictatorials, davant la demanda d’explicacions a la seva gestió, la resposta sempre és titllar, a aquells que les demanen, d’enemics d’aquesta identitat abstracta que s’ha fabricat a la seva mida.

Senyor Nadal, els tarragonins i tarragonines no necessitem ni salvapatries ni líders messiànics al capdavant de l’Ajuntament.

El que si necessitem és una persona dialogant, respectuosa, amb voluntat de servei als ciutadans, amb il·lusió, amb ambició per Tarragona, amb idees, amb energia, i a vostè ja no li queda res de tot això.

Per aquest motiu li reitero la demanda de l’altre dia i li repeteixo que si encara li queda una mica de consideració vers els tarragonins i tarragonines, deixi pas a altres persones que segur ho faran millor que vostè.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

DE QUIN SUPORT ESTABLE PARLA CIU?

2006-11-13T20:52:00.000+01:00

Lluny d´acceptar les regles del sistema parlamentari i assumir la configuració del Parlament que va sorgir de les urnes el passat 1 de novembre, CiU ha optat per la reacció airada, intentant deslegitimar la constitució del nou Govern de Catalunya i anunciant als quatre vents la retirada del seu suposat suport parlamentari estable al Govern de Rodríguez Zapatero.

Els dirigents de CiU semblen oblidar que el Govern socialista, malgrat no haver signat cap acord de legislatura, ha comptat amb una majoria parlamentària sòlida des de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern, el 16 d´abril de 2004. Una investidura que, per cert, CiU no va donar-hi suport.

Tot i que els convergents volen aparèixer ara davant l´opinió pública com el principal soci del Govern socialista, els fets demostren més aviat tot el contrari. I és que la federació nacionalista ha passat la major part d´aquests dos anys i mig que portem de legislatura fent front comú amb el PP per erosionar el Govern de Zapatero, pensant que aquesta era la millor forma de desgastar alhora el Govern presidit per Pasqual Maragall.

Cal recordar que van ser els vots de CiU i PP els que van vetar els Pressupostos Generals del 2005 al Senat, una situació que mai havia succeït des de l´inici de la democràcia.CiU també va vetar a la Cambra Alta, juntament amb els seus aliats de la dreta, la reforma del Codi Civil que va permetre el reconeixement del matrimoni entre parelles homosexuals. En ambdós casos, el vet va ser aixecat al Congrés dels Diputats, on el Govern va comptar amb els vots d´ERC i ICV per derrotar la majoria conservadora del Senat.

Per no parlar de les successives esmenes a la totalitat que CiU ha presentat a algunes de les lleis més importants que l´executiu de Zapatero ha elaborat en aquest primer tram de la legislatura (Llei d´horaris comercials, Llei de mesures per a l´impuls de la Televisió Digital Terrestre, Llei de reformes per a l´impuls de la productivitat, Llei Orgànica d´Educació...) o alguns dels episodis més recents de la legislatura, com el vot contrari de CiU a la Llei de la Dependència, que fins i tot el PP va recolzar. Més recentment, Convergència va plantejar la tercera esmena a la totalitat als comptes de l´Estat, en aquest cas, als PGE de 2007, que va ser retirada a última hora a canvi de res.

Si lamentable és que CiU ens vulgui vendre un “virtual” suport estable al Govern socialista que no ha existit en cap moment, més dramàtic encara és que vulguin condicionar els possibles acords parlamentaris a Madrid en funció de qui ostenti el Govern de Catalunya.

Encara que a CiU no li agradi, són els ciutadans amb el seu vot i els acords entre les forces polítiques catalanes els que han determinat la conformació del nou Govern d´entesa. De la mateixa manera que Zapatero continuarà essent el millor president del Govern per Catalunya, governi o no el senyor Mas.

PÀRKING JAUME I: EL DESGAVELL CONTINUA

2006-11-07T15:54:00.000+01:00

El pàrking Jaume I continua a la primera línia de l’actualitat municipal. A tots els tarragonins i tarragonines, i especialment als que viuen a la Part Alta, ens agradaria pensar que un dels escàndols més grans protagonitzat per l’alcalde Nadal està en vies de solució. Però res més llunyà, ja que cada dia que passa el cas s’embolica més.

El passat més d’agost, amb l’arrogància i la prepotència que el caracteritza, l’alcalde Nadal declarava que “el tema del pàrking Jaume I, no té la més mínima importància per a mi”. Quina barra! vam pensar molta gent, ja que ningú pot imaginar que el màxim responsable de la gestió municipal pugui tenir una actitud tan negligent davant un problema de tanta envergadura.

Va ser a mitjans d’octubre, quan finalment Nadal es va contradir a si mateix i va declarar davant els mitjans de comunicació que “he tingut i tinc problemes amb el pàrking” . Algú ho entén? És normal que un alcalde pugui afirmar una cosa i, només dos mesos després la contraria i quedar-se tan tranquil? És aquesta una demostració del poc rigor amb que es gestionen els afers municipals?

Jo crec que a banda de la contrastada manca de rigor en la gestió municipal que caracteritza aquest final d’etapa, cal afegir-hi que l’equip de govern no sap com sortir-se’n de tot l’embolic que ells, i només ells, han fabricat i que es remunta a juliol de l’any 2001 quan el regidor de contractacions d’aquella època, Àngel Fernández, anunciava ufanós una inversió de 4 milions d’euros i el final de l’obra pel desembre del 2002.

Ara, el desgavell, l’endarreriment i el sobrecost de la construcció són una evidència. Hem passat del 4 milions d’euros inicials als 14 o 16 milions que actualment es preveu que sigui els cost final. Per tant, el cost serà quatre vegades més gran que el previst. La imprevisió de l’equip de govern, l’acabem pagant els ciutadans.

La darrera contradicció de l’alcalde Nadal gira al voltant del preu de les places d’aparcament. Mentre per una banda afirma que el preu final no ha variat, els socialistes sabem que en les 300 cartes darrerament enviades als veïns interessats en adquirir-ne una, l’import final és de 18.000 euros, molt lluny del preu fixat l’any 2003, que era de 12.000 euros. Per tant, una nova contradicció.

Davant tot això, els socialistes demanarem formalment a la secretaria general de l’Ajuntament la constitució d’una comissió d’investigació que aclareixi d’una vegada, els procés de contractació, el cost total, el cost final de les places d’aparcament, on són els beneficis de la venda de la pedra que es va extreure i per què s’ha variat el projecte inicial. Pels socialistes, l’objectiu és depurar les responsabilitats de gestió però també les responsabilitats polítiques en les que ha incorregut l’equip de govern.

I per si tots aquests desgavells no fossin prou, els tarragonins i tarragonines haurem de patir per sempre la impotència de veure com ens han robat la vista de l’edifici del rectorat, una de les construccions d’època moderna més singulars i amb més personalitat de la ciutat.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

L’EFECTE MONTILLA

2006-10-25T07:02:00.000+02:00

Quan arribem, tot just, a la meitat de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, tothom ja té clar que aquesta campanya no s’assembla gens a cap de les viscudes anteriorment. Fins i tot puc afirmar, i ho explicaré tot seguit, que CIU ha fet trampa i ha canviat les regles del joc polític a Catalunya, fent saltar pels aires l’anomenat “oasi català”.

La campanya electoral de CIU, ha trencat de forma radical amb la prudència i la moderació que havia caracteritzat la federació nacionalista de Jordi Pujol, que des que ell no està al capdavant ha substituït el debat intel·ligent per la crispació i l’enfrontament amb tots els rivals, tibant al màxim la corda a l’estil més genuí del PP a Madrid. Aquest és un canvi profund.

Dos exemples recents i lamentables d’aquesta manera de fer: primer, el patètic DVD dirigit conjuntament per Mas i Madí; segon, les afirmacions fetes aquesta darrera setmana per Nadal, candidat de CIU i alcalde de Tarragona, en les que proposava “llençar a un forat” a la Consellera d’Interior Montserrat Tura. En els dos exemples es òbvia la manca de respecte cap a les persones i cap a les institucions i, el que encara és més greu, la manca d’arguments sòlids.

A les antípodes d’aquesta manera barroera de fer política, hi ha el PSC de José Montilla, un candidat amb una actitud humil, prudent, amable, rigorosa, ferma i sòlida que sense estirabots de cap mena fa arribar el seu missatge positiu i les seves propostes a sectors cada vegada més amplis del electorat català. A hores d’ara ja ningú dubta que Montilla és el “canvi assossegat” que els catalans i catalanes preferim majoritàriament i les darreres enquestes conegudes així ho demostren. Aquest és l’efecte Montilla.

Aquesta contraposició de maneres de fer també la vivim al Camp de Tarragona. Mentre Nadal no assisteix a debats per contrastar idees (de moment només ha anat a TV3) ni accepta cap cara a cara i aprofita qualsevol acte de partit per embrutar la campanya, Xavier Sabaté, el cap de llista del PSC, es dedica a debatre, a explicar i a convèncer als ciutadans i ciutadanes d’arreu de la demarcació de la bondat de les propostes que els socialistes incorporem en el nostre programari i dels avantatges que se’n deriven pel seu benestar present i futur. Mentre Sabaté parla del que veritablement preocupa als ciutadans i ciutadanes, Nadal només parla d’ell mateix i de les seves obsessions i ambicions personals.

Per la coalició nacionalista de CIU, l’únic important és guanyar les eleccions, mentre que per la resta de catalans i catalanes l’important és com es gestionarà l’educació, la sanitat, la justícia, l’atenció a la gent gran, les escoles bressol, la seguretat, la immigració, els barris, la igualtat d’oportunitats, etc. , és a dir, el que cada partit es compromet a fer l’endemà de les eleccions si guanya.

On els socialistes oferim projectes, CIU només és capaç d’oferir xecs. Amb els xecs, reprodueixen la visió antiga de la caritat que perpetua i agreuja les desigualtats. Per contra, els socialistes incorporem cohesió, proximitat, sensibilitat i sentiments a la política, hi ho fem per què treballem pensant en les persones que són les destinatàries finals de l’acció política.

Per això el proper 1 de novembre és important que guanyi aquest estil proper de fer política, assossegat, que defensa la igualtat d’oportunitats per a tothom i la convivència ordenada i cívica. Per això és important que el proper 1 de novembre, Montilla rebi – tal i com vaticinen les enquestes – la confiança majoritària dels catalans i catalanes.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

ENQUESTES, MENTIDES I CINTES DE VIDEO

2006-10-18T06:58:00.000+02:00

Ja sé que la modernitat aconsella superar la divisió tradicional de dreta i esquerra, però en un moment com l’actual, de confrontació de dos models de país, aquesta diferenciació ens pot ser útil conceptualment.

Al llarg de la història, la dreta s’ha acostumat a la possessió del poder econòmic. Sovint, també ha tingut a les seves mans el poder polític i, en el cas extrem de les dictadures, el poder econòmic i el polític s’han fet indisociables.

En democràcia, l’alternança fa possible que la dreta perdi el poder polític com a resultat d’un procés electoral. I és aquí quan els seus esquemes es trenquen i es neguen a acceptar la realitat..

Això li va passar al PP l’any 2004, però abans ja li havia passat a CIU l’any 2003. Les dues formacions, PP i CIU, encara no han acceptat que van perdre el poder polític com a conseqüència d’una decisió lliure i democràtica dels ciutadans i ciutadanes. Busquen una mà negra, que pel PP és l’atemptat del 11-M i per CIU és el Pacte del Tinell.

CIU ha dut a terme durant quasi tres anys una tasca d’oposició barroera, sectària, basada en la mentida i la crispació, amb l’únic objectiu de retornar al poder. El de menys són els catalans i catalanes, l’important és el control de les institucions, encara que no ho manifestessin obertament. Però ara, just a l’inici de la campanya al Parlament de Catalunya, CIU i Artur Mas s’han tret definitivament la careta amb un DVD que demostra fins on estan disposats a arribar.

Podem voler els catalans i catalanes que tornin a la Generalitat els mètodes de David Madí que va haver de dimitir per l’escàndol de les enquestes? Podem voler que CIU torni a dictar la seva llei a TV3 i a Catalunya Ràdio? Podem voler un partit que va signar el Pacte del Majèstic amb el PP per impedir un nou Estatut? Podem voler un Conseller com el senyor Fernández Teixidó presumptament vinculat amb la màfia russa? Podem voler un partit que va votar a favor del Pla Hidrològic Nacional del PP? Ens podem creure que estimen Catalunya i governaran bé, tal i com diu el seu eslògan?

Per suposat que al DVD de tot això no en parlen. Són 53 minuts d’un producte que té la pretensió de ser una pel·lícula i acaba sent un anunci llarg i dolent, en el que CIU només fa una antologia del que, segons ells, són errors i en cap moment fan un balanç seriós de la tasca de Govern. I no el fan perquè no els hi sortiria a compte.

El DVD també inclou dos fets sospitosos: primer, mentre que als ciutadans que opinen, per exemple, del Carmel, els hi desfiguren el rostre, amb els polítics de CIU utilitzen el pla curt, l’angle més fotogènic i un entorn de disseny; i segon, cap referència crítica al PP que ha fet la campanya més dura contra Catalunya que mai s’hagi fet, que ha votat en contra de l’Estatut i després l’ha recorregut al Constitucional, que ha votat en contra del català a Europa o que es va oposar al retorn dels papers de Salamanca. Què s’amaga darrera això?

Efectivament, en el DVD hi ha manipulació i diners a parts iguals. És a dir, els dos elements que ja van fer sortir CIU del govern. En definitiva, parodiant el títol d’una pel·lícula que reflectia el món de les ambicions: enquestes, mentides i cintes de vídeo.

Difícilment tornaran al govern fent servir aquell estil que més disgusta la gent.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

PARTICIPACIÓ I PROXIMITAT

2006-10-09T19:06:00.000+02:00

La setmana passada des del Grup Municipal Socialista vàrem presentar el nostre projecte de pressupostos participatius pel 2007. Un any més, els socialistes tindrem en compte les propostes, les preocupacions i les iniciatives dels tarragonins i tarragonines en la confecció del nostre Pressupost Municipal.

Per nosaltres, la presa de decisions basada en la proximitat i la participació ciutadana no és només una manera d’entendre la política local, sinó que és la forma d’exercir una gestió bona, moderna i transparent.

Aprofundir en la participació és una necessitat i, per això, hem d’aprofitar ocasions úniques com la dels pressupostos per posar-la en pràctica. Cal tenir en compte que els pressupostos marquen l’estratègia inversora de tot un any.

Els socialistes treballem per construir una ciutat amb oportunitats de desenvolupament i condicions de benestar per a tothom, on la ciutadania sigui protagonista dels projectes de transformació que han de servir per fer front als reptes plantejats.

I per això treballem des de la proximitat, per què només així es pot garantir un espai públic arreglat, uns barris amb bona convivència, uns carrers segurs o uns serveis públics adequats a la demanda ciutadana.

Proximitat vol dir copsar les necessitats dels tarragonins i tarragonines a peu de carrer i escoltar-ne les demandes: des d’una plaça renovada a una escola bressol, una llar de jubilats, una vorera en mal estat o un bus que necessita més freqüència.
Per tant, participació més proximitat és l’equació que dóna com a resultat una bona gestió.

Els socialistes ho tenim clar, i per això any rera any escoltem les propostes que ens fan nombroses entitats, associacions i veïns i veïnes a nivell individual.

L’endemà de la presentació de les línies de treball en les que els socialistes basem aquest pressupostos, el portaveu de CIU va córrer a desqualificar-los i, fins i tot va ironitzar al voltant de la viabilitat de la participació.

Conclusió: no ha entès res. La participació sempre és bona i enforteix la democràcia, també la local que és la més propera al ciutadà.

En una època en la que es detecta un distanciament entre el món de la política i els ciutadans i ciutadanes, la participació d’aquests en l’àmbit de les decisions que els afecten és la millor mesura per evitar que la distància es faci major.

Jo soc un convençut de les bondats de la participació ciutadana en les grans decisions. És cert que la participació no és una finalitat en sí mateixa, sinó una eina, una manera de treballar, però també és cert que no tots els partits creuen necessari apostar per la implicació dels ciutadans.

La decisió, com sempre, la tenen els tarragonins i tarragonines a les seves mans.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

L’APARCAMENT JAUME I, UN MODEL DE GESTIÓ POLÍTICA?

2006-10-04T07:25:00.000+02:00

L’aparcament Jaume I estava pensat més en funció del lluïment de l’equip de govern CIU-PP que de la voluntat de resoldre una necessitat important dels veïns i veïnes de la Part Alta. Es tractava, per tant, de fer una obra més de cara a l’aparador que de cara a ser útil.

Quan el juliol de 2001, el llavors regidor de contractacions Àngel Fernández va presentar el projecte, anunciava el final de l’obra pel desembre de 2002. Posteriorment es va retardar a maig del 2003, i avui encara podem veure una lona destenyida en la que s’anuncia la inauguració per aquest estiu. Tot plegat paraules, excuses i incompliments.

Però més enllà de les explicacions o excuses tècniques que s’hi puguin posar, és realment greu la incapacitat que des de l’inici ha tingut l’equip de govern per escoltar i entendres amb els veïns afectats i l’arrogància amb la que ha fet front a totes les vicissituds. Un dels darrers exemples va ser el passat 25 d’agost, quan l’alcalde Nadal afirmava que “el tema del pàrking no té la més mínima importància per a mi” (Diari de Tarragona) i afegia que “desconeixia l’entrellat intern del tema”. Aquesta és la resposta que els ciutadans mereixem del nostre alcalde? Aquesta és la capacitat de gestió que actualment té l’alcalde de Tarragona? Aquest serà el model que seguiran els seus successor de CIU?

L’acció de govern és, en democràcia, un exercici de servei permanent als interessos i benestar dels ciutadans i ciutadanes. Els polítics exercim les nostres funcions per delegació de la ciutadania i, per tant, qui governa ha de treballar d’acord amb els criteris dels electors i l’encàrrec de bona gestió que li van fer.

Sovint sentim CIU parlant de projecte de ciutat en termes abstractes, sense compromisos, sense projectes que donin resposta a les necessitats ciutadanes. Potser caldria preguntar si els retards injustificats de l’Escola d’Idiomes, el cas Terres Cavades, els dèficits constructius que obliguen a pavimentar un carrer tres vegades, la manca de manteniment dels centres cívics, el Pla General inacabat des de fa anys, l’excés de zones blaves, o el caos de l’aparcament Jaume I també formen part d’aquest projecte de ciutat.

Ja fa molt temps que és evident que estem davant d’un final d’etapa, sense energia, sense il·lusió, amb l’únic objectiu d’intentar salvar el que puguin del naufragi.
El pitjor de tot, però, és que les conseqüències les hem de patir els tarragonins i les tarragonines.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

LA FORÇA DE TARRAGONA

2006-09-27T17:24:00.000+02:00

Amb el castell de focs, el corre foc i la traca vam posar punt i final a les festes d’enguany de Santa Tecla. Dels 488 actes del programa, 320 estaven organitzats per entitats i associacions de la nostra ciutat.

Que la societat civil organitzi més dels dos terços del programa de les festes, és un magnífic indicador de la potència, la iniciativa i la força que té la societat civil de Tarragona, una força i una empenta que ve des de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Però aquest fet demostra també la feblesa i la manca d’iniciativa d’un equip de govern que ja no te ni il·lusió ni interès per liderar el pols de la ciutat i que es veu superat per l’ímpetu dels tarragonins i tarragonines. Un equip de govern cansat i llastrat pels errors comesos i que ja no té l’energia ni les idees que fan falta per capitenejar un projecte col·lectiu i encarar el futur amb garanties d’èxit.

Ja fa molt temps que l’equip de govern ha perdut la iniciativa a la ciutat. D’aquella declaració d’intencions de la primera legislatura de l’alcalde Nadal que prometia una Tarragona radical i brillant , ja no en queda res més que el record a les hemeroteques. S’han esvaït els propòsits, els projectes i fins i tot les bones intencions.

Aquests dies de festa he constatat, una vegada més, la vitalitat, la potència i el vigor dels tarragonins i tarragonines i m’he emocionat i he gaudit conjuntament amb ells, en tots i cadascun dels actes . Des de la Crida, passant pels concerts, el comiat als negritos, les representacions de Dames i Vells, la processó del Braç de Santa Tecla, la mostra de concepte espineta i caragolins o la baixada dels pilars, una multitud de ciutadans hem participat intensament en tots els actes. Ni la pluja ha minvat la concurrència massiva a tot arreu.

Per tant, ha quedat clar que són els tarragonins i les tarragonines els que en aquest moment fan que la ciutat tiri endavant, malgrat la gestió erràtica i deficient de l’equip de govern.

A mi no hem fan falta anuncis publicitaris a la premsa o al mobiliari urbà de la Rambla, per agrair la participació de tots els tarragonins i tarragonines durant aquestes festes. Des de quan, els sentiments s’expressen amb un anunci publicitari? Jo ho he fet personalment, de tu a tu, amb tots aquells que he compartit una estona durant aquest dies.

I durant tot l’any, ho continuaré fent, com ho he fet tota la meva vida, perquè només hi ha una manera de conèixer Tarragona i és escoltant el que diu la gent, que és l’autèntica força i motor de la nostra ciutat.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

UN ONZE DE SETEMBRE HISTÒRIC

2006-09-07T21:16:00.000+02:00

De totes les diades de l’11 de setembre que he viscut, n’hi ha dues que per mi tenen un simbolisme especial: una és la de l’Onze de Setembre de 1977, amb la gran manifestació de Sant Boi en la que vam participar un milió de ciutadans que reivindicàvem “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia; l’altre serà la d’enguany, gairebé trenta anys després, en la que acabem d’estrenar un nou Estatut. Les dues Diades són una fita històrica en la construcció de Catalunya.

De la mateixa manera que l’any 1977 va significar el primer pas per la recuperació del nostre autogovern i va actuar de poderós revulsiu per a la restauració de la democràcia i de model per a la nova estructuració de l’estat espanyol, el 2006 i el nou Estatut amb tot el potencial d’autogovern que significa, serà l’any del rellançament de Catalunya coma capdavantera dels pobles d’Espanya i d’Europa.

L’actual govern catalanista i de progrés ha fet possible capgirar les polítiques estèrils i mancades d’ambició del catalanisme conservador.

Alguns volen oblidar massa ràpid la paràlisi i la ineficàcia dels darrers govern de CIU, la seva manca de projecte, l’atonia de la seva administració, els seus pactes i la seva dependència del PP d’Aznar, la seva incapacitat per donar solucions als problemes de la societat real.

El catalisme conservador va intentar que la única preocupació dels catalans i catalanes girés al voltant del concepte abstracte d’identitat. Així, mentre discutien sobre la identitat deixaven d’actuar sobre la realitat concreta.

El nou Estatut significa la superació d’aquesta etapa, perquè garanteix que tot el potencial d’autogovern es posi al servei de les necessitats reals i quotidianes de la gent.

Ara, com mai en cap altre moment de la història, es donen les condicions idònies per impulsar la construcció social de Catalunya. Ara és l’hora de les escoles, de les empreses, de la universitat, dels treballadors, de les dones i els joves, dels Ajuntaments, de la recerca, de la innovació.

Per tant, ningú entendria que ara, en comptes de posar-nos a treballar amb les noves eines, comencéssim a especular sobre què podríem fer amb unes altres.

Els socialistes som la garantia d’aquest projecte, que en els darrers tres anys ha modernitzat i fet avançar el país i que, a la vegada, ha garantit la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, la prosperitat, la llibertat i la justícia. Hem demostrat que la queixa i el lament constants no van servir de res i que les postures convençudes i dialogants aporten beneficis immediats.

Estem a l’inici d’una nova etapa, d’un nou cicle, que hem d’afrontar amb il·lusió però també amb compromís i responsabilitat, per tal d’aprofitar plenament les oportunitats que se’ns ofereixen.

Així doncs, són moltes les coses per reflexionar i celebrar aquest 11 de setembre històric.

Fem-ho tots plegats.

Josep Fèlix Ballesteros. Portaveu del Grup Municipal Socialista.

ARA ÉS L’HORA DELS CATALANS

2006-07-20T14:17:00.000+02:00

El passat dissabte, a les 12.30 del migdia, José Montilla era proclamat pel Consell Nacional del PSC, candidat socialista a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Els resultats de la votació dels membres del Consell va ser de 331 vots a favor, 5 en blanc i 1 en contra.

En la sessió del Consell Nacional es van produir diverses intervencions per part dels representants de totes les federacions socialistes de Catalunya. Totes van ser favorables a la proposta realitzada per la Comissió Executiva del partit, que proposava José Montilla com a candidat.

Però de totes aquestes intervencions, si se’m permet, en destacaré la del primer secretari de la Federació del Camp de Tarragona i Conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté. Va ser una intervenció de gran calat, molt encoratjadora cap el candidat i feta en un to molt personal i emotiu. El detall de regalar-li el manual de campanya escrit per Marc Tuli Ciceró, va ser molt aplaudit per tots els presents.

Bé, ara el que cal és posar-se a treballar i el Pepe ja porta dies fent-ho. Estic convençut, que Montilla serà el president que guiarà l’avenç social més important de la història de Catalunya. Aquesta afirmació, la fonamento en la declaració que va fer en el seu parlament i segons la qual són dues les seves grans prioritats: primera, millorar les condicions de vida dels catalans i catalanes; i segona, crear des del Govern noves oportunitats per posar-les a l’abast de tothom.

Com ell va dir, durant els darrers 30 anys, el pilar principal del debat polític a Catalunya ha estat la construcció nacional i ara toca la construcció social. En definitiva, ara és l’hora dels catalans.

L’efecte Montilla no ha fet més que començar. Ahir mateix el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) donava a conèixer un estudi segons el qual el PSC supera en 1,6 punts en intenció directa de vot a la coalició CIU, i tot això dins un entorn en el que el PSC puja més de dos punts i CIU en baixa més de dos, a banda de ser Pasqual Maragall el líder polític més valorat a Catalunya.

Avui mateix, també hem conegut que Montilla mantindrà un debat, cara a cara, amb el candidat de la coalició CIU. Amb aquest fet, el candidat de CIU reconeix que se sent perdedor, ja que segons la lògica de les campanyes electorals és qui va per darrera que demana un debat per tal d’intentar remuntar.

Per tant, ho tenim tot ben encarrilat i els auguris són excel·lents. Ara el que cal és que tots i cada un de nosaltres ens posem a treballar per l’objectiu final, que no és cap altre que tenir un President catalanista i progressista, compromès amb la justícia social i el benestar de les persones, treballador, bon gestor, rigorós i exigent amb la feina a fer i que sigui capaç de treure-li tot el suc al nou Estatut que acabem d’aprovar.

Aquesta persona, aquest líder, és el company Pepe Montilla.

NADAL NEGA LES EVIDÈNCIES

2006-07-13T11:57:00.000+02:00

El final d’etapa de l’alcalde Nadal és tant o més trist que la seva arribada a l’alcaldia i cada dia en tenim més proves. Ja no li deu quedar ningú per desqualificar ni ningú per barallar-se.
Aquest dilluns li va tocar el torn al diputat al Congrés pel PSC, Francesc Vallès. L’entrevista que el Diari de Tarragona publicava el diumenge passat va despertar les ires de l’alcalde Nadal que el van portar a inventar un nou gènere dialèctic: la rèplica a una entrevista.
Està clar que l’alcalde Nadal, a hores d’ara, ja està més pendent de fer mèrits per ser el número 1 de la llista de CIU a la Generalitat que de treballar per Tarragona.
Mentre molts tarragonins i tarragonines qüestionen la seva tasca de parlamentari a la vista de la nul·la activitat parlamentària que ha desenvolupat en els darrers anys, ell encara els voldrà convèncer que hi ha d’anar una altra vegada. Tot plegat, ridícul.
Així doncs, aquest dilluns, es va atrevir a negar allò que és evident i que és la gran quantitat d’infrastructures que actualment s’estan duent a terme, i va convocar una roda de premsa només que per contradir les opinions de Vallès. És evident que la seva obsessió per fer oposició als socialistes i obstaculitzar i menysprear la bona feina que es fa des de les altres institucions, el duu a tenir intervencions grotesques.
A més, les obres de la variant de la Móra - que per si no recorda quines són li diré que són aquelles que els responsables de CIU encapçalaven cada cap de setmana els talls de la carretera - ja han començat i van a bon ritme.
Al mateix temps, també s’està elaborant l’estudi informatiu del 3er. Cinturó de Tarragona paral·lel a l’autopista.
I això són fets i la resta són històries.
Potser seria hora de preguntar-li a l’alcalde Nadal en què ha beneficiat als tarragonins i tarragonines el pacte estable que durant vuit anys ha mantingut CIU i PP. Algú recorda alguna obra important, durant aquest període, per Tarragona?
Digui el que digui l’alcalde Nadal, les inversions avancen al ritme previst i negar-ho és només un intent per amagar o dissimular els seus problemes. És negar les evidències.

EN RECORD DE MARTA MATA

2006-07-05T21:09:00.000+02:00

La setmana passada vam dur a terme dues activitats incloses dins la fase dedicada a l’olfacte del Pla de Comunicació del PSC.

El dimecres va ser la mostra “Els Olors de Tarraco” que es va dur a terme ala Plaça del Mercat. Molts tarragonins i tarragonines es van apropar a les taules on es desenvolupaven els tallers de confecció d’ungüents per tal d’aprendre’n el procés d’elaboració i posar-lo en pràctica.

La Gimcana del diumenge, va comptar amb la participació de 32 equips de dues persones cada un, que varen demostrar tenir un bon coneixement de la nostra ciutat, ja que tenien que recórrer diversos indrets dels que en desconeixien el nom però que en tenien pistes per descobrir-lo.

Aquestes dues activitats, així com totes les que s’han dut a terme des d’octubre de l’any passat, tenen dos objectius fonamentals: el primer, fomentar l’esperit cooperatiu i d’equip, ja que cap d’elles s’han pogut dur a terme de manera individual; i el segon, reivindicar un millor coneixement de Tarragona, la geografia, la cultura i les tradicions. Estem convençut que amb la promoció d’aquests valors afavorim una major identificació de tots els tarragonins i tarragonines amb aquest projecte col·lectiu que és la Tarragona del present i que ens ha de servir per projectar amb èxit la del futur.

La notícia més trista i colpidora de la setmana la vàrem rebre el passat 27, quan ens deixava la Marta Mata. Com a llicenciat en Ciències de l’Educació i com a socialista, reconec que la Marta és i serà un referent per a molts professionals com jo i també per a molts ciutadans i ciutadanes. La Marta és un exemple clar del que és estimar un País des de les idees però també des de l’acció.

Lluitadora antifranquista, fundadora del PSC, senadora, regidora d’educació a l’Ajuntament de Barcelona, va fundar l’any 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat, un moviment hereu de la Escuela Libre de Enseñanza i que assentava les bases de la renovació de l’escola pública en vistes d’una transició política que ja s’albirava.

Estic segur que la figura de la Marta, creixerà encara més amb els anys. Els qui hem tingut la sort de conèixer-la, enyorarem la seva mirada serena, el seu discurs reflexiu i les seves profundes conviccions.

L’altre notícia important de la setmana és l’anunci del President Zapatero de l’inici de contactes amb ETA per tal d’explorar els camins que portin la pau al País Basc. No cal dir que la seva iniciativa compta amb meu total suport. Només el PP que s’ha entestat en una actitud miserable d’oposició “a qualsevol preu” a la excel·lent tasca del govern Zapatero, continua contravenint la legítima aspiració de la pau que tots els ciutadans i ciutadanes de bé tenim.

El PP, com sempre diu no a tot. I com aquest procés per arribar a la pau acabarà bé, ja veureu com d’aquí a un anys fins i tot ens voldran que ells també van donar-hi suport. Ja hi estem acostumats a “l’amnèsia” del PP vers els episodis històrics que no els hi interessen.

El proper dissabte 15 de juliol, el Consell Nacional del PSC es reunirà a Tarragona per tal d’escollir el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Us aniré informant del procés en els propers posts.

UNS DIES HISTÒRICS

2006-06-29T20:04:00.000+02:00

Els darrers dies hem viscut jornades rellevants per la història del PSC i de Catalunya. Un cop aprovat l’Estatut amb rotunditat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el President Maragall va fer pública el passat dimecres 21 de juny la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a President de la Generalitat. Les seves paraules “hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius com a persona, els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges” són una declaració de voluntats.

És molt curiós escoltar com els que fa quatre dies criticaven amb una duresa immerescuda al President Maragall, ara es desfan en elogis i gloses a la seva trajectòria.

La decisió de Maragall posa el PSC davant la responsabilitat de portar el projecte socialista encara més lluny, assegurant que el desplegament del nou Estatut es produeixi a partir d’una majoria vertebrada al voltant del PSC.

Eldilluns 26, la Comissió Executiva del PSC va proposar per unanimitat José Montilla com a precandidat a la Presidència de la Generalitat i va obrir un termini de presentació de candidatures fins el dia 12 de juliol a les vuit del vespre.

Per què Montilla és també el meu candidat? Doncs per un munt de raons, però en destacaré unes quantes: per la seva vàlua i esforç personal; pel seu compromís antifranquista i amb la democràcia; per què és un home d’equip; per què sempre ha entès la política com un servei públic; per què és un treballador incansable i un hàbil negociador; per què ha sigut alcalde (i això es nota); per què serà l’únic candidat que s’estrena; i per què és un socialista de pedra picada.

Amb l’aprovació de l’Estatut s’inicia una nova etapa, un nou cicle que no només implicarà l’elecció d’un nou President i d’un nou govern, sinó que necessita unes noves prioritats i un nou lideratge, i ningú millor que José Montilla per entomar el repte i tirar-ho endavant.

HEM GUANYAT l’ESTATUT

2006-06-20T16:17:00.000+02:00

Sí, des d’avui tenim un nou Estatut, amb un recolzament de votants molt ampli. Tres de cada quatre catalans ha votat SI. Un vot a favor del progrés, l’esperança, la confiança, un vot en positiu i per anar endavant.

Després d’una contesa electoral tothom diu que ha guanyat. Però això no és així. Han guanyat els que han votat SI, i han guanyat tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, per tant, de Tarragona. En canvi, han perdut els partits que han demanat el NO, sigui quin sigui el motiu. Els partits del No han intentat ofegar la força i l’ambició de Catalunya i això s’ha de tenir en compte.

A Tarragona, tot i ser aclaparador el SI, els percentatges són lleugerament diferents. Dos de cada tres votants han dit SI, o el que és el mateix, un de cada tres ha dit NO. Això per què? Doncs molt senzill. El NO “resistent” del PP ha anat a votar amb disciplina. Han anat tots a votar. Per altra banda el NO “equivocat” o “equívoc” de ERC s’ha dispersat. Això és el que ha provocat que la suma de vots de PP i ERC del referèndum, sigui inferior en dos punts a la suma dels vots de les dues forces a les autonòmiques del 2003. Però encara més, el fet que l’alcalde Nadal tingui un pacte estable amb el PP des de fa 7 anys, afavoreix que la pressió que exerceixen sobre el seu electorat sigui més efectiva.

Avui però, els que tenim sentit de la responsabilitat, hem posat una fita històrica, d’aquelles que s’escriuen en majúscules. I mentre uns hem treballat en positiu, el PP ha tornat a situar-se al cantó obscur, defensant, primer un No que volia fer descarrilar el projecte més ambiciós per Catalunya dels darrers vint-i-cinc anys, i en segon lloc anunciant la interposició d’un recurs d’incostitucionalitat en contra de la decisió lliure i democràtica d’un milió nou cents mil ciutadans i ciutadanes de tot Catalunya. És la tàctica de sempre, si no els hi surt el resultat que volen, s’ha de trencar el joc. Amb aquesta actitud demostren un gran menyspreu per la democràcia. Que s’ho facin mirar.

Aquesta és la gran diferència amb el NO de ERC. Aquests han acceptat els resultats i això és ser demòcrata.

El que ha quedat palès, és que tots els que per un motiu o per altre han intentat sabotejar el futur de Catalunya, han fracassat i això ens ha de complaure. Amb les coses de menjar no s’hi juga.

La llàstima és que aquells que han volgut enfonsar la nau de Catalunya, continuaran, gràcies a l’alcalde Nadal, formant part de l’equip de govern de la nostra ciutat.

EL SÍ JA ÉS IMPARABLE

2006-06-15T07:12:00.000+02:00

Els SI ja és imparable, i no ho dic només jo, ho diuen les enquestes i ho diu la gent del carrer. I això és així per què no només votarem SI la gent del PSC, ICV o CIU, sinó que també ho faran molta gent de ERC, que no entenen la postura “oficial” dels seus dirigents, i molta gent del PP, que estan convençuts que el seu partit va directe cap el precipici i ells salten a temps.

Tot aquest procés de l’Estatut ha servit per clarificar qui és qui: el PSC és l’únic partit que des de l’inici ha estat, sense dubtes ni escletxes, a favor del SI en majúscules. Cal dir que ICV s’hi va afegir ben aviat. Els de CIU son els del “SI estratègic”, ja que és més cojuntural que convençut. No els interessa sortir en aquesta foto al costat dels del PP, ara bé, la seva doble moral els permet governar conjuntament amb ells a molts llocs, com per exemple a Tarragona. Això si, sempre li queda a l’alcalde Nadal l’excusa de dir que en el cas dels municipis, les persones estan per damunt dels partits. Sempre m’he preguntat si realment s’ho creu. Els de ERC han aplicat la teoria del monopatí: ara pujo, ara baixo, ara faig un salt, ara caic. Bé, esperem que el cop no sigui massa fort. I finalment el PP, que demana el NO, sense saber massa bé si aquest NO és a Catalunya, als catalans, a Zapatero, al procés de pau o a qui. Estic segur que si els hi diguessin que la llei de la gravetat l’ha descobert Zapatero, també s’hi oposarien.

El míting de Zapatero a La Canonja, acompanyat pel president Maragall, José Montilla, l’alcalde de La Canonja i jo mateix, va ser un èxit. Tots els mitjans de comunicació ho van reflectir així, especialment El Punt i el Diari de Tarragona que van cobrir-ho abastament. Per cert, ja que parlo del Diari de Tarragona, vull destacar que estrena nova maquetació. Tots els canvis en la bona direcció, demostren voluntat de progrés, i progressar és l’antònim de conservar, i aquesta deu ser la voluntat del Diari.

En la meva intervenció a La Canonja, vaig prometre que l’any vinet, quan sigui alcalde de Tarragona, signaré amb Roc Muñoz la segregació de La Canonja de Tarragona. No cal dir que tothom va estar-hi d’acord.

Bé ara el que cal és anar a votar SI el proper diumenge dia 18.

Aquest SI és, ni més ni menys, que un SI a Catalunya, un SI al progrés, un SI a l’autogovern, un SI a la pròpia identitat, un SI a la solidaritat.

Hem de votar SI per què hi guanyi Catalunya.

VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA!

2006-06-04T22:37:00.000+02:00

El dissabte 3 de juny de 2006 passarà a la història de la nostra ciutat com una d’aquelles dates mítiques. El somni col·lectiu que havíem acaronat durant tant temps, finalment es feia realitat.
Eren just dos quarts de nou, quan les més de dotze mil persones que estàvem a la Plaça de la Font vam esclatar a la vegada, com si ho haguéssim assajat, en un crit unànime “visca el Nàstic i visca Tarragona”.
És en les grans ocasions i en els moments de glòria que hem de mirar endarrera i agrair l’esforç de moltes, moltíssimes persones, sense les quals hauria estat impossible arribar on som avui, i que alguns d’ells no hauran pogut veure. Des d’aquí el nostre homenatge. Molts dels qui ahir estàvem saltant i cridant a la Plaça de la Font no havíem vist mai el Nàstic a Primera. Parlant amb el meu pare, vam recordar quan de petit em portava al gol del frontó de l’entranyable estadi de l’Avinguda Catalunya. Eren els anys de la tercera divisió.
Durant els darrers 56 anys els nastiqueros hem viscut etapes molt diferents, però totes guiades per la il·lusió, les aspiracions i l’estimació al Nàstic i a Tarragona, per damunt de tot. Aquesta temporada, la confluència d’una magnífica afecció (feia goig veure la quantitat de gent molt jove amb la samarreta del Nàstic), les penyes que han fet un gran treball seguint l’equip per tot arreu, uns bons jugadors i una bona directiva que ha gestionat a la perfecció els aspectes esportius i econòmics, ha fet possible assolir el repte de jugar a la Lliga més important del món, aquesta que tothom anomena la “lliga de les estrelles”.
La propera temporada, cada partit a l’Estadi serà una magnífica festa i els equips que ens visitin comprovaran la nostra força, basada en la feina ben feta i el treball seriós.
Ara el que cal es gaudir de la festa. Avui, diumenge viurem intensament la rebuda als jugadors i la setmana vinent el Nàstic ja té previstos tot un seguit d’actes de celebració. És el moment de la celebració i de l’alegria desbordada.
Com diu la cançó “...ser del Nàstic és el millor que hi ha”.

XAVIER SABATÉ

2006-05-19T07:09:00.000+02:00

El passat dilluns vaig assistir a la presa de possessió com a Conseller de Governació i Administracions Públiques del Xavi.

L’emoció amb que vaig seguir l’acte, no cal dir que va ser gran.
Els socialistes tenim, al meu entendre, un avantatge respecte del altres partits: entre nosaltres som amics, i això vol dir que el èxits personals els compartim i els convertim en col·lectius. I així va quedar demostrat, quan el mateix dilluns a la nit vam organitzar, a cuita corrents, un sopar amb més de cent persones per celebrar el nomenament.

Ara no parlaré de les qualitats personals i polítiques del Xavi, que són moltes, però no em puc aguantar de manifestar que sense cap mena de dubte el seu nomenament no només és fruit de tota una trajectòria, sinó que també ho és de l’excel·lent tasca que ha dut a terme al capdavant de la Delegació del Govern a Tarragona. Només els malintencionats com l’alcalde Nadal intenten devaluar-la. És lamentable que l’alcalde Nadal que té tants punts obscurs en la seva trajectòria política (moció de censura, lavauto Torreforta, Terres Cavades, etc.) perdi el temps que li ofereix el Canal Català de Televisió el passat dimarts, criticant a Xavier Sabaté, en comptes de fer propostes per la ciutat. Sembla ser que ni a l’hora de marxar, l’alcalde Nadal ho sap fer amb elegància.

Bé, ara el que cal és manifestar la nostra satisfacció per tenir un Conseller tarragoní i desitjar-li els èxits més grans que segur que hi seran.

DIMECRES 11 DE MAIG

2006-05-11T14:01:00.000+02:00

INACCEPTABLE i IRRESPONSABLE

Inacceptable i irresponsable és la moció que ERC va presentar al plenari de l’Ajuntament de Tortosa, i que es va aprovar amb els vots a favor de CIU, ERC i PP, per la qual s’acorda que el minitransvassament deixi de portar aigua fora de la conca de l’Ebre, és a dir, en paraules clares i sencilles, que no arribi aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona.
L’únic partit polític que es va oposar a aquest acord va ser el PSC. Com sempre, en els moments de més responsabilitat el PSC es queda sol defensant la raó i el seny. Els altres partits, CIU, PP i ERC, anteposen la demagògia a la responsabilitat. Tot per intentar arrossegar un grapat de vots.
És per això que els qualifico d’irresponsables. No pot ser que l’alcalde Nadal, que ha sigut president del Consorci d’Aigües de Tarragona, no tingui una resposta contundent a l’actuació dels seus companys de CIU a Tortosa.
Poc cas li deuen fer dins el seu partit, quan ha tingut que assabentar-se de la moció per la premsa, ja que suposo que si ho hagués conegut amb anterioritat ho hauria evitat.
Per tant, exigeixo a l’Alcalde Nadal que faci rectificar al representants de CIU a Tortosa. “Amb les coses de menjar no s’hi juga” diu el refrany, i per tant, no podem posar en perill l’economia del Camp de Tarragona per culpa d’un plantejament estratègic i electoralista de CIU., ERC i PP a les Terres de l’Ebre.
És absolutament lamentable i grotesc que CIU i PP que van estar a favor del disbarat ecològic més gran de la història, em refereixo al Pla Hidrològic Nacional, ara vulguin eliminar el minitransvassament que funciona extraordinàriament des de 1989

DIMECRES 3 DE MAIG

2006-05-04T18:04:00.000+02:00

Aquesta vegada, les meves reflexions inclouen un període superior al de la setmana natural. Habitualment, comento el que ha passat en el decurs de la setmana, però en aquesta ocasió la celebració de la Feria de Abril de Bonavista, la festa del 1 de maig i la visita del Ministre Caldera del dia 2, m’han fet pensar que valia la pena poder-ho incloure.

El Nàstic s’ha recuperat perfectament, i ha tornat a guanyar a casa, aquesta vegada davant el Màlaga B. Amb aquesta victòria anem disparats cap a primera. El gol de Ekpoki va obrir el camí de la golejada. Cada jornada estem més a prop de fer realitat el somni.

El dissabte es va inaugurar el carrer que duu el nom i la memòria del company Ernest Lluch. Jo, que vaig tenir el privilegi de conèixer-lo personalment, estic molt orgullós que la meva ciutat, Tarragona, hagi reconegut la seva talla humana i política. A la placa hi diu “Ernest Lluch Martín. Polític, professor i home de pau”. Una definició de la seva persona, que li hauria encantat llegir, tal i com va manifestar Montse, la seva vídua.

La Feria de Abril de Bonavista, és l’esdeveniment festiu del cap de setmana. Any rera any, els tarragonins i tarragonines i molta gent de fora de la nostra ciutat, gaudim del rebujito i les tapes. La caseta del PSC, va tornar a ser una de les més visitades i a totes hores estava plena de gent que s’ho passava bé. Ara, acabada la Feria, ja ens hem de preparar per la Romeria del Rocío del mes de juny.

Com cada any, he anat a la manifestació del Primer de Maig, convocada per Comissions Obrers i UGT de Catalunya. Us recomano visiteu la pàgina web de la UGT dedicada a la commemoració del Primer de Maig (www.ugt.es/primerodemayo/).

La col·locació, el dilluns 24 de la primera pedra del centre d’R+D+I en Turisme i Oci que es construirà en terrenys del Campus Educatiu i Esportiu de Vila-seca demostra, una vegada més, la voluntat inversora del Govern de la Generalitat a la nostra demarcació. Un Parc Tecnològic d’aquestes característiques, demostra dues coses: primera, que la Generalitat te confiança amb les possibilitats i capacitats del Camp de Tarragona; i, segona, que no es poden desenvolupar polítiques efectives en matèria de turisme sense el suport de la universitat.

Continuant en l’àmbit universitari, el dimecres vaig assistir a la conferència del rector de la URV, Lluís Arola, que va fer un balanç dels seus vuit anys de gestió. De totes les dades que va donar, que van ser moltes i molt positives, en vull destacar dues: primera, la URV és la quarta universitat a Catalunya; i, segona, segons l’Agència de la Qualitat, el 95% dels titulat de la URV troben feina només acabar els estudis i un 82% dels titulats, tornarien a estudiar al mateix centre. Com veiem són xifres que confirmen el bon moment de la nostra universitat.

La darrera menció que vull fer, és per la visita del MInistro de Trabajo, Asuntos Sociales e Inmigración, Jesús Caldera. Bàsicament, el ministre va venir a Tarragona, per donar a conèixer els continguts de la Llei d’Atenció a les Persones dependents. Amb aquest objectiu, a les 6 de la tarda, va donar una conferència a la Cambra de Comerç que, a mi, em va tocar presentar. Vaig aprofitar per recordar-li les seves tres visites a Tarragona, la primera de les quals la va fer quan cercava suports per un jove candidat a secretari general del PSOE, que no només va aconseguir ser-ho, sinó que també ha aconseguit ser President del Govern. Evidentment, es tracta de José Luís Rodríguez Zapatero. Caldera, va començar el seu parlament recordant aquest fet, i va aprofitar per dir que “de la mateixa manera que va vaticinar que Zapatero seria President del Govern hi ho va encertar, ara està segur que Pep Fèlix serà el proper alcalde de Tarragona” i va afegir “que Tarragona ja no pot perdre més temps amb un alcalde i una coalició de govern que pensa més en els seus interessos que en el benestar dels ciutadans i ciutadanes” . Jo estic d’acord que Tarragona ja no pot perdre més temps. Les baralles de l’alcalde amb tothom i la manca d’idees i d’iniciatives de l’equip de govern, estan provocant la pèrdua de competitivitat i d’oportunitat de Tarragona. El meu repte com Alcalde, serà el d’aconseguir per Tarragona, les fites més importants.

DIUMENGE 23 d’ABRIL. SANT JORDI

2006-04-27T07:01:00.000+02:00

Aquest diumenge no ha pogut ser. Ens va mancar sort. Però no passa res. Entrava dins els càlculs, la possibilitat de perdre al estadi Nuevo Colombino. El que és més important, però, és que el Nàstic continua al capdavant de la classificació i conservem les possibilitats intactes. I el que encara és millor: queda un partit menys i, com deia el president Josep M. Andreu, el que cal és ser forts a casa i guanyar al Málaga B.

Començàvem la setmana amb una exclusiva que l’alcalde Nadal donava al Diari de Tarragona. Una vegada més anunciava la presentació d’un projecte de Nou Estadi que encara no hem vist mai. Com a cosa curiosa, i degut a que l’alcalde es limita a fer anuncis sense aportar cap documentació, el Diari de Tarragona va decidir il·lustrar la notícia amb una imatge del projecte que el mes de gener de 2005 va presentar el PSC i que encara podeu trobar a la meva web (www.ballesteros2007.org). Això vol dir que el projecte del PSC, l’únic que els tarragonins i tarragonines han pogut conèixer i comentar, és una bona proposta. El que jo li demano a l’alcalde Nadal és que deixi de jugar electoralment amb el projecte del Nou Estadi i col·labori a mantenir la concentració de l’equip que es el més important. No és l’hora d’obrir debats que puguin alterar l’equilibri i la calma que els jugadors i l’afecció necessitem per assolir el repte de la Primera Divisió.

La setmana passada ja deia que no actualitzaria aquest diari. Alguns dels que em seguiu, setmana rera setmana, m’heu manifestat el vostre desacord amb aquesta decisió. Bé, em complau que seguiu amb interès les opinions i reflexions que cada diumenge escric, i faré el possible per no faltar més a la cita.

Suposo que molts de vosaltres haureu assistit a la presentació del llibre que recull la història de Tinet i que es titula “Tinethistòria.10 anys”. Us recomano a tots aquells que tingueu interès en conèixer com va començar a caminar aquest projecte de xarxa urbana pionera a Europa, aconseguiu un exemplar d’aquest magnífic llibre ( 20 euros) brillantment escrit per Cinta S. Bellmunt i editat per Arola Editors. Són 224 pàgines que valen la pena llegir i recordar una trajectòria que s’inicia el 1994 i arriba fins al dia d’avui. Haver presidit Tinet durant tres anys i mig és de les millors experiències que he tingut en la meva dedicació a Tarragona.

La noticia política de la setmana ha estat la remodelació que Pasqual Maragall ha fet del Govern de la Generalitat. El dimecres ho anunciava en un comunicat de premsa, i el dijous concretava els noms del dels cinc Consellers entrant i sortints. El relleu efectuat pel President Maragall, significa donar un nou impuls a la tasca de govern, especialment tenint en compte el repte del proper referèndum. A més, queda un any i mig de legislatura i els nous consellers completaran amb èxit l’excel·lent feina que els seus antecessors han fet. No hi ha cap dubte, que el tripartit esgotarà la legislatura. I això és bo per la societat catalana, ja que dona estabilitat i confiança al sistema.

El divendres, el mateix dia que el nous Consellers prenien possessió, el President Maragall va visitar en viatge oficial Tarragona. A primera hora va anar a l’Ajuntament, per tot seguit desplaçar-se al Port, on en companyia del seu president, Josep Anton Burgasé, va visitar les obres de prolongació del dic de Llevant. Al migdia va dinar a la Casa Castellarnau amb representants del món econòmic i regidors de l’equip de govern municipal. Com sempre, l’alcalde Nadal que era l’amfitrió, va fer gala del poc respecte institucional que té i va fer esperar més de mitja hora al President Maragall. Algú s’imagina tenir convidats a casa i fer-los esperar? Com se’n diu d’això? Manca de respecte? Mala educació? Bé, diuen que “a les persones se’ls coneix pels seus fets”, per tant...

El dia abans, el dijous, la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, havia visitat les obres de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona a la Secuita. Les obres avancen a passes agegantades. Durant aquest any començaran a circular els trens AVE per la línia d’Alta Velocitat entre Lleida i la Secuita. Aquesta infrastructura haurà significat una inversió de més de 27 milions d’euros per part del govern de l’Estat.

Avui, al estand del PSC hem repartit 20.000 plantes d’alfàbrega. És una oportunitat immillorable per parlar i canviar impressions amb tots els tarragonins i tarragonines que s’hi atansen, que són molts. Quin goig que fa cada any la Rambla el dia de Sant Jordi, plena de gent que busca i rebusca el seu autor preferit.

El proper dissabte dia 29, la ciutat de Tarragona inaugurarà un carrer dedicat a la memòria d’Ernest Lluch (www.fundacioernestlluch.org) , economista, polític, escriptor i professor assassinat per ETA l’any 2000. En un moment en el que l’alto el foc anunciat per la banda terrorista ha obert definitivament el procés que a de portar a la pau definitiva, aquest carrer és un homenatge merescut a la tasca feta per l’Ernest i al que tant li hauria agradat viure aquest moment d’esperança.

Joan Manuel Serrat (www.jmserrat.com) actuarà al Camp de Mart el 17 de juny, dins la gira de presentació del seu nou disc dedicat a Menorca, que duu per nom “MÔ” i que presenta el dijous vinent. Tan aviat me’n he assabentat, he reservat entrades per anar-hi amb la família i els amics.

DIUMENGE, 9 d’ABRIL DE 2006

2006-04-10T21:53:00.000+02:00

El Nàstic continua guanyant partits i, el que és més important, aquest diumenge amb un gran espectacle de joc i l’Estadi ple de gom a gom. Ja fa 12 + 1 jornades que no perdem i les ensopegades dels perseguidors ens afavoreixen. El gols de Morales i Buades, són d’aquells per guardar en vídeo. El resultat final, 4 a 1, és fantàstic, encara que només he pogut gaudir de la primera meitat del partit, ja que he tingut l’honor d’assistir a la Processó de Rams i portar la bandera de la Congregació organitzadora. I dissabte cap a Lleida, a veure el partit que el tòpic esportiu qualificarà de “derbi català”. Segur que en traurem un bon resultat.

Sembla ser que el projecte del Nou Estadi del Nàstic que es tenia que presentar aquest divendres passat, ha sofert alguna mena de retard. Els tarragonins i tarragonines, ja estem acostumats a que l’alcalde posi “el carro davant dels bous” i anunciï projectes que tarden mesos, i moltes vegades anys, en treure’n alguna cosa en clar. Recordeu el projecte de remodelació de la Quinta de Sant Rafael de l’any 92 que, fins i tot, es va valorar en 90 milions de pessetes i que mai ha vist la llum? Recordeu l’edifici del Teatre Metropol que és un greu risc tant per la salubritat (els balcons oberts serveixen de colomar) com per la mateixa estabilitat de l’edifici? Bé, i mentre tot això està descuidat, l’alcalde es dedica a reclamar més edificis. Què hi voldrà fer? M’ho pot explicar algú? Probablement el mateix que ha fet amb els dos anteriors o amb la Chartreusse o la Savinosa.

El dimarts vaig estar al Canal Català de Televisió. Va ser una entrevista de la que vull destacar la gran quantitat de SMS que es van quedar sense contestar. Això demostra la necessitat que tenim tots els tarragonins i tarragonines de que se’ns escolti la nostra opinió, i malauradament, el nostre alcalde no és gens partidari de la participació ciutadana en els afers municipals, i sinó recordeu que mai ha volgut acceptar uns pressupostos participatius. Si us heu quedat amb ganes de conèixer la meva opinió sobre qualsevol tema, em podeu enviar les preguntes a través de la meva web.

La DOW va celebrar la vintivuitena edició dels seus Premis. La jove estudiant d’Enginyeria Química, Mar Carmona, de només 22 anys, va ser l’escollida després que el jurat valorés el seu projecte i la seva trajectòria curricular. Estic completament d’acord amb el director general de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero, que va destacar l’estret compromís de la seva empresa amb la URV.

El dijous la URV va investir doctor “honoris causa” l’escriptor i periodista libanès, exiliat a França, Amin Maalouf. Vaig tenir el privilegi d’assistir-hi. Per cert, l’alcalde i el seu equip de govern no se’n deurien assabentar ja que no van assistir-hi. L’autor és un dels meus favorits, especialment les seves obres “León el africano” i “Orígens”, relat autèntic del xoc de cultures i l’evolució del se país de naixement, el Líban. Maalouf, és un convençut i ferm defensor del diàleg intercultural i del “Pacte de Civilitzacions” del president Zapatero.

Tots els tarragonins i tarragonines, reconeixem l’important paper que els germans de La Salle han tingut a Tarragona en aquests cent anys que, enguany, celebrem. Moltes generacions han passat durant aquests anys per les seves aules. El superior general de La Salle, Alvaro Rodriguez, va fer un magnífic pregó de Setmana Santa, en el que va reclamar una especial atenció cap els nostres joves.

Acabat el soroll mediàtic organitzat pel PP en contra de l’Estatut, (que se’n ha fet de les signatures? Quantes n’han recollit?), ara el PP continua crispant l’actualitat amb els atacs en la remodelació del Govern Zapatero. Per a mi, els relleus han sigut encertats, especialment la incorporació de Alfredo Pérez Rubalcaba a Interior. El mes de març, amb motiu de l’Escola d’Hivern del PSC que es va celebrar a Tarragona, vaig tenir oportunitat de parlar molta estona amb ell i vaig comprovar que és un polític de gran talla. Milions de ciutadans encara recordem aquella frase que va pronunciar el 12 de març de 2004: “Los españoles se merecen un gobierno que no les mienta”. Això és el que posa nerviós al PP.

Avui, també requereix atenció les eleccions italianes, que fins demà dilluns no tancaran les urnes. No cal dir, que si jo votés ho faria per Romano Prodi i les forces polítiques agrupades amb ell i amb “l’Ulivo”, com són els “Democratici di Sinistra” i els de “La Rosa nel Pugno”. Sincerament, espero pel bé de tots els italians i italianes, i també de tot el continent europeu, que Silvio Berlusconi en surti derrotat.

També avui, hi ha eleccions en un altre indret del món: Perú. El partit germà del PSC a Perú és el Partit Aprista Peruano, al que li desitjo molta sort, i més concretament al seu candidat a President, Alan García.

El proper diumenge no penjaré res a la blog, excepte que hi hagi algun motiu imprevist que ho exigeixi.

DIUMENGE, 2 d’ABRIL DE 2006

2006-04-07T20:56:00.000+02:00

Ja som els primers i ho estem fent molt bé. Amb humilitat i treball. Sense ensurts i amb continuïtat. Aquest és un Nàstic sòlid i fiable que ocupa ja moltes portades, no només locals, i grans espais i temps en els mitjans de comunicació. L’optimisme es respira arreu.

Hem sabut que algú de l’equip de govern ha filtrat interessadament que el nou estadi anirà a l’entorn de Campclar. Independentment de que cal valorar la proposta, ja es positiu que reconeguin que cal fer un camp nou, del qual havíem de tenir el projecte a finals de l’any passat. Però cal dir amb rotunditat que obrir aquest debat en un moment en el que hem d’estar concentrats al màxim - ens estem jugant un futur a primera - és inoportú. Necessitem concentrar els esforços en guanyar i, per aquest motiu necessitem tranquil·litat a l’ambient. Només puc entendre aquesta filtració en clau electoral i de nervis, la qual cosa encara em sembla més greu.

Ha estat una setmana molt intensa i la propera encara ho serà més. Nadal convoca la primera Junta Local de Seguretat en més de tres anys. És que no hi ha problemes de seguretat a la nostra ciutat? Som l’única ciutat on no es reuneix la Junta de manera habitual. Espero que això canviï.

Vaig presentar el llibre de narrativa poètica sobre l’Alzheimer d’Enrique Villagrasa. Va ser un acte molt emocionant i amb força assistència de públic. Us adjunto la meva intervenció a l’acte i us recomano el llibre que es llegeix ràpid i és molt intens.

La presentació de la pel·lícula “Te quiero Eugenio”, del director tarragoní que viu a Itàlia, Tato Fernàndez, va ser un altre èxit del Pla de Comunicació que porten a terme els companys i companyes de Tarragona. Vàrem fer l’acte a benefici de l’associació de familiars amb fills amb Síndrome de Down. Va ser emotiu veure al Metropol nens que tenen aquesta afectació.

No puc estar de comentar amb tristesa que, una vegada més, l’alcalde demostra la seva manca de sensibilitat. Mentre a l’AP7 hi havia un accident amb tres morts, l’alcalde es dedicava a criticar els Mossos amb la finalitat de desgastar el govern. Sincerament: lamentable.

Seguim en marxa amb la Setmana Santa i cada dia assistim a la presentació d’opuscles i actes diversos. Es molt recomanable el DVD que ha fet l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona sobre la història de la Setmana Santa amb imatges magnífiques i “joies de museu” audiovisual que ens transporten molts any enrera. Us recomano que si podeu, n’aconseguiu un exemplar. Val molt la pena.

El dissabte, vaig anar a Cornellà a l’acte de celebració de dos anys de governs socialistes, en el que Maragall i Zapatero van congregar més de 8.000 persones. En un pavelló ple de gom a gom, Zapatero va reivindicar l’Estatut com a una afirmació de la Catalunya moderna i de l’Espanya plural. Pasqual Maragall va afirmar que “tenim el millor Estatut de la nostra història”. Manuela de Madre va estar molt inspirada, quan va criticar l’actitud crispadora del PP en tot aquest procés i va vaticinar que, després de l’aprovació definitiva de l’Estatut, els populars mantindran la seva “pataleta”. Per això va animar a tots a participar en el referendum, tot proclamant “¡Contra la pataleta, la papeleta!”.

Diumenge, 26 de març de 2006

2006-03-29T17:33:00.000+02:00

Sense cap mena de dubte, la notícia de les darreres dècades al nostre país, és el comunicat d’ETA amb la declaració explícita “d’alto el foc permanent”. Feia pocs dies que havia parlat amb l’alcalde socialista de Montcada i Reixach, basc de naixement, i ja avançava que quelcom es movia seriosament en el món abertzale. La cara de satisfacció que feia quan ho explicava em va venir al cap quan vaig conèixer el comunicat de la banda. Els sentiments s’acumulen entre la joia, la prudència i l’esperança en què tothom sabrà estar a l’alçada de la història. És l’hora de la política amb majúscules, de la política i el seny que van fer possible una transició democràtica en pau, no sense renúncies a posicionaments maximalistes.

També en aquest moment hem de recordar tota la gent que s’ha quedat pel camí, com per exemple el company Ernest Lluch i molts altres que han deixat la vida en la defensa de la pau, el diàleg i l’entesa. Fem ara un homenatge a l’Ernest perquè el seu coratge no resti en l’oblit.

Tot i que les primeres reaccions de dirigents del PP no eren massa afortunades (per dir-ho suaument), com per exemple les de Mayor Oreja, crec que al final seran capaços de veure el moment històric i la importància de mantenir la unitat dels demòcrates al voltant del govern. Esperem a la reunió de Zapatero amb Rajoy anunciada pel dimarts 28.

Hem passat una nit essent primers de la categoria. Em refereixo al Nàstic, és clar. Els tres punts de dissabte són propis d’un campió. El partit no va ser res de l’altre món, però el gol de Bolo va valer per tots els noranta-quatre minuts. Seguim així, amb una directiva prudent, uns afeccionats entusiastes i un equip que respon quan ho ha de fer. El somni és més a prop. I com deia un penyista a la sortida del partit: “Que nos quiten lo bailao”.

Hem repartit 13.666 euros a les tres entitats socials a qui anava adreçada la subhasta solidària d’obres d’art que tan bona acollida ha tingut entre els tarragonins i les tarragonines. Molts parlen ja de fer una propera edició i ens ho estem pensant. El món de la indústria, del comerç, de l’esport, del turisme, de la construcció, dels col·legis professionals, de les entitats culturals i socials, dels sindicats, dels càrrecs públics i institucionals han respost fent pinya al voltant de les necessitats dels qui més necessiten la solidaritat. Tarragona ha respost, malgrat algunes pressions que s’han fet (ja imagineu des d’on) perquè molta gent no vingui. Em fa pena que no siguin capaços de tenir un punt de generositat i comprensió. Per a alguns funciona allò de “estàs amb mi o contra mi”.

Parlant de no entendre res. L’alcalde Nadal s’ha tornat a despatxar, amb la seva coneguda falta de capacitat de diàleg, amb un NO a la nostra oferta de consens per la façana marítima. Quina falta de visió de ciutat que té aquest home. No pot evitar veure el món d’un sol color, el seu. Tarragona mereix un esforç de consens en un projecte tan important.

Jo us garanteixo que no em cansaré de treballar per assolir un projecte de façana que satisfaci la majoria dels tarragonins i les tarragonines, i que tingui com a objectiu destinar els espais alliberats a ús públic i zones verdes. Els tarragonins i tarragonines no entendrem que s’utilitzin per construir-hi habitatges. El dijous, a Tarragona Ràdio, ja ho vaig dir: “no podem canviar el ferro de les vies pel ciment dels habitatges”.

Ara tenim la ocasió de tornar a començar, però aquesta vegada seriosament, sense blufs. La implicació de la Generalitat i del Govern de l’Estat, són una garantia de que el projecte final arranqui amb força.

Diumenge, 19 de març de 2006

2006-03-21T16:11:00.000+01:00

Escric aquestes línies quan a l’equip de música sona “La Passió segons Sant Mateu” de J. S. Bach, en una interpretació dirigida per Nikolaus Harnoncourt. Tres hores de música sublim que m’acompanya de fa anys quan arriba el temps de la Setmana Santa. I és que ja hem començat els actes previs a aquest període religiós. Les visions de la Setmana Santa i el reguitzell de presentacions d’opuscles de les germandats i associacions marquen aquest temps. La darrera va ser dissabte amb la centenària entitat de La Salle. Un opuscle realment magnífic i una presentació molt reeixida.

Com gairebé sempre, escric després del partit del Nàstic, que ha empatat meritòriament amb el Ferrol un partit que s’ha complicat amb una expulsió i que no hem guanyat pels pèls. Si arriba a marcar Pinilla el penalty .... En fi, tenim les opcions de primera intactes i el Nàstic (més que centenari en aquest cas) apareix a tots els mitjans de comunicació. És una bona promoció de Tarragona i cal aprofitar el moment.

La satisfacció més gran que hom pot tenir en aquesta feina de la política, és la de comprovar que la seva tasca és útil a la societat. El passat dijous, des del PSC vam liderar una subhasta d’obres d’art. En total van ser 28 obres de 28 artistes diferents que ocupaven tot el ventall de les arts plàstiques: fotografia, escultura, pintura, art digital, etc. Però el més important d’aquesta acció no era la quantitat ni la gran qualitat de totes les obres, ni tampoc el nom dels autors (una de les obres era del president Felipe González), sinó que el realment transcendent eren els destinataris dels beneficis econòmics. La fundació l’Heura, l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral i l’Associació Familiars Alzheimer són els destinataris del beneficis econòmics resultants de la subhasta, que va arribar fins la quantitat de 55.000 euros d’ingressos per les vendes. La sorpresa de l’acte van ser dues samarretes del Nàstic signades per tots els jugadors, que el president en representació del club ens va cedir per ser subhastades. La primera va assolir la quantitat de 1.200 euros i la segona de 1.000 euros: dues samarretes que esdevindran històriques quan a final de temporada el Nàstic pugi a primera. En resum, una gran satisfacció per la feina ben feta, per una organització de l’acte impecable, per l’èxit d’assistència i pel suport econòmic que hem donat a aquestes tres fundacions que desenvolupen una tasca clau a Tarragona i per la que tan poc ajut reben des del govern municipal.

Aprofito per recordar que aquest dimecres, es complien els primers dos anys del govern Zapatero. Moltes coses han canviat, i no només el tarannà, durant aquest dos anys, i el balanç és d’allò més positiu: retirada de les tropes d’Iraq, ampliació de drets i llibertats, creació d’un milió vuit-cents mil llocs de treball (500.000 aturats menys), increment del salari mínim en un 17,4% (amb 600.000 beneficiaris), injecció de 3.000 M € per a la sanitat, tres milions de pensionistes han vist com la seva pensió s’apujava per sobre de l’IPC i com pujaven, encara més, les pensions més baixes, per primera vegada a la història d’Espanya tenim una Llei de la Dependència pionera al món i que suposa un gran avenç social, en definitiva, hem avançat en termes de justícia social.

El dimarts vaig assistir a la conferència-col·loqui, organitzada pel Fòrum Cívic del Camp al Castell de Masricart de La Canonja, i que duia per títol “El Camp de Tarragona: Territori, Mobilitat i Infrastructures” . L’exposició feta pel Conseller Joaquim Nadal, va deixar clar que les oportunitats del Camp són molt nombroses, però que cal saber-les aprofitar des del territori. La Generalitat està disposada a oferir tot el suport necessari perquè així sigui, però probablement calgui repensar la figura del Consorci del Camp.

Altres afers han ocupat la meva atenció, com l’anunci del govern de l’Estat, a proposta del grup socialista al Congrés, de donar suport a la façana marítima. Ja ho havia dit fa tres anys. Nadal va fer una proposta pre electoral amb el projecte Bofill que ningú s’ha cregut per poc madura i precipitada. Ara Generalitat i Ajuntament, han començat seriosament a treballar i és l’hora que ens hi posem tots (TOTS) a treballar, per fer possible aquest projecte i perquè sigui assumit pel conjunt de la ciutat. Per part meva, ja ho he reiterat, no quedarà i pels socialistes tampoc. Ara toca ser efectius i deixar de marejar la perdiu. El temps ens ha donat la raó i és una pena que s’hagi perdut tant temps.

La Gala de l’Esport Tarragoní, a la que vaig assistir el divendres, em va servir per comprovar que a banda del gran moment esportiu del Nàstic, els i les esportistes de la nostra ciutat també passegen amb èxit i orgull el nom de Tarragona per tot arreu i en totes les disciplines esportives, tan a nivell individual com d’equips.

El diumenge vaig gaudir de la calçotada que els amics de l’Associació de Veïns de La Granja van organitzar i a la que vaig tenir l’honor de ser-hi convidat.

Estic acabant de llegir el llibre que Enrique Villagrasa dedica a la memòria del seu pare, mort per causa de l’Alzheimer. És una obra en prosa poètica, alhora colpidora i bella, que em toca presentar el proper 31 de març. Prometo fer-ne una ressenya (no m’atreveixo a dir crítica perquè no en sóc un expert) en el proper escrit.

Demà a les 19,27 hores arriba la primavera. Tot estarà florit i verd. Llàstima que un any més no hauré pogut anar al Valle del Jerte a gaudir de la flaire i la visió de les flors blanques dels cirerers. Llàstima que el Parc de la Ciutat estigui tant mal condicionat i no s’aprofiti per fer un autèntic jardí.

Setmana del 20 al 26 de febrer

2006-02-28T15:09:00.000+01:00

La setmana passada ha estat emocionant per moltes raons, però una de les més importants ha estat comprovar el gran sentiment de solidaritat que té la nostra societat. Com sabeu un grup de tarragonins i tarragonines vàrem iniciar gestions per tal de fer una subhasta al servei del treball que fan tres ONG’s de Tarragona (Fundació de Paràlisi Cerebral, Fundació Heura i Fundació de Familiars amb malalts d’Alzheimer). La resposta ha estat espectacular: vint-i-set obres d’art ofertes i moltes sol·licituds per assistir al sopar del dia 16 de març. Els artistes locals han respost unànimement amb el seu suport i estic segur que serà un èxit sense precedents. Gràcies a tots. Val la pena l’esforç.

Aquest matí he anat al Nàstic i això rutlla de nassos. El partit no ha estat res de l’altre món, però la seguretat i confiança de l’equip fa que ja en portem quatre guanyats de quatre jugats. El públic, decisiu com sempre, ha donat la talla i el 2-0 és un bon resultat. Ara el que cal és que l’equip de govern ens faci cas i acompanyi aquest bon moment esportiu amb el projecte i realització de les noves instal·lacions que tant necessitem. Si pugem, o no, ja ho veurem. Però és clar que tenim un Nàstic de primera esportiva, social i tècnicament.

Parlant de l’equip de govern municipal, m’han dit que Nadal ha tornat a parlar de mi per desqualificar-me. Ja no sé que pensar. Algunes obsessions malaltisses se les hauria de fer mirar. En qualsevol cas demostra, un cop més, la manca absoluta d’arguments per fer front a les nostres propostes i indica que estem en el bon camí, forts i amb les idees clares com diu el Diari de Tarragona d’avui en el magnífic article de la Núria Bea. Potser els de CiU i del PP haurien d’estar més preocupats de la seva manca de presència en actes tan importants com la inauguració de la FITA (mostra de formació empresarial) que em va tocar co-inaugurar perquè no hi havia ningú més ni de l’Ajuntament ni de Diputació.

La setmana ha estat bona pel que fa a anuncis d’inversions del Ministeri de Foment i també per l’acord històric del tercer carril de l’AP7 i l’eliminació dels peatges troncals. Els governs de Madrid i Barcelona estan fent més per aquesta ciutat i per aquest territori, que cap altre en el passat. Ja us explicaré els nombres i les inversions per il·lustrar aquesta afirmació. Com a mostra hi ha l’anunci de la consellera Mieras sobre la inversió milionària en el Teatre Romà, Museu i Necròpolis. Tres punts negres del nostre Patrimoni, que és un dels actius culturals i turístics més importants que tenim.

M’han dit que comenti quelcom del carnaval en el meu blog. He viscut els actes que he pogut i m’ha semblat sensacional el Circ Nacional Xinès. Si teniu ocasió no us el perdeu, encara que em diuen que s’han exhaurit les entrades. Vaig passar-m’ho d’allò més bé a La Floresta fent de jurat divendres amb més de 120 disfresses, especialment les dels nens i nenes de zero a sis anys. La Rua és llarga i plena de colors, però mancada d’originalitat i esperit crític, i només he vist dues comparses que hagin estat realment punyents amb la realitat social. Segueixo pensant que volem imitar massa models de carnaval propis de Tenerife o altres semblants. M’agradaria més que la festa fos més atrevida amb els missatges i les provocacions, que no vol dir que hagin de ser de mal gust. En fi, tot és respectable.

He obert un breu parèntesi en la lectura del llibre El Mercant, de Jordi Tiñena. No per cansament, sinó perquè la feina s’acumula i he de presentar els llibres de dos bons amics els propers dies Josep Lluís Burguera i Enrique Villagrasa. Ja us n’explicaré quelcom de les obres quan tingui la lectura i la reflexió més avançades.

La segona setmana del mes de febrer...

2006-02-16T07:12:00.000+01:00

La segona setmana del mes de febrer ha estat de molta activitat. Començaré pel final i destacaré la calçotada que els companys del PSC de Perafort van organitzar el passat dissabte. Vaig compartir taula amb el Conseller Joaquim Nadal. Com es de suposar, vam parlar de les oportunitats de futur que té Tarragona i que, avui per avui, sembla que no s’aprofiten.

També vam parlar de la Façana Marítima. Per cert, el divendres es va reunir per primera vegada la Comissió pel Projecte de Façana Marítima. Al meu entendre arriba massa tard, per tant el que cal és recuperar el temps perdut i treballar amb eficàcia i eficiència per avançar en la bona direcció. Tots els tarragonins i tarragonines estem convençuts que és un projecte que marcarà de manera decisiva l’esdevenidor de la nostra ciutat. Per tant, no s’ha d’utilitari per fer política de partit i sí per fer Ciutat.

Quan escric aquestes línies, acabo d’arribar del Nàstic. He gaudit molt pel bon partit dels tarragonins, per l’actitud del públic i pel bon joc de l’Ekpoki (jugador que no em convencia i que ha mostrat detalls de gran jugador). Em recorda una mica el Julio Salinas dels millors temps. En fi, molt content i bona recompensa per a una directiva que està fent bé la feina. Ara només falta el Camp Nou.

Dins els Pla de Visites a les associacions que treballen amb disminuïts, aquesta setmana he visitat el Centre de Paràlisi Cerebral de la Muntanyeta i he parlat amb el seu president Jaume Marí per conèixer tot el que estan fent, el seu esforç per donar més serveis i abastar més edats. el treball amb els nens és boníssim. També he visitat el Col·legi Sant Rafael. El meu reconeixement per la gran tasca que duen a terme.

Un dia molt especial va ser el dimecres quan els estudiants de segon curs de Comunicació Audiovisual de la URV em van fer una entrevista, demostrant una gran “professionalitat”. L’entrevista formava part d’un exercici pràctic inclòs en el programa del curs. Tot va anar molt bé i em vaig endur la impressió que aquests nois i noies seran, ben aviat, uns bons professionals.

Sobre tot va ser divertit. La satisfacció va ser doble: en primer terme, per l’oportunitat de col·laborar amb aquest grup d’estudiants; i en segon per retornar a l’edifici del Seminari que tants records em porta, ja que allí vaig estudiar el batxillerat.

El dijous, em vaig reunir amb els companys del Grup Municipal d’ICV-LP per tal de preparar les al·legacions als Pressupostos del 2006, que no només s’han presentat per part de l’equip de govern amb un retard inacceptable, sinó que han tingut oblits tant importants com el de destinar diners pel Nou Estadi del Nàstic. Per cert, que el Nàstic està en un gran moment.

La passejada per la Rambla de diumenge ha estat una bona experiència, que demostra que els tarragonins i tarragonines som molt generosos quan es tracta de fer ciutat.

Estic llegint el darrer llibre de Jordi Tiñena “El mercant”. És un canvi en relació als altres dos que he llegit del Jordi: “El mercader de Perpinyà” i “Dies a la ciutat”. “El mercant” promet emocions en una situació estranya d’un embarcat per errada.

Veurem com va, només estic per la tercera part. Però he de confessar la meva debilitat per l’autor, els seus llibres i els seus articles, que és una pena que La Vanguardia no hagi continuat. Ara espero la propera obra de l’Olga Xirinacs (una novel·la en castellà). Vaig emocionar-me molt amb la darrera obra de poemes de l’escriptora.

Per cert al costat de casa, al carrer, hi ha una paperera que des de febrer de 2002 els veïns estem pendents que la substitueixin per una de nova, en bon estat, i no hi ha manera. Veurem si els responsables de dur a terme la substitució, llegeixen aquest escrit.

NOU ESTATUT, FEDERALISME I MUNICIPALISME

2006-02-14T17:02:00.000+01:00

Quan el 14 de desembre de 2003 es va signar el Pacte del Tinell que donava pas al Govern catalanista i d’esquerres, vaig tenir la sensació d’estar davant d’una oportunitat històrica doble: per una banda, la de defensar i millorar l’autogovern amb un nou Estatut; i per l’altra la de fer possible un nou model d’Estat.

Com ha succeït al llarg dels temps, sempre que el catalanisme ha estat davant una cruïlla històrica hi han hagut dues visions: la conservadora i la progressista. La conservadora sempre ha aspirat, només, a fer lleugers retocs; la progressista vol transformar per millorar.

A principis del segle XX, el nostre il·lustre conciutadà Antoni Rovira i Virgili ja va defensar un catalanisme progressista, basat en el fet que som una nació per què els ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem autogovernar-nos mitjançant institucions pròpies.

La Constitució de 1978, va crear l’actual Estat de les Autonomies en base a una indefinició que popularment s va sintetitzar en l’expressió de “café para todos”. Passats més de 25 anys, cal enfrontar-se, de manera explícita i sense por, a la realitat plurinacional de l’Estat espanyol.

El catalanisme progressista sempre ha tingut dos objectius: un, l’autogovern de Catalunya; l’altre la reforma de l’Estat. I defensar els dos a la vegada, requereix de grans dosis d’equilibri. L’eina que fa possible aquest equilibri, és el federalisme.

El federalisme és un projecte que referma España com una realitat plurinacional dins un Estat descentralitzat, i Catalunya com una realitat nacional que exerceix el seu autogovern. El federalisme és un projecte d’unió amb llibertat, el federalisme no és uniformitat, sinó diversitat, el federalisme no és una revisió de l’Estat de les autonomies, sinó una aprofundiment.

I el federalisme és compartir el poder polític entre tots els estaments de l’administració i els ciutadans. La proximitat de les administracions als ciutadans, dóna resposta a una vella aspiració del municipalisme progressista: fer real i efectiu el Principi de Subsidiarietat.

És el moment de dur a terme, la segona gran descentralització, que consisteix en la transferència de competències i recursos des dels governs autonòmics cap els governs municipals.

I el nou Estatut reconeix el paper del món local i es compromet a vetllar per uns governs locals forts i propers a la ciutadania. El nou Estatut incorpora aquest reconeixement explícit, alhora que estableix un marc des del qual garantir al món local que podrà continuar treballant en millors condicions pel benestar i el progrés de la gent de Catalunya. En aquest terreny, els principals avenços són:

• Reconeixement explícit de l’autonomia local.
• Reconeixement de les Vegueries com a govern local.
• Creació del Consell de governs locals.
• Reconeixement de les competències municipals. Entre d’altres, en matèria d’ordenació i gestió del territori, urbanisme, circulació i serveis de mobilitat i gestió del transport de viatgers municipal, prestació de serveis d’atenció a les persones, dels serveis públics d’assistència primària i el foment de polítiques responsables vers el fenomen de la immigració.

Després de vint-i-tres anys d’una Generalitat recelosa dels governs locals, el nou Govern catalanista i d’esquerres ha fet un pas endavant incorporant al nou Estatut els mecanismes que garanteixen més i millors capacitats als ajuntaments per exercir una part substancial de les polítiques de proximitat, a la vegada que els dota de l’autonomia i la legitimitat política derivada de l’expressió democràtica dels ciutadans.

Mai com ara, hem tingut ni tindrem l’oportunitat de donar un pas endavant de tanta importància i transcendència. Aquesta contundent afirmació, la fonamento en dues raons:

La primera, que en aquest moment tenim un gran aliat: Zapatero, que quan va arribar l’any 2004 a la Moncloa va ratificar el seu compromís amb el procés de reformes institucionals. El govern Zapatero, més enllà del soroll mediàtic, té la voluntat i la disposició d’arribar fins al final del projecte i hi arribarà.

La segona, que amb el President Maragall al capdavant del govern tripartit, Catalunya ha deixat enrera la petita política del “peix al cove i anar tirant” per abordar amb decisió un capítol clau en la història del país, que encara el segle XXI amb pas ferm i amb il·lusió renovada.

El compromís dels socialistes tarragonins amb un autogovern fort és també el compromís amb l’enfortiment de tots els municipis del nostre país. Per nosaltres són dues cares de la mateixa moneda. El nostre catalanisme és progressista i municipalista i la nostra ambició per l’enfortiment de l’autonomia local no és inferior a l’ambició que tenim per enfortir el nostre autogovern.

EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA...

2006-02-08T20:15:00.000+01:00

El plenari de l’Ajuntament de Tarragona del passat dia va tenir moments interessants. Un d’ells va ser quan els ordenances de la Casa van haver de dur estufes per escalfar el molt fred que feia a la Sala. Com podeu imaginar a l’estiu passa el contrari. No és que em molesti a mi o als regidors i regidores que hi som. Més aviat és una falta de respecte per als ciutadans que assisteixen a les sessions i als periodistes que fan la seva feina.

L’altre va ser quan Francesc Ricomà (PP), que és a l’equip de govern reconeixia, que el retard en l’aprovació dels pressupostos es devia a la situació política que es viu a la ciutat amb la crisi de CiU per la successió de l’alcaldia. Reconec que té valor que ho digui, perquè quan jo ho he dit els de CiU ho han negat.

L’altre moment que marcarà època és quan Aregio en la rèplica a la meva intervenció en el debat dels pressupostos va optar per desqualificar-me personalment i dir que sóc només imatge i que “estic encantat d’escoltar-me a mi mateix”. Bé, ja li vaig que no respondria i no ho faré, però ho escric perquè consti que no tenen arguments sòlids de crítica i aniran per la persecució personal. No m’importa. Seguirem fent el mateix: treballant al costat de la gent i fent de la política no un ofici on tot val, sinó una vocació de servei per dur qualitat de vida i no “mal rotllo”.

Vaig passar una bona estona veient com nevava a Tarragona i les posteriors imatges del territori. Afortunadament sense cap incident remarcable. No m’ho vaig passar tan bé veient el Nàstic, però un puntet és un puntet i seguim a dos punts de la zona d’ascens. Si hem de mirar el costat bo: portem dos partits a casa i cap perdut.

El proper cap de setmana me’n vaig a Gijón per veure el partit del Nàstic i aprofitaré per tenir una entrevista amb l’alcaldesa de la potent ciutat cantàbrica, passejant pel bonic penyassegat i la seva platja.

Aquesta setmana dimecres, amb els amics de Ciutadans pel Canvi de Tarragona, presentem el llibre “Hacia una España plural, social y federal”, amb 25 reflexions diverses sobre l’arquitectura política de l’Estat Espanyol i el seu encaix. El recomano. És de l’editorial Mediterrània i la Fundació Catalunya Segle XXI.

Encara no he pogut anar al cinema i ja porto així fa un mes i mig. Miraré d’anar-hi dimecres i ja us explicaré quelcom, si val la pena.

He assistit la setmana passada a una presentació de fotografies de l’Enric Leor, al Metropol. Ha fet un treball magnífic sobre els artistes i les arts escèniques. Per cert, l’actuació de Manu Guix va ser de primera.

Vaig poder fer café amb l’amic Jesús Monlleó –que vaig trobar a la inauguració de l’exposició de l’Enric- i està entusiasmat amb un nou projecte cinematogràfic.

Els amics de l’Associació de Músics de Tarragona han escrit reivindicant l’espai de la Chartreuse que restarà després de fer l’Escola d’Idiomes per a la seva activitat. Els he donat suport perquè s’ho mereixen.

ARA EL QUE TOCA ÉS TREBALLAR

2006-02-01T16:04:00.000+01:00

Els darrers mesos, els tarragonins i tarragonines, hem estat testimonis d’un espectacle que, parafrasejant Tom Wolf, el podríem titular “la foguera de les vanitats” i en el que els seus protagonistes han primat els interessos personals per damunt dels de la ciutat.

Durant molt temps, massa temps, hem assistit a una competició per veure qui es quedava finalment assegut a la cadira d’alcalde. L’espectacle, no cal dir-ho, ha sigut lamentable i gens edificant.

Molts tarragonins i tarragonines pensen, com jo, que la pitjor conseqüència d’aquesta situació és la paràlisi que pateix l’acció de l’equip de govern. L’actitud imprudent de l’alcalde de començar la legislatura amb l’anunci del seu relleu i del nom del substitut, ha provocat tensions i dissidències dins la seva pròpia coalició. Els escàndols de Terres Cavades o de l’Edifici de Negocis del Port, que van provocar el cessament del regidor Àngel Fernández, han augmentat el grau de desconcert i inoperància de l’equip de govern.

Finalment, el passat 11 de gener, l’alcalde intentava tancar provisionalment la crisi anunciant la seva continuïtat. Va quedar clar, que havien prevalgut els interessos de partit i personals per damunt de qualsevol altre criteri. Del que va sortir als mitjans de comunicació, hem de concloure que la negociació es va basar en càrrecs i equilibris de poder, en comptes de fer-ho en projectes de ciutat o en propostes de futur.

Sigui com sigui, l’alcalde Nadal jugarà una pròrroga que no havia previst. Però ho farà amb ganes? Suarà la samarreta al màxim?

Tot ens fa pensar que no. Una vegada més, s’utilitzarà la gestió municipal amb finalitat partidista i amb l’únic objectiu de construir la figura del proper candidat de CIU. I això no és bo per Tarragona.

I el que no és bo per Tarragona, tampoc és bo pels socialistes. Als socialistes, com als tarragonins i tarragonines, ens convé un equip de govern diligent, que gestioni amb eficàcia i eficiència, que presenti els pressupostos abans d’acabar l’any, que redacti un bon POUM, que plantegi un Pla Estratègic capaç de definir els grans objectius de futur, que redacti d’una vegada l’Agenda 21, que tingui voluntat real de tirar endavant la Façana Marítima, que recordi el compromís de construir el Nou Estadi del Nàstic, que busqui aliances en el territori per promocionar el turisme, que millori la neteja i el manteniment del mobiliari urbà, que augmenti la seguretat als nostres carrers, en definitiva que treballi pel benestar dels tarragonins i tarragonines. Ara el que toca és treballar.

Volem que Tarragona aprofiti totes les oportunitats que té, que són moltes, i que l’actual equip de govern no aprofita. I aquesta indolència la pagarem cara.

Volem que Tarragona sigui capital, però no “de paraula” com ho fa l’equip de govern, sinó que ho volem amb fets, amb capacitat de lideratge, amb capacitat per estirar i ser el motor del Camp de Tarragona.

Davant d’aquesta situació d’embolics, d’apatia en la gestió, de confusió i de paràlisi, els socialistes oferim estabilitat, il·lusió, confiança i futur.

Oferim treball responsable, amb una prioritat clara: Tarragona i els tarragonins.

I oferim un projecte polític ampli, obert a tothom i que possibiliti un canvi d’etapa, un canvi d’estil de fer política.

Tot això, no només ho apliquem al treball del dia a dia, sinó que en el seu moment també ho reflectirem en la nostra proposta programàtica.

SATISFACCIÓ PER LA TASCA DE GOVERN DE LA GENERALITAT

2006-01-13T14:11:00.000+01:00

Situació General

• Las coses van bé. Així ho revelen indicadors econòmics. Creixem més que la mitjana catalana.

El Camp de Tarragona encapçala el creixement català amb un increment del PIB del 3,1% el 2004 (dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya)

L’ocupació assoleix màxims històrics l’any 2005 a Catalunya i Tarragona és la demarcació on percentualment més s’ha reduït l’atur amb un -7,29% (Bcna -4,52, Girona -4,92% i a Lleida ha crescut)

Inflació més baixa de Catalunya. L’IPC per sota de la mitjana estatal, amb un 3,5% (darrera dada INE)

• Aquest territori s’està consolidant com la segona àrea metropolitana de Catalunya.

Fort creixement demogràfic

Inversions empresarials noves al 2005: Lanxess, Ikea, Carburos Messer, Acerinox, Saint Gobain....

• Fort dinamisme dels agents socials i econòmics.

Universitat Rovira i Virgili molt activa: nous estudis, participació en projectes de futur importants (tecnoparcs, instituts d’estudis, etcètera...)

Món cultural (Tardor Literària a Tarragona, Trapezi a Reus, món casteller al Camp, centres de producció cultural)

Aliances municipals per tal de donar més impuls al turisme (recent acord Reus, Cambrils, Vila-seca i Salou en promoció; Ruta del Císter...)

Prioritats 2006. Un Govern proper al territori.

I. IMPULS DE L’ECONOMIA

• Impuls de la comissió de seguiment de l’aplicació al Camp de Tarragona de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

• Política industrial.

Impuls a centres logístics a Reus/Tarragona i creació del LOGIS Penedès

Adquisició de sòl industrial per potenciar la competitivitat del país i contribuir al seu equilibri territorial (fa una setmana es va aprovar l’adquisició de 70 hectàrees a Valls i 5 més a Alcover per consolidar el polígon ja existent). En el 2005 l’Incasòl va invertir 9.39 milions d’euros en obres d’urbanització de sectors industrials a Tarragona.

Ajuts a la Investigació i el desenvolupament.

Assessorament i seguiment de l’adaptació de les indústries a les directrius de la nova normativa europea Seveso III

• Execució de les obres dels plans d’electrificació rural amb 784.931 euros de subvenció total (374.923 de subvenció)

• Investigació i desenvolupament

Impuls als parcs tecnològics de Reus (nutrició i salut), Falset (del vi), Tarragona (química) i definició del futur centre d’investigació sobre energies Renovables..

• Agricultura

Continuar amb el suport al món rural. Durant el 2005 es van atorgar 19,1 milions de subvenció en els diferents programes de suport als agricultors i als correus actualment en marxa (ajuts estructures agràries, plans de reconversió vinya, ajuts als fruits secs, etc...)

Aplicació conclusions del Congrés mon rural

Els Contractes Globals d’Explotació a la Conca de Barberà per incentivar les explotacions agràries (253 expedients aprovats) ha estat un pla exitós que s’haurà de generalitzar.

• Turisme

Aplicació del Pla de Foment de la Ruta del Cister, amb una inversió total de 1 milió d’euros i una aportació del Govern de 420.00 euros.

• Aplicació del pla de l’energia.

Per primer cop un govern ha fixat calendari tancament nuclears.

Energies renovables: tramitació dels plans d’instal·lació dels parcs eòlics previstos al pla i impuls de l’energia solar, tèrmica i fotovoltaica.

II. UNA TARRAGONA SOCIALMENT AVANÇADA

Les persones com a prioritat. Gir social en només dos anys.

• El 2005 vam invertir 38,2 milions d’euros en noves construccions escolars, ampliacions o reformes i en el 2006 la inversió serà de 61 milions amb : 12 centres docents públics nous, 8 grans ampliacions i 90 actuacions de reforma o millora a centres.
• El 2006 prendran possessió 500 nous professors, que se sumen als 275 nous professionals el 2005.
• Construcció Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona. Enguany s’ha posat en marxa la de Valls.
• Ambiciós pla d’inversions en Salut:
o El 2005 s’ha tancat amb una inversió de 53,3 milions d’euros en obres ja acabades i tenim 12,4 milions més en marxa. Exemples:
• Signatura del Pla de Xoc de salut a Tarragona i Reus per millorar l’assistència i creació dels governs territorials de salut a les sis comarques del Camp.
• Nou CAP Llevant i hospital sociosanitari Francolí a Tarragona
• Nou hospital del Vendrell

El 2006. Iniciarem obres per valor de 103,4 milions d’euros en Salut i tenim en projecte una inversió de 21,5 milions d’euros.

• Consultoris locals
• Es comença a abordar el nou hospital Sant Joan de Reus
• Ampliació urgències de Joan XXIII
• Hospital de proximitat de Cambrils
• Posada en marxa de l’Agència pública de Salut
• Concurs Transport Sanitari a resoldre en el primer trimestre.
• Inversió de 10,7 milions d’euros en equipaments socials.

Reconversió i reforma residència assistida de Gent Gran de la Mercè a Tarragona

Rehabilitació integral de l’edifici de les antigues escoles, CRAE, piscina i urbanització del recinte de la residència infantil.

Equipament cívic de Campclar.

Reconversió residència Gent Gran de Reus

Construcció d’una nova residència assistida de gent gran i centre de dia també a Reus.

Reforma centre residencial d’acció Educativa de la Pastoreta a Reus.

• Execució pla de Barris Campclar a Tarragona i del Barri del Carme a Reus (31,6 milions d’euros en total)
• Acció d’Adigsa a tots els barris de la seva responsabilitat.
• Ampliació fins a sis oficines de lloguer d’habitatge per a joves en el territori.
• Creació de 436,5 hectàrees de sòl residencial dins del programa de sòl 2005-2008, amb capacitat per a 20.846 habitatges.
• Campanya d’informació a la població del Pla d’Emergència Química de Tarragona, la darrera revisió, el 2004, està en procés d’implantació.
• Creació de la comissió de coordinació i cooperació de totes les institucions que treballen per la igualtat i contra la violència de gènere.
• Arqueologia: inversió 7 milions d’euros en un pla d’actuacions a la Tarraco Romana
• 36 actuacions d’intervenció en equipaments culturals (en aplicació de l’1% cultural) per valor de 9,76 milions d’euros (aportació Generalitat 4,3 milions)
• Impuls al Centre d’Arts Escèniques de Reus i definició del centre d’art contemporani de Tarragona.

III. POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL

• Redacció del Pla Territorial de la zona central del Camp de Tarragona
• Aplicació del conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Indústria Química i el Govern per a la preservació i millora del mediambient
• Acabament dels treballs de confecció del projecte del parc natural de les Muntanyes de Prades.
• 42 milions d’inversió per la planta de tractament de residus al Baix Camp
• Inici del pla d’inversió de 150 milions d’euros en la millora de la xarxa d’abastament d’aigua del Consorci d’aigües de Tarragona.
• Impuls al Consorci del Transport.

S’han incorporat nous municipis. Vila-seca, Cambrils i Salou

Instal·lació de 22 noves marquesines 295.001 euros inversió

Aquest mateix mes s’engegaran un paquet de mesures per reforçar les línies de transport públic amb 12.000 nous serveis.

Programa de treball per aplicar la integració tarifària.

• Aplicació del Pla d’instal·lacions Esportives de Catalunya, amb un pressupost total d’obra de 45 milions d’euros em actuacions en 25 ajuntaments (subvenció del 35% del Consell Català de l’Esport)
• Posada en funcionament estació autobusos Vendrell (2n fase obres)
• Posada en funcionament nova àrea de vehicles pesants a Valls, amb 3,2 milions d’euros d’inversió i 128 places, i també a Bellvei, amb 813.797 euros i 50 places.
• Inici d’obres autovia Reus-Alcover
• Condicionament carretera C-242 Alforja-Les Borges del Camp i projecte millora fins a Ulldemolins

IV. AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA

• Adquisició dels terrenys i projecte d’obres del nou Centre Penitenciari de Mas Enric
• Projecte Centre Educatiu Justícia Juvenil al Camp de Tarragona
• Licitació el 2006 del nou edifici judicial del Vendrell
• Projecte ciutat Judicial de Tarragona
• Més diners pels ajuntaments, un 70% més en el PUOSC que en el quadrienni anterior.
• ESTATUT I FINANÇAMENT

LA VERITAT DE LA FAÇANA MARÍTIMA

2005-12-30T13:22:00.000+01:00

Em va causar gran sorpresa que el Partit Popular a Tarragona, aprofitant la presentació de les seves esmenes al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, acusés als socialistes de no tirar endavant la remodelació de la façana marítima de la ciutat, un projecte que segons ells, el govern popular del Sr. Aznar tenia encarrilat i prou avançat com per fer-lo realitat.

Això es absolutament fals i ho poden confirmar els socis dels populars al nostre ajuntament.

Sap perfectament l’equip de govern municipal format per CiU i el PP a Tarragona, que per molt que s’esmercin paraules i es signin convenis, el projecte de façana marítima fa molts mesos que està totalment aturat. Les causes no tenen cap consideració política, sinó merament tècnica, ja que la solució ferroviària presentada per l’equip de Ricardo Bofill i per tant per l’ajuntament de Tarragona, no ha superat mai una avaluació seriosa per part del Ministeri de Foment, ni pel d’ara ni tampoc pels antics responsables del ex ministre Álvarez Cascos.

El projecte del Sr. Bofill té una idea global de com ha de ser la solució arquitectònica dels espais recuperats per la ciutat, però pel que fa a la solució ferroviària, no té el rigor que requereix una xarxa com la que hem de soterrar.

La proposta que es va fer al Ministeri de Foment, pretenia que els trens de mercaderies al seu pas per la ciutat de Tarragona, necessitessin dues maquines tractores per treure les formacions del soterrani, una solució tècnicament inimaginable. A qui se li pot ocórrer que un tren que ve per exemple des de Cadis i anirà fins França o Alemanya, quan arriba a Tarragona ha de parar i posar unes màquines de suport que l'estirin? s’imaginen quina solució més poc realista? perquè una proposta tan poc afortunada?

I això ho coneixen perfectament els Srs.Nadal, Ricomà i Aregio.

El fons del problema és que la solució plantejada per l'equip de govern de passar el ferrocarril per sota del riu Francolí, no és realista ni assumible tècnicament per ningú. Per tant, aquesta hipotètica solució és una operació d'enginyeria financera per tal d'intentar quadrar els números de la inversió prevista, per dir falsament que el projecte s’autofinancia amb la construcció dels edificis previstos.

Els responsables del Ministeri de Foment, fa més d’un any i mig que esperen que l’ajuntament de Tarragona presenti una proposta ferroviària seriosa, sòlida, creïble, que doni respostes al veritable problema. No podem oblidar que si no hi ha soterrament perquè no hi ha projecte, tampoc hi ha cap alternativa real al pas actual del tren en superfície.

Ni el Sr. Ricomà, ni el govern del Partit Popular, ni el del PSOE, tenien ni tenen damunt la seva taula un projecte seriós de remodelació de la façana marítima de la nostre ciutat. El problema està aquí, a casa nostra, a la taula de l’equip de govern format per CiU i el PP, que no han estat capaços de presentar una alternativa tècnica i econòmicament creïble. En comptes de gastar-se els diners en propaganda d’un projecte bonic, però difícilment realitzable des d’un punt de vista tècnic, hagués estat millor estudiar amb rigor el soterrament del ferrocarril, ja que en la situació que ara ens trobem haurem de tornar a començar havent perdut per culpa seva quatre anys valuosos pel futur de Tarragona.

EOI i PARÀLISI MUNICIPAL

2005-12-14T17:14:00.000+01:00

El passat divendres 2 de desembre els tarragonins i tarragonines rebíem una magnífica notícia: la Generalitat anunciava la construcció de l’EOI a l’edifici emblemàtic de la Chartreusse. Finalment quedava demostrat que totes les ubicacions proposades per l’equip de govern durant aquest llarg període, o no servien o eren mentida. Per tant, l’alcalde Nadal ens havia fet perdre estèrilment vuit anys.

Aquest és només el darrer exemple de la passivitat i de la manca d’interès per Tarragona que caracteritza el final de l’etapa Nadal.

Igual que molts tarragonins i tarragonines, ja fa molt temps que tinc la impressió que l’equip de govern té la ciutat aturada per la falta d’iniciativa i que es limita a dur a terme actuacions puntuals i mínimes basades en intentar resoldre les necessitats bàsiques que la ciutat reclama.

D’aquella gestió que s’havia anunciat com “radical i brillant” hem passat a la realitat d’una gestió modesta i apagada, esquitxada pels escàndols financers dels darrers anys, i més concretament el cas Terres Cavades (amb el regidor Àngel Fernández implicat) o el cas Badia, i en la que destaca l’atonia i la falta de previsió estratègica cara al futur.

La realitat, que és la millor font d’informació, ens demostra que dos de les qüestions que més poden marcar, en positiu o en negatiu l’esdevenidor de Tarragona continuen paralitzades: el Pla d’Ordenació Urbana i el projecte de Façana Marítima.

I per si tot això encara fos poc, l’alcalde Nadal s’ha passat l’any especulant amb el quan, el com i el qui del seu relleu. Aquesta indefinició, imprudent per si mateixa, ha convertit l’alcaldia en un reality-show que cada dia seguim per la premsa i en el que els protagonistes competeixen entre ells.

El resultat és clar: paràlisi, atonia, falta d’il·lusió i manca de lideratge del projecte de ciutat des de la responsabilitat que comporta el càrrec d’alcalde.

En vista de tot això, des del Grup Municipal Socialista demanem que s’agiliti aquest tràmit, que es desencallin els projectes decisius per Tarragona i que es deixi d’utilitzar l’Ajuntament com escenari d’una competició que té més a veure amb ambicions personals que amb la voluntat de servei als tarragonins i tarragonines.

Els socialistes, una vegada més, reiterem el nostre compromís de continuar treballant en positiu pel futur de Tarragona, un futur magnífic que només assolirem amb consens i col·laboració de tots.

Els socialistes estem convençuts que el millor regal de Reis que Tarragona mereix és sortir d’una vegada d’aquesta situació d’indefinició i d’embús municipal per encarar l’any 2006 amb il·lusió renovada.

Bones Festes i bon any 2006!!!

REALITATS, NO PROJECTES

2005-12-14T16:45:00.000+01:00

El pressupost municipal és l’eina més important que té un ajuntament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Però per què això sigui així, no només s’ha de projectar sinó que s’ha de realitzar.

L’any 2003 només es va executar el 38% de les inversions; el 2004 un 20% i el 2005, a punt d’acabar el primer semestre, portem el 10% d’execució i la previsió que fem des del PSC és d’acabar l’any en un màxim del 40%. Conclusió: el 2005 serà un altre any perdut.

Cada dilluns, en la roda de premsa posterior a la Junta de Govern Local, assistim a la tómbola dels projectes amb el dubte de quan els veurem fets com passa per exemple amb el parc de 12 Ha. a la zona Joan XXIII, la remodelació del Palau Municipal, els canvis a la Rambla Vella o la transformació de la N340 entre la Plaça Imperial Tarraco i Bonavista en avinguda urbana entre molts altres.

Per tant, tenim la impressió que l’equip de govern CIU-PP es dedica a dibuixar projectes sense tenir-ne clara la seva execució. Però això, tot i ser greu, no és el pitjor. El més trist és veure l’oblit del dia a dia i dels projectes més modestos. Així veiem com persisteixen els problemes de brutícia general a tota la ciutat, les deficiències de manteniment del mobiliari urbà, els problemes de seguretat, la manca de projecte concret per la problemàtica inacabada del carrer Comte i per extensió de tota la Part Alta, l’ascensor del Palau Municipal que s’havia projectat pel passat febrer, l’embolic pels terrenys de l’EOI, els accessos al sociosanitari i al CAP Tarraco, els problemes de clavegueram del carrer Cós del Bou, el camí de la Coma de Bonavista, l’estat general de la Part baixa i un llarg etcètera que seria feixuc d’enumerar.

Mentrestant, l’equip de govern CIU-PP segueix sense pronunciar-se sobre el model global de Tarragona ni s’ha presentat el nou POUM als grups polítics de l’oposició. Per què?.

Vist tot això, el Grup Municipal Socialista proposa que la iniciativa transformadora de la ciutat torni al sector públic, que les actuacions de l’equip de govern compleixin el principi de transparència i que es tingui en compte el dret a participar de tots els ciutadans i ciutadanes en les grans decisions.

Per tal de fer-ho possible, els socialistes oferim, una vegada més, consens en els grans temes de ciutat i col·laboració i participació a l’hora de fixar i assolir els objectius que, conjuntament, marquem per a la nostra ciutat.

Esperem que l’equip de govern CIU-PP faci un exercici de generositat cap a la nostra ciutat i sigui capaç de deixar de banda la lluita partidista i tingui en compte que Tarragona som tots. Serà millor per Tarragona.

EL CORTE INGLÉS: UNA OPORTUNITAT PER MILLORAR EL COMERÇ URBÀ

2005-11-06T17:13:00.000+01:00

Tarragona, com moltes altres capitals de l’arc de la Mediterrània, ha mantingut un model comercial respectuós amb la cultura i l’estil de vida que ens és propi. Garantir des del govern municipal la continuïtat i la millora del comerç tradicional, significa el manteniment del model de ciutat compacta mediterrània, en contraposició al model americà que ocasiona la desertització del nucli urbà.

Així doncs, cal emprendre mesures destinades a afavorir el petit comerç que és qui dona vida als barris, qui garanteix un creixement urbanístic sostenible i equilibrat, i qui ajuda a cohesionar i vertebrar la nostra societat.

La signatura del conveni amb el Conseller de Justícia i el d’Economia i Finances de la Generalitat que possibilitarà la construcció de El Corte Inglés, ha de ser el tret de sortida per una implicació veritable del govern municipal en l’adequació i millora del comerç urbà tradicional.

Que El Corte Inglés s’instal·li als terrenys de les cases dels mestres és una bona notícia, ja que consolida el model comercial de centre urbà. Però amb això, tot i ser important, no n’hi ha prou.

L’alcalde i el seu equip de govern tenen ara la responsabilitat de fer possible que el petit comerç adapti les seves estructures amb l’antelació suficient per tal de minimitzar l’impacte comercial que es produirà.

Per tant, cal actuar en diferents fronts i en diversos sentits:

Cal un Pla Integral que dinamitzi el comerç del centre, amb La Via T i el Mercat Central reformat inclosos.

Cal potenciar els Plans de dinamització de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Sant Ramon i reactivar els de Torreforta, Camp Clar, Bonavista i La Canonja i les seves dotacions econòmiques.

Cal solucionar els accessos a Tarragona, especialment la N-340, la N-240, la N-420 i la carretera de Santes Creus.

Cal constituir el Consell Mixt Ajuntament – Comerciants que estudiï la peatonalització de nous carrers del centre i dels barris i l’adequació dels actuals; l’urbanisme comercial i el mobiliari urbà; la creació de la targeta d’aparcament en zones de càrrega – descàrrega i zones blaves; i la tarificació dels preus dels aparcaments (primer quart d’hora gratuït i facturació per temps real).

Cal vigilar l’estricte compliment dels horaris comercials i dels dies festius, augmentar la seguretat amb guàrdies de proximitat, millorar l’estat de neteja dels carrers i la il·luminació de les zones comercials (especialment en els barris)

Cal estudiar la construcció de pàrkings a la Plaça Ponent i a Sant Pere i Sant Pau.

Cal utilitzar el 75% de l’import de l’IAE i el 50% de la Llicència d’obres que aboni El Corte Inglés en subvencionar la FUBT i les campanyes de publicitat corporativa del comerç tradicional durant els tres primers anys de la implantació.

Com veiem, hi ha molta feina a fer. Amb idees i voluntat política, l’equip de govern ha de ser capaç de cooperar amb el petit comerç, per tal de transformar la vinguda de El Corte Inglés en una oportunitat per millorar el comerç urbà i garantir-ne la coexistència en igualtat de condicions.

Els socialistes volem una Tarragona millor en tots els sentits i, per tant, també volem que el petit comerç pugui continuar sent un element bàsic de la nostra identitat i de la nostra convivència.

EL POUM: UN INSTRUMENT QUE HA DE GENERAR CONFIANÇA

2005-10-20T17:06:00.000+02:00

Elaborar una proposta d’ordenació del territori municipal és una de les decisions més transcendentals que pot prendre el Ple de l’Ajuntament. De la seva posterior aprovació se’n derivaran conseqüències, positives o negatives, que ultrapassaran abastament l’àmbit temporal del mandat d’aquells que l’han jutjat bo. Com a prova d’aquesta afirmació tenim els exemples del Pla Cerdà a Barcelona o el Pla Haussmann a París.

Cerdà i els urbanistes del s. XIX dissenyaven la ciutat fent especial èmfasi en la forma com a visió integral la ciutat. Durant el segle XX aquest concepte global és substituït, progressivament, pel de funció: la ciutat es zonifica i passa a ser més important la funció aïllada de les diverses zones que la concepció global de la ciutat.

Com a conseqüència d’aquest fenomen desapareix el concepte de ciutat i s’inicia la pèrdua de valors ciutadans, es fragmenten els espais i s’inicia un consum desmesurat del sol.

Tarragona, no ha sigut una excepció en aquest procés. Per aturar aquesta dinàmica i frenar el desordre urbanístic que els darrers anys de franquisme havien propiciat, l’any 1984 l’alcalde Recasens encarrega a l’arquitecte Lluís Cantallops la redacció de l’únic Pla General d’Ordenació Urbana que fins avui ha tingut la nostra ciutat. L’any 1995 se’n fa una primera modificació i ara arribarà la segona.

Aquesta modificació que planteja l’equip de govern CIU-PP presenta llums i també ombres i probablement quedin encara moltes hores de negociació abans d’arribar a un acord final. I aquest acord depèn més de la filosofia subjacent del pla que de les dades concretes (que també són importants).

Els socialistes volem un planejament urbanístic que gestioni les pressions del mercat de tal manera que l’àmbit urbà sigui ambientalment sostenible, funcionalment eficient i socialment solidari. Per tant més enllà de volumetries i coeficients, volem que es contempli la rehabilitació d’espais construïts, el foment de la mobilitat sostenible, la garantia de protecció dels espais verds i del sòl no urbanitzable, la promoció d’habitatge social d’acord amb els paràmetres que fixa la nova llei i la voluntat decidida de cohesionar el territori en el sentit de passar de la segregació actual a una integració raonable.

Això es tradueix en una sèrie de propostes concretes: resoldre el traçat de la variant de la N-340 des de la Mora fins la rotonda de Bellissens en paral·lel a l’autopista i amb tots els enllaços necessaris; construir una sortida de Boscos per la Budellera; connectar la Rambla, el PP-2 i la N-240 a través del sector 30; acotar el Pla Parcial de Terres Cavades; l’espai entre Bonavista i Camp Clar no pot ser sòl urbà directe; definir la viabilitat tècnica de la proposta actual de soterrament; l’operació urbanística de la CLH ha d’incloure una part o la totalitat del Polígon Francolí i la construcció del nou pont sobre el riu; s’ha de garantir la protecció de la costa prevista per la Generalitat; i s’han d’analitzar amb deteniment els nous nuclis de la Móra i el Rodolat del Moro.
En definitiva, els socialistes volem un POUM que sigui capaç de generar confiança en tots el àmbits de la societat (ciutadans, empresaris, entitats, associacions veïnals, agents socials) a fi que sigui un instrument de consens acceptat per tothom.

L’urbanisme pot semblar una disciplina molt tècnica i espessa. Però de la seva planificació en depèn, en bona mesura, el nostre habitatge, la nostra mobilitat, el nostre paisatge i la nostra convivència. Per això és imprescindible que les seves regles bàsiques comptin amb el consens i l’acceptació més amplia possible.

Josep Fèlix Ballesteros
Portaveu del Grup Municipal Socialista

S’HAN ACABAT LES VACANCES

2005-09-10T17:11:00.000+02:00

S’acaba el parèntesi estiuenc. L’Ajuntament no n’és una excepció i passat el periple d’alcaldes en funcions que s’han succeït l’un a l’altre (fins a quatre), tornem a tenir al titular de la plaça, encara que no sabem per quan temps.

Així doncs, situats ja tots en el nostre lloc de treball anem per feina, i és molta la feina que hi ha per fer. Els socialistes oferim, com hem fet en repetides ocasions des de la investidura, consens i col·laboració per tirar endavant i desencallar tots els temes encara pendents i que marcaran, indefectiblement, el futur de Tarragona molts d’ells en un horitzó superior a 25 anys.

Per tant, els regidors del PSC encarem de nou el curs polític amb la voluntat d’arribar a pactes i acords en els assumptes importants de ciutat, tal i com hem defensat des de l’inici de la legislatura, malgrat la manca de receptivitat que hem constatat per part de l’equip de govern CIU-PP.

Ara l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) és una bona oportunitat per iniciar aquest camí d’entesa, amb generositat, per Tarragona. La façana marítima, l’alliberament dels terrenys de la CLH, la preservació dels grans pulmons verds de llevant, el Museu Nacional Arqueològic, la millora de la connexió dels barris de ponent, dibuixar la A7 com una circumval·lació autèntica, la millora i la creació de zones verdes urbanes, la definició concreta del mapa d’equipaments necessaris o la planificació de les actuacions de millorament i protecció dels grans monuments són alguns dels temes transcendents que des de ja fa massa temps estan encallats.

És hora ja que CIU i PP es donin manya en recuperar el temps perdut. És hora que CIU i PP surtin de la seva endogàmia que els manté aïllats i escoltin, encara que sigui per una vegada, als tarragonins i tarragonines i tinguin en compte que l’exercici de la responsabilitat de govern passa pel diàleg i el consens i quan més ampli millor.

Des del mes d’agost de 2004, l’equip de govern CIU-PP està en un nivell baix de gestió, més preocupat en curar-se de les ferides ocasionades pels escàndols que en adoptar decisions de futur. I per si això fos poc ara iniciem una juguesca, promoguda per l’alcalde Nadal, que consisteix en endevinar on és menjarà ell els torrons.

Els socialistes demanem seriositat i responsabilitat a l’equip de govern i que d’una vegada per totes tanqui tots els temes interns pendents i així es puguin dedicar al bon govern de la ciutat. Que falta ens fa.

VACANCES POC MERESCUDES

2005-07-15T16:46:00.000+02:00

L’arribada de l’estiu suposa un parèntesi en l’activitat normal a la nostra societat. El calor i el bon temps, són un estímul per gaudir del merescut descans després de tot un any de treball. Prova d’això és aquesta revista, que acumula les edicions de juliol i agost en un únic exemplar.

De la nostra època d’estudiants, recordarem que un estiu relaxat era la recompensa al bon treball desenvolupat durant el curs. Per contra, si no havíem treballat prou, la collita de “carabasses” era considerable i per tant ens esperava un estiu amb poc lleure i moltes hores d’estudi i quadern de vacances.

L’equip de govern CIU-PP no ha progressat adequadament durant el curs, malgrat els avisos reiterats que ha rebut, i per tant ha acumulat un grapat de “cates”: encara no ha presentat el POUM; no ha solucionat l’emplaçament de l’EOI; no ha desencallat el projecte de façana marítima; la neteja de la ciutat és cada vegada pitjor i les reivindicacions dels treballadors poden acabar amb una vaga per Santa Tecla; els problemes que col·lapsen els serveis socials allà on més falta fan; a l’hora que escric aquest article encara no sabem què passarà amb El Corte Inglés ni on s’establirà; la seguretat ciutadana s’ha convertit en una preocupació creixent; s’ha reconegut que l’obra del pàrking Jaume I no s’ajustava al projecte inicial i s’ha de desmuntar parcialment; la crisi del carrer Comte s’ha gestionat malament i encara no està completament tancada; no tenim un pla d’actuació específic ni per la Part Alta ni per la Part Baixa; s’ha discriminat al club Voleibol Sant Pere i Sant Pau a l’hora de rebre diners que el mantinguin a la èlit; els treballadors d’Altadis continuen veient amb molta preocupació el seu futur i, per no fer la llista més llarga, les dues “carabasses” estrella: Terres Cavades i el Centre de Negocis del Port amb dos polítics convergents movent-ne els fils: Angel Fernández i Lluís Badia.

Per primera vegada a Tarragona, hem vist declarar als jutjats de la nostra ciutat a un regidor per, presumptament, haver barrejat interessos privats amb l’exercici de la seves responsabilitats publiques.

Bé, aquest és el panorama amb que l’equip de govern afronta les vacances d’estiu, vacances que sembla no són massa merescudes si tenim en compte tot el que queda pendent.

Des del Grup Municipal Socialista oferim, com ja vàrem fer en la investidura, per enèsima vegada consens i col·laboració per desencallar els temes més importants i més decisius, que condicionaran inexorablement el futur de Tarragona dels propers 25 anys. Reclamem responsabilitat per part de l’equip de govern CIU-PP i que deixi d’utilitzar la nostra ciutat com a eina estratègica per fer oposició al govern de la Generalitat. Els socialistes sempre hem cregut que Tarragona està per damunt de les tàctiques de partit, i per tant, reclamem que el nostre ajuntament es comporti amb la lleialtat institucional que s’espera d’una institució democràtica.

Senyors de l’equip de govern: vostès no han fet un bon curs i aquí no hi ha possibilitat de repetir, doncs això suposaria haver fet perdre a Tarragona un any decisiu. I per si tot això no fos suficient, encara ens queda la incògnita de quan es materialitzarà la successió de l’alcalde Nadal, que per segona vegada en 16 anys posarà al capdavant de la nostra ciutat un alcalde digital - és a dir: a dit - que provindrà de componendas i negociacions de despatx. Caldrà veure encara com acaba.
Bé, mentre esperem com evolucionen aquests temes, els tarragonins i tarragonines ens farem passar la calor anant a la platja i prenent la fresca a les nombroses revetlles que se celebren durant aquesta època. Abans de retornar a la rutina de principis de setembre haurem celebrat, un any més, les festes en honor de Sant Magí a qui li demanarem que ens ajudi a assolir amb èxit els grans reptes del futur de Tarragona.

Bones vacances d’estiu a totes i a tots.

JAUME I, UNA ALTRA RECTIFICACIÓ

2005-04-07T16:42:00.000+02:00

L’acció de govern és, en democràcia, un exercici de servei permanent als interessos i benestar dels ciutadans i ciutadanes. Els polítics exercim les nostres funcions per delegació de la ciutadania i, per tant, se suposa que qui governa ha de treballar d’acord amb els criteris dels electors i l’encàrrec de bona gestió que li van fer.

A Tarragona, ja fa temps que l’alcalde i l’equip de govern semblen haver oblidat aquesta delegació de funcions. Estem acostumats a veure com l’equip de govern CIU-PP decideix què convé i què s’ha de fer sense tenir en compte cap altra opinió: l’únic criteri vàlid és el seu. L’alcalde Nadal ens té acostumats a dur a terme decisions personals, sense escoltar a ningú.

Darrerament, aquest estil tant peculiar, ha provocat la contestació de molts tarragonins i tarragonines per tal d’evitar actuacions que el temps hauria demostrat equivocades. Alguns exemples:

Terres Cavades i cas Badia. S’ha passat del suport incondicional als implicats a admetre que pot haver passat alguna cosa. Malgrat tot, l’alcalde encara no ha entrat a fons com havia promès.

Nou Estadi del Nàstic. Es va començar amb unes aquarel·les d’una remodelació per finalment, i davant la reacció dels socis, afeccionats, junta i partits de l’oposició, acceptar la construcció d’un nou estadi.

Carrer Comte. Aquí el gir, condicionat per la insistència dels afectats, ha fet passar d’una situació de no assumpció de responsabilitats a acceptar el que és lògic: assumir el cost íntegre de les reparacions dels carrers, les afectacions sobre els edificis i les molèsties als veïns per part de l’Ajuntament.

Camp Clar. Una altra rectificació. S’ha passat de defensar el projecte sense modificacions a acceptar que era necessari introduir-ne.

I finalment, el darrer exemple fins ara, el pàrking de Jaume I. Només l’alcalde anava a contracorrent i defensava un projecte que hauria sigut un greu error portar-lo a terme. Finalment el seny aportat pels veïns, la Generalitat i els grups polítics de l’oposició, ha evitat un error històric. Per poc, però s’ha pogut rectificar.

Com veiem, l’equip CIU-PP ha instaurant una estètica de govern basada en gestionar el afers públics en contra de tota lògica, per acabar, de mala gana, amb una rectificació. Aquest estil de prendre decisions introdueix incertesa i desconfiança en tots els àmbits socials i , per tant, llastra el progrés de Tarragona.

Darrerament per justificar aquesta manera tant caòtica d’exercir la responsabilitat de govern, hem escoltat com membres de l’equip de govern utilitzen l’aforisme que afirma que es de savis rectificar.

Si anem al diccionari i busquem el significat de saviesa, veurem que la defineix com a conducta prudent davant la vida.

Per tant, tenim en compte que ja comença a ser normal la falta de prudència en la gestió política per part de l’equip de govern, podem concloure que en el seu cas “rectificar ja no és de savis”.

EL NOU ESTADI, EN DOS ANYS

2005-03-06T16:39:00.000+01:00

Els socis i afeccionats del Nàstic, els penyistes, els mitjans de comunicació i la majoria de tarragonins i tarragonines ho teníem clar des de fa molt temps: el Nàstic necessita construir un Nou Estadi, s’ha d’ubicar a la partida de la Budellera, i ha de ser un símbol de la capitalitat de Tarragona.

Només l’alcalde anava contracorrent i plantejava una remodelació que hauria sigut un greu error portar-la a terme. Finalment, es va imposar el seny defensat per tots els sectors (directiva, penyes, socis i grups polítics) i es va tancar l’acord en el que l’alcalde rectificava i es decantava, finalment, per la construcció d’un estadi, nou de trinca, a la zona on s’ubica l’actual. Mentre, a l’actual estadi s’hi duran a terme, a banda de les reformes estructurals provocades per l’aluminosi que pateixen les grades del gol de mar, les modificacions que la LFP reclama per a una instal·lació esportiva d’aquestes característiques a fi de fer-lo més còmode i que pugui ser utilitzat, amb garanties, durant les dues properes temporades.

Des del Grup Municipal del PSC vam voler encetar el debat per a la construcció d’un estadi nou i per facilitar la participació vàrem avançar una proposta perquè tothom pogués opinar sobre detalls concrets i no sobre conceptes abstractes. Aquest projecte es va presentar a la Junta Directiva i a tots els tarragonins i tarragonines a través dels mitjans de comunicació i d’una pàgina web preparada per aquest fi. El resultat ha sigut espectacular: milers de visites a la pàgina web i centenars de correus electrònics en els que els remitents manifestaven la seva opinió i oferien els seus suggeriments. Estem satisfets del resultat, alhora que estem convençuts que la nostra aportació ha sigut enriquidora i positiva.

Doncs bé, ara que ja estem tots d’acord, el que cal és posar-se a treballar de valent , d’acord amb tres condicions inexcusables:
En primer lloc cal tenir-ho tot preparat per iniciar les obres d’adequació de l’estadi actual l’endemà del final de la lliga i tenir-les enllestides el 15 d’agost. No podem buscar excuses en aquest tema.

En segon lloc s’ha de disposar, el més aviat possible, de la proposta de projecte, a fi d’establir el debat participatiu pertinent. Seria una greu equivocació donar un projecte tancat que no accepti modificacions ni suggeriments.

En tercer lloc és imprescindible, garantir que en el termini màxim de dos anys s’acabin les obres de construcció, i que el primer partit de la lliga 2007 – 2008 ja es pugui disputar a les noves instal·lacions.

No complir amb aquests tres punts indispensables, seria difícilment acceptable pels tarragonins i tarragonines.

Des del Grup Municipal del PSC ens volem felicitar per l’acord adoptat, doncs tots hi hem contribuït i tots hi haurem sortim guanyant. Un Nou Estadi modern, amb accessos ben dimensionats, amb aparcament suficient i a l’abast de tots els tarragonins i tarragonines serà un èxit col·lectiu només comparable als èxits esportius que ja té el Nàstic i que en un futur proper encara seran més grans.

SALVEM LA PART ALTA

2005-02-05T16:35:00.000+01:00

L’any 1984 l’equip de govern municipal que aleshores encapçalava l’alcalde Josep M. Recasens, va posar en marxa el Pla Especial de la Part Alta, el PEPA.

Era un projecte potent i ambiciós, que donava solució definitiva a l’estat de degradació i oblit que patia aquesta zona tan emblemàtica de la nostra ciutat. En aquell moment, en que els ajuntaments democràtics afrontaven progressivament les mancances heretades de l’etapa anterior, Tarragona necessitava emprendre un projecte ambiciós que dignifiques i acabes amb la degradació física del barri i amb la marginació social dels seus habitants. Era una època en la que l’equip de govern municipal anteposava, en els seus projectes, els beneficis socials i els serveis a les persones, per damunt de qualsevol altra interès.

Amb aquesta finalitat, es va dotar aquest Pla amb quasi 500 milions de pessetes d’aquella època (uns 1.500 milions actuals) i s’iniciaren les actuacions per la banda de mar. Un equip de treball pluridisciplinar va estudiar, carrer per carrer, casa per casa, totes les situacions. Aquest Pla, tenia un lema: Salvem la Part Alta.

La resta de la història la coneixem tots. Els successius equips de govern de CIU van deixar aquest Pla en l’oblit, en el fons d’un calaix fins a dia d’avui, que ha retornat a l’actualitat.

El passat 3 de febrer, anàvem a dormir amb l’incertesa del què podia passar al carrer Comte. Estàvem davant d’una situació greu, d’emergència, que hauria pogut tenir dimensions imprevisibles. Molts veïns afectats demanaven explicacions i esperaven respostes.

Els socialistes, hem seguit amb molta atenció i respecte institucional l’actuació de l’equip de govern. La nostra prioritat va ser i és en primer lloc la seguretat de les persones que viuen a la zona afectada i en segon lloc la preocupació per que les seves activitats tornin, l’abans possible, a la normalitat.

És per això, que fins ara hem prioritzat les solucions a les responsabilitats. Però com que les responsabilitats existeixen, les hem de demanar. Hem de saber per què no es van atendre les queixes dels veïns per l’aparició d’esquerdes, hem de saber per què es van començar unes obres al clavegueram sense tenir en compte la previsible fragilitat de molts edificis de la zona, hem de saber per què s’ha ignorat durant tant temps el mal estat de les connexions dels desguassos de molts edificis, hem de saber per què s’ha intentat responsabilitzar - en part - al propis perjudicats, hem de saber per què si el PEPA encara està vigent no s’aplica, hem de saber per què l’equip de govern no va acceptar l’esmena del PSC d’incloure als Pressupostos del 2005 una partida per la Part Alta, hem de saber perquè l’Ajuntament no es compromet a assumir totes les despeses derivades d’aquesta situació, hem de saber perquè encara no s’ha constituït una comissió formada per veïns afectats, tècnics municipals i un representant de cada grup municipal, hem de saber perquè encara no s’ha revisat l’estat de conservació de Ca l’Agapito.

Hem de saber moltes coses i només així podrem clarificar responsabilitats.

Res no està acabat del tot a la Part Alta. Per això, després de 20 anys encara és vigent el lema “Salvem la Part Alta”.

UN NOU ESTADI PEL NÀSTIC

2005-01-04T16:29:00.000+01:00

La tranquil·litat que acompanya als bons resultats esportius, és l’ambient més propici per elaborar propostes de futur. Aquesta temporada és, sense cap mena de dubte, la del Nàstic i avui per avui res impedeix somniar un ascens a la primera divisió, a la vista del bon joc que desplega l’equip i de la consolidació en la part alta de la classificació.

Però aquesta projecció esportiva, es podria veure compromesa per les greus mancances que l’actual Nou Estadi presenta: accessos complicats, estacionament de vehicles difícil, dificultat per accedir amb transport públic, graderies impossibles d’evacuar en cas d’emergència, sala de premsa precària, cabines de transmissions poc adequades, vestidors amb moltes limitacions, etc.

Així doncs, cal aprofitar la força que transmet aquest Nàstic imparable, per encarar un projecte que contempli la construcció d’un nou Nou Estadi i que vagi encara més enllà amb la creació d’una veritable ciutat esportiva.

El Grup Municipal Socialista, vol que aquest Nou Estadi amb capacitat per a 20.000 espectadors sigui la cirera d’un pastís que ha d’incloure també un nou pavelló polisportiu capaç de donar cabuda amb dignitat al Club Bàsquet Tarragona i al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, entre altres.

Els socialistes, com la majoria dels tarragonins i tarragonines, estem convençuts que plantejar una remodelació de l’actual estadi seria un greu error doncs, a banda de les dificultats que ocasionaria per al normal desenvolupament dels partits, significaria apedaçar unes instal·lacions clarament obsoletes.

El projecte que Tarragona i el Nàstic necessiten, ha de ser modern, ambiciós, capdavanter i amb una vida útil llarga. Per això, la Ciutat Esportiva hauria de disposar, a més, d’un Museu del Nàstic i d’un Museu de l’Esport de Tarragona, d’una zona lúdica (cafeteries i restaurants), d’una Botiga del Nàstic i d’una zona esportiva oberta a la ciutat. Tot això garantiria l’afluència ciutadana més enllà dels dies de partit.

Es hora ja que els membres de l’equip de govern es posin d’acord entre ells i facin una proposta única i sòlida que superi els dibuixets encarregats al nou arquitecte municipal.

La nostra ciutat està en un moment clau per desencallar moltes iniciatives com la del Nou Estadi, que pel seu caràcter d’estratègiques, a mig termini esdevindran imprescindibles. Però per afrontar-ho cal un equip de govern decidit, que anteposi el benefici de la ciutat i dels ciutadans i ciutadanes a les especulacions electorals i/o successòries i que sigui capaç de prendre decisions que miri més enllà de l’horitzó de les properes eleccions.

Els socialistes estem disposats a fer un gran esforç de consens perquè el nou estadi sigui una realitat.

ORDENANCES I PRESSUPOSTOS

2004-12-03T16:25:00.000+01:00

Les ordenances municipals i els pressupostos que se’n deriven són, més enllà d’un llistat feixuc de xifres i percentatges, una relació de les intencions de l’equip de Govern i l’esperit que les impulsa.

A la vista de les ordenances i els pressupostos podem veure si un equip de govern és de dretes o d’esquerres, si la seva preocupació bàsica és recaptar o al contrari la preocupació fonamental és invertir els diners recaptats en millorar les condicions de vida de les ciutadanes i ciutadans, i si hi ha voluntat d’afavorir només a uns quants o si l’objectiu és actuar en bé de tot el conjunt de la comunitat. Amb això vull dir que els pressupostos i les ordenances sí són el reflex d’una ideologia i per tant d’una manera de fer les coses.

Per tant, les ordenances i els pressupostos són l’ADN de l’equip de govern i els identifica completament sense marge d’error.

En el plenari per les ordenances del dia 25 d’octubre vam tenir la primera part de la identificació. L’equip CIU-PP amb el suport puntual d’ERC i d’ICV van aprovar una pujada del 3,5%. El Grup Municipal Socialista va ser l’únic partit que va defensar, i que continua defensant, que la variació de les taxes no podia superar l’IPC de Tarragona, ja que era l’opció que més beneficiava als contribuents.

En el plenari de Pressupostos del dia 3, vam completar la identificació. Vam sentir un discurs triomfalista i fins i tot eufòric. Vam assistir a l’espectacle de la màgia dels números. I no ens referim només a canviar partides de lloc, com la del lloguer jove per simular increment en el servei a les persones, sinó a temes recurrents com l’ascensor de la Casa Castellarnau que van pressupostar el 2004 primer per 15.000 €, després per 30.000 € i ara pel 2005 per 45.000 €. Com veiem, pujar sí que puja aquest ascensor.

Els pressupostos pel 2005 no resolen els principals dèficits i problemes que té Tarragona i que, per molt que diguin, no prioritzen la despesa social. A més els hem debatut sense conèixer la liquidació dels del 2004, i vull recordar a l’equip de Govern CIU-PP que el tancament dels pressupostos són la certificació del compliment de les promeses i dels propòsits.

Els pressupostos, tot i ser l’eina més importants que té l’equip de govern per construir la ciutat actual i actuar en la del futur, són també, en democràcia, la culminació de la contribució dels ciutadans al benestar comú. Per això, l’equip de govern té la responsabilitat moral de gestionar en aquest sentit els recursos i optimitzar-ne la funcionalitat.

El Grup Municipal Socialista està en desacord amb la proposta de gestió que l’equip de govern CIU-PP en fa i per això hi hem votat en contra.

Els pressupostos, senyors de l’equip de govern, són com el cotó, no enganyen. Malgrat el paper ho aguanti tot, els resultats són només un problema de temps. Aquesta és la realitat, la resta demagògia.

REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

2004-11-02T14:35:00.000+01:00

Han passat ja 25 anys dels primers Ajuntament democràtics, i per a qualsevol tarragoní que hagués estat fora durant aquest temps i tornés avui li semblaria que tot és encara igual que abans de l’arribada de la democràcia als ajuntaments.

A la nostra ciutat, els darrers governs de CIU i PP han deteriorat o han tolerat el deteriorament del concepte de democràcia. S’han utilitzat les subvencions com a element de fidelització política, s’ha dividit el moviment veïnal o s’ha actuat sobre el territori sense el diàleg previ amb els ciutadans i ciutadanes. La gota que ha vessat el got, ha sigut el cas Angel Fernandez-Terres Cavades.

Mai a Tarragona, un Conseller democràticament escollit, havia tingut que dimitir per faltar greument al jurament fet en la presa de possessió que diu “juro per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de conseller...”. Consciència? Honor? Compliment d’obligacions?. Sí, encara que sembli impossible, tot això ho va jurar (o prometre) el conseller Àngel Fernández.

És evident que va mentir, i ho va fer intencionadament. I qui menteix intencionadament no té ètica, de la mateixa manera que no obren èticament aquells regidors que el van defensar públicament i encara no s’han desdit, o aquells dirigents veïnals que amb més o menys bona fe també s’hi van afegir, doncs a partir del moment que li donen suport es converteixen en còmplices i encobridors.

Ja n’hi ha prou. No podem passar ni un dia més sense afrontar la regeneració democràtica de la vida municipal. I per fer-ho, és imprescindible l’acceptació de tres condicions:

1. Que cada regidor faci públic voluntàriament el registre d’interessos i patrimoni.
2. Que les comissions de serveis i compres estiguin presidides per regidors de l’oposició.
3. La creació de la figura del Defensor del Ciutadà.

Aquestes propostes ja les vam presentar al darrer plenari del dia 25 d’octubre, i el resultat parla per sí mateix de la voluntat de regeneració del diferents partits: CIU i PP van votar en contra, ERC es va abstenir, i només PSC i ICV van votar-hi a favor.

En mig de tot això, l’Alcalde ens vol convèncer que el projecte de Terres Cavades és d’interès general i que aturar-lo pot convertir la nostra ciutat en un Manhattan. Pot ser diu això per què confon el Parc Central amb el Central Park?

ARA ÉS EL MOMENT

2004-10-01T13:31:00.000+02:00

Amb les Festes de Santa Tecla recent acabades i amb la tardor que comença a donar els primers símptomes de la seva arribada, és un bon moment pels bons propòsits. Així doncs, hem de revisar tot el que ha passat en els darrers mesos per iniciar el nou curs polític amb un estil molt diferent del que ha caracteritzat els darrers anys i que ha tingut com a traca final el cas Àngel Fernández - Terres Cavades, el cas Badia, el cas Edifici de Negocis i potser d’altres que es poden conèixer properament.

Molts tarragonins i tarragonines, des de fa aproximadament dos mesos, s’aixequen cada dia amb la revelació d’una nova irregularitat, i molts es pregunten: fins quan?. Doncs bé, nosaltres no ho sabem, però des del primer dia el PSC ha exigit, i ho continuarà fent, la màxima transparència per part d’aquells que tenen la informació, amb l’únic objectiu de que tota la ciutadania conegui la veritat.

Per tot això, exigim que s’acabi d’una vegada amb les cortines de fum i s’entri de veritat en les explicacions concretes. I ara és el moment de fer-ho, per què els tarragonins i tarragonines ja estan cansats de ser convidats de pedra d’una opereta de segona plena de personatges ambiciosos que no tenen cap respecte per la ciutadania, també és el moment per què des de tots els estaments de la societat s’exigeix conèixer la veritat de tot, i també és el moment per què Tarragona ja no pot perdre més el temps amb un equip de govern que està més pendent de llepar-se les ferides i buscar disculpes que de treballar pel dia a dia i la planificació del futur de la ciutat.

En aquest moment, amb el cas Àngel Fernández en mans de la Fiscalia i de la Generalitat, s’ha iniciat el camí que determinarà la legalitat o il·legalitat i els responsables de totes aquestes actuacions. Però hem d’anar més enllà del compliment rigorós del marc jurídic, doncs l’activitat política també ha de complir escrupolosament amb l’ètica.

Així doncs, hem de començar una nova etapa de regeneració democràtica, presidida per la transparència de la gestió i en la que mai més es torni a vulnerar la frontera que separa els interessos públics dels privats. Ha de començar una nova etapa per Terres Cavades en la que es respectin ineludiblement tres punts: primer, que es torni a començar el procés amb el consens de totes les parts implicades; segon, que s’opti per un urbanisme més amable, modern, sostenible, amb més espais públics, més lligat a la ciutat i amb més habitatge social; i tercer, que es dissenyi un polígon independent que preservi els drets dels veïns que no vulguin integrar-s’hi . També ha de començar una nova etapa en la que la planificació urbanística es faci en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes i no només en benefici d’uns quants, una nova etapa en la que la nostra ciutat es doti d’elements com l’Agenda 21 o el Pla Estratègic que són eines imprescindibles per a qualsevol ciutat que vulgui encarar el futur amb èxit, una nova etapa en la que la ètica i la transparència sigui la primera norma de compliment obligatori en qualsevol àmbit.

Els socialistes sabem que només es podran assolir aquests objectius amb un lideratge fort per part de l’alcalde i l’equip de govern (aquest o altres). Des de fa temps assistim, pels mitjans de comunicació, a les disputes per la successió de l’actual alcalde dins la seva coalició. Això ens fa ser pessimistes a l’hora de pensar que l’actual equip de govern CIU-PP pugui afrontar amb garanties aquest repte. Per nosaltres ara és el moment d’encarar aquests canvis, i no fer-ho generarà responsabilitats pel futur.